Política 01/12/2021

ERC, Junts i els comuns reediten l'aliança dels pressupostos per convalidar el decret de renovables

La CUP hi vota en contra i la majoria independentista es torna a trencar al Parlament

4 min
Imatge del ple del Parlament d'aquest dimecres

BarcelonaDesprés de tirar endavant la investidura amb la CUP i la tramitació dels pressupostos amb els comuns en només mig any, el Govern ha de decidir qui és el seu aliat estable. ERC i Junts es resisteixen a renunciar a "la majoria del 52%" amb la CUP i confien en mantenir-hi acords en el futur, però de moment ja han aprovat la llei més important de l'any amb els comuns i, ara, per salvar una iniciativa clau també han hagut de recórrer als de Jéssica Albiach. Aquest dimecres el Parlament ha convalidat el decret de renovables amb el sí dels comuns i el no de la CUP, i la setmana després del pacte amb el partit lila pels comptes ha servit per evidenciar que la majoria independentista continua trencada i que l'aliança amb els comuns va més enllà dels pressupostos.

I ha sigut una doble aliança: ERC, Junts i els comuns han convalidat el decret i, alhora, no han permès que es tramiti com a projecte de llei. De fet, en el decret de renovables es repeteix la història dels comptes: l'executiu el va negociar amb la CUP, però davant el seu veto –el PSC també s'hi ha oposat– els comuns han aflorat com a pla B. "Ens agradaria poder votar , perquè som ferms defensors de les renovables", ha començat dient aquest dimecres el diputat de la CUP Dani Cornellà. De fet, ha acceptat que el decret inclou "millores substancials", però ha dit que no són "suficients" perquè la CUP hi voti a favor. I ha verbalitzat dues demandes: que arribi la moratòria dels macroprojectes que els cupaires van pactar amb ERC per la investidura i que el territori no se senti "exclòs" com ara.

Després de Cornellà ha sigut el torn del diputat dels comuns Lucas Ferro, que ha certificat el sí al decret però alhora ha instat l'executiu a anar "més enllà" en les polítiques d'energies renovables. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha agafat el guant afirmant que aquesta norma és tot just un "principi" i també s'ha compromès a comparèixer un cop a l'any a la cambra per retre comptes, la principal condició dels de Jéssica Abiach.

I Jordà ha posat les bases del model de renovables al qual aspira Catalunya: "100% renovable, distribuït, descarbonitzat, sense nuclears i democràtic". Per aconseguir-ho, s'ha marcat la fita d'arribar als 14 gigabytes produïts per energies renovables el 2030. Tot i marcar les metes del futur, Jordà també ha mirat enrere i ha criticat la feina feta pels seus antecessors: "Hem d'assumir que en aquest país no s'ha planificat en matèria energètica però sí que s'ha decretat", ha afirmat. El nou decret no deixa de ser una modificació a fons del que va impulsar Damià Calvet el 2019 i, sense mencionar-ho explícitament, Jordà ha criticat que les anteriors lleis han generat "tensió al territori" i "especulació". Un fet en el qual el PSC ha incidit, apuntant que el decret de Jordà és una "esmena" al de Calvet.

'Quid pro quo'

El quid pro quo entre Pere Aragonès i Jéssica Albiach no s'ha quedat, doncs, amb els pressupostos de Catalunya pels de Barcelona i aquest dimecres n'hi haurà una nova demostració: els comuns han votat a favor del decret de renovables i un altre decret del departament de Salut i ERC i Junts han facilitat la proposició de llei de barris verds d'En Comú Podem. A aquesta entesa s'hi suma una sensació d'optimisme en la negociació pels comptes, fins al punt que fonts dels comuns confien en tancar un acord la setmana vinent. A l'altra banda hi ha la CUP, que des de l'esmena a la totalitat assegura que no ha rebut ni una sola trucada del Govern pels pressupostos. En canvi, les reunions amb els d'Albiach són "diàries".

Aquest dimecres, Albiach ha garantit en la sessió de control el seu suport als comptes de la Generalitat, que es votaran el 23 de desembre. "Catalunya tindrà pressupostos, uns pressupostos millorats en temes que considerem claus com la salut mental, la salut bucodental, trens i indústria", ha dit. El president Pere Aragonès li ha respost reivindicant que "d'inici la proposta ja era molt bona": "Vostès hi fan les seves aportacions, d'això es tracta el tràmit parlamentari".

Aquest dimarts, mentre els comuns justificaven l'acord des de la sala de premsa, un pis per sobre, al registre del Parlament, ERC i Junts escenificaven el pacte pels comptes. Van registrar les seves esmenes conjuntes als pressupostos, que inclouen bona part dels acords amb els comuns. De fet, el partit lila no ha presentat cap esmena per evitar conflictes amb Junts: fonts parlamentàries apunten que amb aquest sistema s'evita que JxCat es pugui sentir incòmode votant a favor d'esmenes que estan signades pels comuns. Entre els punts inclosos hi ha 40,5 milions d'euros per a un dentista públic –reclamació d'En Comú Podem–, i també 7 milions d'inversió en tramvia –"volem més diners en trens", repetien els comuns–. També volen incloure un aval d'un màxim de 110 milions d'euros per a l'ampliació del recinte firal Gran Via, acció consensuada amb l'Ajuntament de Barcelona. Els recursos per cobrir aquestes partides han de sortir d'altres partides dels pressupostos.

La CUP manté la qüestió de confiança

Poc després que Junts i ERC escenifiquessin l'acord, va arribar la CUP per representar tot el contrari: va presentar una cinquantena d'esmenes als comptes. La gran pregunta és ara si aquestes també són unes esmenes a l'acord d'investidura amb ERC. I la resposta és ambigua. Si bé Eulàlia Reguant va afirmar que l'acord d'investidura es va incomplir per part del Govern amb els comptes, considera que la qüestió de confiança es manté: "Aragonès és president amb el compromís de la qüestió de confiança i hauria de complir". ERC no pensa el mateix i diu que en tot cas se n'ha de parlar. Els republicans insisteixen en "consolidar les majories àmplies" tot i que, fins al moment, han aconseguit els suports parlamentaris mínims al temps de descompte i amb el seu soci mirant de reüll.

stats