Política 27/07/2015

Confiança en la bona fe del contribuent i accés a les pròpies dades: el model fiscal que planeja el Govern

Joan Iglesias, que coordina el projecte de la nova Hisenda catalana, defensa un sistema de "Smart Tax" que potenciï l'autocontrol i que creï un "consell fiscal", amb presència d'experts del sector, que supervisi la gestió de l'Agència Tributària

Roger Mateos
2 min
Joan Iglesias, principal arquitecte de la futura Hisenda pròpia de Catalunya, va presentar dilluns a l’Ateneu Barcelonès el seu llibre 
 Sobre aquest projecte, al costat d’Artur Mas.

BarcelonaPassar del model de control i vigilància dels contribuents a un model de confiança en la bona fe dels ciutadans que compleixen. Aquesta és la filosofia del projecte que té al cap Joan Iglesias, a qui el Govern ha encarregat dissenyar la futura Hisenda d'un estat independent. Alguns dels detalls del projecte es presenten aquest dilluns en una jornada organitzada pel Govern al Palau de la Generalitat. Un total de deu experts que hi estan col·laborant han exposat les conclusions dels seus treballs.

La proposta de model ja té un nom, "Smart Tax", és a dir, "fiscalitat intel·ligent", i s'inspira sobretot en el sistema que s'aplica a Dinamarca. Quin és el principal canvi respecte del model tributari espanyol? A Espanya, explica Iglesias, segueix vigent un "model de control" que es basa en la desconfiança en el contribuent, a vigilar-lo de ben a prop, i a això es destinen gran part dels recursos de l'Agència Tributària. El model Smart Tax, en canvi, proposa un "canvi de paradigma" que impliqui "confiar" en els contribuents que ja han demostrat que compleixen amb les seves obligacions tributàries.

Això suposaria que l'administració hauria de segmentar els contribuents en diferents perfils: un primer grup conformat per la majoria de la població que paga els seus impostos amb tota correcció, un segon grup que mira d'esquivar-ne algun, un tercer grup que engloba l'economia submergida i un quart i últim grup que integren els "delinqüents fiscals" que busquen sempre infringir la llei. Segons Iglesias, el gruix de recursos s'ha de poder destinar a perseguir l'economia submergida i els delinqüents fiscals, mentre s'incentiva els del segon grup a complir amb totes les seves obligacions.

Pel que fa al primer grup, l'administració confia en la seva bona fe. Una de les maneres de confiar-hi seria oferir-los accés il·limitat a les seves pròpies dades fiscals, promoure l'autoliquidació dels seus impostos amb l'assistència que els calgui i amb la possibilitat d'esmenar errors.

Estructura institucional

Els experts que assessoren el Govern també formulen una proposta d'estructura institucional del sistema fiscal a Catalunya, que inclouria un "consell fiscal", un organisme encarregat de supervisar els treballs de l'Agència Tributària, compost per representants institucionals però també experts professionals. L'administració executiva es dividiria en quatre grans àrees especialitzades: l'Agència Tributària de Catalunya, una Agència de Recaptació d'Ingressos, una Agència de Comerç Exterior i Duanes i una Agència de la Propietat Immobiliària. Per damunt tindrien un òrgan de decisió, el Servei Català de Gestió d'Ingressos.

stats