Entrevista
Política 31/07/2021

Jaume Giró: "Confio que els bancs reconsiderin la seva posició respecte de l’aval"

7 min

BarcelonaEl conseller d’Economia, Jaume Giró, ha tingut un inici de gestió intens. Aquesta mateixa setmana, el Consell de Garanties i el Parlament han validat el decret per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes i en el Consell de Política Fiscal i Financera ha conegut les xifres que li han de permetre fer el pressupost.

Vostè ha sigut un executiu bancari d’èxit. Què hi fa a la política?

— Per una vocació de servei al país que tinc des de fa molt i seguint una tradició en molts països anglosaxons. Sé que va generar una certa sorpresa.

Ha reivindicat la política i avisa del desgast que pateixen les persones que hi entren.

— La situació actual fa que la gent s’ho pensi molt a l’hora d’entrar en política per moltes raons, algunes d'especialment sagnants a Catalunya. Tenen a veure amb la persecució i repressió que hi ha hagut.

S’ha de ser valent avui per entrar en política?

— Sí. Totes les persones que es dediquen a la política tenen un punt de generositat, assumeixen riscos. Vivim en el nostre país moments transcendentals que els historiadors no passaran per alt i per això cal prendre decisions que resisteixin al pas del temps i al pes de la consciència de cadascú.

El Parlament ha validat el decret de les fiances del Tribunal de Comptes i vostè va carregar contra PP, Vox i Cs.

— Cada cop que entro en aquell hemicicle m’emociono perquè té una història al darrere que els de la meva generació vam viure molt de prop amb la restauració de la Generalitat. Em sorprèn que hi hagi partits que decideixin abandonar el debat polític i subcontractar-lo als tribunals. Els tribunals, als quals jo respecto, no són una instància per portar-hi qualsevol tema polític amb l’única intenció d’aconseguir titulars de premsa.

Però les denúncies ja estan presentades.

— Hi ha un cursa entre Cs, Vox i el PP per veure qui corre més per posar querelles en lloc de fer una cosa tan senzilla com és llegir el decret, posar-lo en mans de qualsevol jurista neutral i veure que és impecable. 

Quan va presentar el fons que crea el decret pensava que tindria l’acord d’algun banc?

— Tenia la seguretat que la majoria de bancs a Catalunya d’entrada dirien que no, com ha passat, i tenia un dubte sobre una entitat en concret, que també ha dit, de moment, que no. Els tinc el màxim respecte, però també li dic que, després que el Consell de Garanties hagi validat per unanimitat tot el decret llei i que el Parlament hagi votat amb 74 vots a favor i només 19 en contra la seva tramitació, confio que reconsiderin la seva posició. Entitats que han estat creixent al país i que durant molts anys han estat a Catalunya està bé que s’ho tornin a mirar si ho estimen oportú. Dit això, estem mirant altres vies i van molt bé.

Va parlar, per exemple, amb La Caixa?

— Vaig parlar amb les sis entitats principals que tenen presència a Catalunya. Teníem poc temps i molt de soroll. Ja durant la mateixa roda de premsa es va crear un relat intencionadament fals sobre la il·legalitat d’un decret llei que no ho és, d’il·legal. He hagut de llegir coses realment molt grosses on es maltracta i es prostitueix la veritat per certs interessos. Es truca i és molt fàcil generar por, amenaçar, perquè portem ja uns quants anys així.

Qui va trucar a les entitats financeres? ¿Es refereix a una determinada premsa, a partits polítics?

— Sé moltes coses que no em correspon revelar. El que li puc dir és que vaig parlar amb totes les persones del màxim nivell de totes les entitats per explicar-los el decret i que era per cobrir la presumpció d’innocència de 34 servidors públics. Penso que no té cap risc financer, comercial, tècnic o jurídic. És una operació d’aquelles que saps segur que tens el retorn dels teus diners i cobres una comissió comercial. Confio que s’ho tornin a estudiar i respectaré qualsevol decisió que prenguin.

¿Creu que s’ha compromès la independència de l’Institut Català de Finances (ICF) en aquest procés?

— En absolut. L’ICF és cent per cent de la Generalitat. La independència que té és la d’una entitat pública que depèn de la Generalitat. 

I en aquest moment, ¿aconseguir la fitxa bancària per a l’ICF està més a prop o està igual de lluny?

— Està igual de difícil, que és molt difícil. Hi ha un informe del Banc d’Espanya d’abans que es publiqués el decret que ens diu que l’expedient de sol·licitud de fitxa bancària que se sol·licita al mes de març encara no està ni admès a tràmit.

¿Què va passar amb la junta de l’ICF que va quedar dividida?

— L’únic que va passar és que jo conec un dia abans que hi ha tres consellers independents que tenien el mandat caducat. Aquests consellers, en veure tots els titulars i totes les amenaces que hi havia, malgrat que havíem pactat que hi estiguessin fins al dia 28 o 29 de juliol, demanen acabar amb el seu mandat esgotat i, per tant, dimiteixen. 

¿Continuarà, el conseller delegat?

— No ho sé. Després de vacances parlarem i veurem si ell i jo estem còmodes i estem d’acord cap on ha d’anar l’ICF. Continuarà i, si no, no continuarà. Així és la vida. Hi haurà un dia que jo no continuaré com a conseller.

Han sortit bones dades de creixement del PIB: 2,8 en el segon trimestre. Quina previsió té?

— Al voltant del 6% i el 6,5% de creixement del PIB el 2021 i un altre 6% o 6,5% el 2022.

La recuperació de l’anterior crisi es va fer amb un increment de la desigualtat. ¿Passarà ara el mateix?

— Em temo que sí. El Govern, amb totes les eines que té, que són minses, està fent tot el que pot. Vam aprovar 70 milions d’euros més per a la renda mínima garantida. Hi ha molta gent que ho està passant malament i explico allà on vaig que tenim un dèficit fiscal enorme que els ciutadans d’aquest país no es mereixen.

¿Quines seran les línies del pressupost de la Generalitat?

— No el faré sol. Ho ha de decidir tot el Govern. Hi ha temes que són d’emergència i hi ha temes que són de futur. És el que podríem anomenar la despesa i la inversió.

Quina garantia té que la Generalitat podrà decidir alguna cosa sobre els fons europeus?

— Vaig dir que havíem d’intentar cogestionar els fons. No soc optimista. Dels 24.000 milions d’euros que havien de ser, 1.400 seran per a Catalunya. Però no es cregui que aquests 1.400 es decidiran a Catalunya perquè vindran en projectes definits. Per això el que demanem és que, en el estado más descentralizado de Europa, com a mínim puguem decidir una part. 

Voldria més complicitat en entorns empresarials?

— M’agradaria veure que no només ens mobilitzem per fer les grans infraestructures que a Madrid li van bé. M’agradaria que ens mobilitzem també per coses que potser el titular no agrada tant a Madrid. Tenim un dèficit fiscal i un dèficit d’inversions que ens afecta a tots, però a les empreses els primers.

Quin és el seu soci preferent per aprovar els pressupostos?

— El soci de la investidura del president Aragonès, que és la CUP. Estem en converses. Fins ara va molt bé, que això no vol dir que acabi bé, però ens tenim respecte mutu i confiança, ens expliquem les coses amb molta transparència.

I si no buscarà altres socis?

— He de pensar que anirà bé amb la CUP. La vida és això: fer acords amb gent que hi ha diferències.

¿Els socis de coalició –ERC i JxCat– votaran igual als pressupostos generals de l’Estat (PGE) al Congrés?

— A mi m’agradaria que sí. Estaria molt bé que poguéssim també posar-nos d’acord a l’hora de negociar amb el govern espanyol. 

Algunes comunitats autònomes comencen a parlar de finançament autonòmic. Què farà? 

— Estaré a totes les taules on pugui intentar recuperar una part dels diners que ens corresponen. L’altre dia vaig estar al Consell de Política Fiscal i Financera i, dins de les expectatives molt moderades que tenia, el balanç és positiu.

Té més expectatives en la Comissió Bilateral que en la taula de diàleg?

— Hem d'anar a totes les taules amb ganes d’arribar a acords i crec que d’entrada tenim el compromís de confiar que hi haurà com a mínim dos anys d’intentar negociar i aprofitar un clima que sembla favorable a la negociació. Si no hi confiéssim, ja no aniríem a la reunió, cregui’m.

Quin marge té Sánchez per arribar a acords amb Catalunya?

— Té més marge que VOX, Ciutadans i PP. Però es crea un clima d’opinió que genera aquesta por a prendre certes decisions, una por sense cap mena de base perquè no hem demanat mai a ningú, ni tampoc ara a l’ICF, que faci cap irregularitat, cap cosa il·legal. Ningú no ha demanat que se signin targetes black o que es donin crèdits a empreses promotores amb una altíssima morositat. Ningú ha demanat que facin contractacions irregulars.

Intentarà que tornin les seus de grans empreses a Catalunya?

— Hi ha totes les raons per tornar, però no faré res en el sentit de demanar-los-hi. És una decisió de cada empresa. Estaré content i les sortiré a rebre si venen, però és una decisió seva. He sentit el debat de: ¿fem incentius fiscals perquè tornin? N’hem de fer per a moltes coses, però ¿què dirien les empreses que es van quedar si ara fem incentius fiscals perquè tornin les que van marxar?

Quina va ser la pressió de l’Estat pel canvi de seus?

— No em correspon entrar en detalls, però si per un decret llei d’un fons per preservar la presumpció d’innocència d’uns servidors públics que anaven a donar conferències pel món hi ha hagut tota la pressió que hi ha hagut (pressió, titulars, querelles, demandes –jo en tinc diverses–), imagini’s vostè per posar urnes i votar lliurament. Imagini-s'ho.

Com són les relacions de la Generalitat amb el món econòmic?

— Tots estem en allò que diem business friendly perquè sabem que això forma part d’estimular el dinamisme econòmic del país, però com sempre a la vida les relacions van en doble direcció. Els governs també mereixen el respecte d’estar degudament informats i amb una relació de cadascú al seu lloc.

¿Vol dir que en els últims anys la Generalitat no sabia el que passava en grans empreses del país?

— No per culpa seva.

stats