El cordó sanitari del Parlament a Vox, en mans del Constitucional

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) haurà de decidir si tomba o no el cordó sanitari acordat per la majoria dels partits contra Vox al Parlament. La formació d'extrema dreta ha anunciat que demanarà l'empara de l'òrgan de garanties davant del veto a les seves propostes de llei, que són aturades cada setmana per la junta de portaveus sense que cap arribi ni tan sols a debatre's a l'hemicicle. És el segon recurs que el partit presenta per acabar amb el cordó sanitari de la cambra –en el primer denunciaven que se'ls hagués exclòs del repartiment dels senadors autonòmics–, signat al seu dia per ERC, JxCat, la CUP, els comuns i el PSC, tot i que els socialistes se n'hagin desmarcat a vegades.

"De manera sistemàtica, la mesa i la junta de portaveus rebutgen totes les iniciatives legislatives presentades, en contra de la Constitució, el dret dels parlamentaris i el dels milers de catalans que van votar Vox", denuncia el dirigent del partit Jorge Buxadé. La denúncia, expliquen fonts del seu equip jurídic, es fonamentarà en el que consideren una vulneració de l'article 23 de la Constitució, que es refereix al dret de participació política dels ciutadans.

Des de l'inici de la legislatura, Vox ha impulsat vuit proposicions de llei. La més important per al partit és la que proposa l'eliminació del sou dels expresidents de la Generalitat i del Parlament, però també n'han presentat contra el decret que estableix mesures correctores per equilibrar la presència de dones i homes als Mossos d'Esquadra, per suprimir les delegacions del Govern a l'exterior, per suprimir l'Institut d'Estudis d'Autogovern i per derogar la llei contra la violència masclista. No obstant això, cap ha passat el filtre de la junta de portaveus –si alguna ho hagués fet tampoc hauria tingut prou suports per ser aprovada–. Vox va presentar dos escrits a la mesa del Parlament exigint que es retirés aquest veto, però l'òrgan rector de la cambra va respondre –amb un vot particular del PSC– que la sobirania per decidir què ha d'anar a l'ordre del dia és de la junta de portaveus.

La majoria de la cambra ha votat sistemàticament en contra de totes les mocions i propostes de resolució del partit, l'ha relegat a les comissions legislatives i ha enviat els seus diputats als despatxos situats a les golfes del Parlament. Ho han fet els grups de manera coordinada i sovint fent equilibris per evitar un revés judicial, per exemple oferint-los presidir dues comissions sense pes, que Vox va rebutjar.

El precedent basc

L'estratègia que ha seguit la majoria del Parlament a Catalunya és similar a altres cordons sanitaris per aïllar l'extrema dreta que s'han teixit a Europa. I no és la primera vegada que Vox els combat judicialment. El Constitucional ja va tombar el cordó sanitari a l'única diputada d'extrema dreta del País Basc, al considerar que s'havia vulnerat el seu dret de participació política: la majoria de la cambra li havia reduït el temps d'intervenció als plens, la capacitat de presentar iniciatives i el nombre de càrrecs de confiança i assessors de què podia disposar. Pel que fa a Catalunya, l'alt tribunal renovat tornarà a tenir l'última paraula.