Marlaska reitera que la destitució de De los Cobos es va fer per una "redefinició dels equips de treball"

JxCat retreu al ministre que el PSOE mirés a una altra banda amb la violència de l'1-O 

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha reiterat avui en la seva compareixença al Senat que els relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil es van fer únicament per "una redefinició dels equips de treball", tal com va assegurar quan es va fer pública la destitució diumenge del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. En aquest sentit, ha desvinculat, com denuncia l'oposició,  que la negativa del tinent coronel a entregar l'informe de la investigació per saber qui va autoritzar la manifestació del 8-M i la seva relació amb l'expansió dels contagis del coronavirus sigui la causa de la seva destitució. "Ni jo ni ningú del ministeri o de la direcció de la Guàrdia Civil va sol·licitar cap informe a Pérez De los Cobos", ha assegurat. 

Grande-Marlaska fulmina De los Cobos amb un cop d’autoritat

Després de reclamar a l'oposició "tornar al seny", el titular d'Interior ha afirmat que "no pretén polemitzar amb ningú" pels últims cessaments a la Guàrdia Civil, sobre els quals ha insistit que es deuen a una decisió de renovació d'equips i que no es tracta de cap purga. "Els equips s'escullen per lliure designació i ho fan tots els partits per confiança i neutralitat", ha ressaltat abans de negar que es pugui parlar d'ingerències.  

La polèmica destitució de De los Cobos va venir acompanyada de la de Fernando Santafé com a cap del comandament d'operacions de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil i com a tal número tres de l'institut armat. A aquests cessaments s'hi suma la dimissió dimarts del número dos de la Guàrdia Civil, el ja ex director adjunt operatiu (DAO) Laurentino Ceña, perquè no estava d'acord amb la interferència del ministeri en les actuacions del cos armat com a policia judicial. Unes destitucions que han provocat que el PP, Vox i Ciutadans hagin demanat aquesta setmana i també avui la sortida de Marlaska del ministeri. 

S'aguditza la crisi entre el govern espanyol i la Guàrdia Civil: Marlaska també cessa el 'número 3' del cos armat

En aquest sentit, Marlaska ha assenyalat que Ceña volia jubilar-se anticipadament el 23 de març, però que ho va allargar per la pandèmia. "Les raons per les quals dimiteix abans no les discuteixo, però tots els relleus obeeixen a canvis d'equips que decideixo jo i no el president", ha respost després que el PP li hagi demanat si era un demanda de Pedro Sánchez. "Tinc la llibertat per fer els canvis que consideri oportuns per complir els objectius que ens hem marcat des del ministeri", ha afegit. 

Prèviament, el senador del PP Fernando Martínez Maíllo ha replicat que no es creu que la destitució de De los Cobos sigui per "pèrdua de confiança" i ho ha atribuït a la investigació del tinent coronel sobre la manifestació feminista. "La pèrdua de confiança que va argumentar sí que són fake news", ha denunciat abans de qualificar de "purga" els relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil. Per aquest motiu, ha demanat un cop més la seva dimissió. "Espero que aquesta sigui la seva última compareixença perquè ha de dimitir per haver posat en risc i tacat la imatge de la Guàrdia Civil i voler revelar secrets oficials reclamant un informe policial", ha dit, així com que ha de plegar per la "credibilitat de les institucions". 

Ciutadans i Vox també han reclamat la seva dimissió. Des de la formació taronja, Javier Alegre ha instat el ministre d'Interior a explicar "els motius reals" de la destitució de Pérez de los Cobos, a qui ha qualificat d’"insigne cavaller que ha servit la pàtria". "És una purga que sotmet els funcionaris no afins", ha ressaltat sobre els relleus a la Guàrdia Civil, abans de subratllar que el govern vol minimitzar les crítiques afectant "la reputació de la Guàrdia Civil, a qui el ministre hauria de defensar". Per això l'ha instat a dimitir. Més bel·ligerant encara s'ha mostrat la representant de Vox, Yolanda Melero, que ha acusat el govern espanyol de malmetre la "dignitat" del cos policial. 

JxCat i ERC carreguen contra De los Cobos per l'1-O

Els partits independentistes han aprofitat els relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil per carregar contra el full de serveis de De los Cobos.  El senador de JxCat Josep Lluís Cleries, després de criticar la recentralització de l'Estat per la pandèmia -"laminant competències amb un 155 sanitari"-, ha dit que el tinent coronel destituït "va ser el responsable de la violència de l'1-O". "I ara el fan fora perquè els molesten uns informes contra el PSOE", ha denunciat mentre ha exhibit fotos de la repressió policial de l'1-O en diferents col·legis electorals. "En moments com aquest t'adones que necessitem un estat, quan van tocar milers de catalans i vostès van mirar cap a un altre costat", ha reblat.

En resposta a JxCat, Marlaska ha rebatut les crítiques de JxCat pel comandament únic que s'ha instaurat per fer front a la pandèmia del coronavirus i ha subratllat que "la llei ho preveu" i que "la coordinació és imprescindible perquè el virus no entén de fronteres". "Les competències les han seguit assumint les comunitats", ha afegit per rebutjar la "voluntat centralitzadora" de l’Estat.  També ha replicat les crítiques de JxCat per haver condecorat agents que van participar en l'operatiu contra l'1-O i ha respost que "no s’ha condecorat cap agent per les seves actuacions l'1-O". Alhora ha criticat que es parli d’abusos durant la celebració del referèndum. "Potser hi ha hagut alguna disfunció, com passa en altres col·lectius de professionals, però estem en un estat de dret i no 50 anys enrere", ha dit en referència a la dictadura. 

El senador d’ERC Xavier Castellana ha denunciat que l’operació Copèrnic, dirigida per De los Cobos, "volia inocular la por a la societat catalana" i ha afegit que el tinent coronel "no va fer res més que mentir durant el judici de l'1-O amb informes falsos". Una estratègia que va prosseguir, ha opinat, amb l’operatiu posterior contra els CDR, en què també es buscava "criminalitzar l’independentisme amb entrades a domicili de persones que semblava que fossin Al Capone i que ara ja són en llibertat provisional". "El nacionalisme de les estructures de l’Estat és inherent. Quan eliminarà els ultres dels cossos de l’Estat?", ha preguntat al ministre abans de sentenciar: "La crisi no pot portar la pandèmia del feixisme".