Cospedal seguirà de número dos de Rajoy, amb Maillo de contrapès
El PP tanca el debat orgànic amb una estructura continuista
MadridMariano Rajoy va resumir ahir de manera peculiar la seva filosofia: “Les coses primer es pensen i després es decideixen o no, que també és una manera de decidir”. Era una de les perles del discurs com a candidat -únic- a la presidència del PP davant del congrés que el va tornar a triar per pràctica unanimitat. I explica per què, tot i el rum-rum que s’havia generat, va ratificar al càrrec de número dos del partit la també ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Si els beneficis de tocar una cosa no superen de llarg els maldecaps que genera fer canvis, Rajoy prefereix no complicar-se la vida. I no ho va fer. El president espanyol va presentar un comitè de direcció sense modificacions: “Són els que hi havia. No els he canviat perquè ho han fet bé i en aquesta vida es canvia el que no funciona”.
Obsessionat per transmetre una imatge d’unitat, a Rajoy se li van trencar els esquemes del congrés divendres, quan un petit sector crític va fer una demostració de força i va estar a punt de tirar endavant una esmena que impedia el nomenament de Cospedal perquè enduria el règim d’incompatibilitats i no hauria pogut ocupar els dos càrrecs. El culebró es va allargar ahir amb la dimissió de dos dirigents regionals del PP de Castella-la Manxa que van fer l’espantada acusant la direcció de muntar una “tupinada” en la votació de l’esmena de la polèmica.
Però l’impertèrrit Rajoy no va deixar que això modifiqués el seu particular quadern blau, que només contenia una modificació respecte a l’actual estructura directiva. El fins ara vicesecretari d’organització popular, Fernando Martínez-Maillo, guanya pes en la nova direcció i acumula el càrrec de coordinador general, una figura que havia caigut en desús des de l’època de José María Aznar però que Rajoy repesca. Amb la jugada, aconsegueix equilibrar les famílies populars i no castiga la ministra, que va sortir malparada respecte a Soraya Sáenz de Santamaría en la formació del govern i a més s’ha hagut d’empassar el gripau del Iak-42 en els primers dies a l’executiu.
Els equilibris de Rajoy
Tot i que fonts del PP van assegurar que Cospedal havia rebut bé la notícia, el rictus de la secretària general del partit quan Rajoy va anunciar els canvis deia el contrari. Maillo ja era l’operari en cap de Génova. Com a vicesecretari d’organització era l’encarregat de dirigir el dia a dia del partit i va pilotar, per exemple, les negociacions amb Ciutadans per tancar el pacte d’investidura. Era el primus inter pares entre els cinc vicesecretaris, i ara passarà a ser el cap dels altres quatre. Rep el segell oficial. Hereta el càrrec que va inaugurar Ángel Acebes en l’era Aznar i que ningú més ha ostentat després. Cospedal tindrà en Maillo un contrapès que li robarà protagonisme orgànic, de la mateixa manera que ella és contrapès de Santamaría a l’executiu. Sempre equilibris.
El moviment era “molt previsible”, va dir el vicesecretari de comunicació del partit, Pablo Casado. Ell, com tots els vicesecretaris, manté el càrrec. Segueixen Andrea Levy (estudis i programes), Javier Maroto (sectorial) i Javier Arenas (autonomies). Però no van saber que continuaven en les seves funcions fins que Rajoy -que sí que ho havia comunicat a Cospedal i Maillo- no va pronunciar el seu nom a les acaballes del seu discurs com a candidat. Hermetisme, equilibris i continuisme, els tres pilars de la manera de fer política de Rajoy.
En la línia mitja de comandament, de nou, pocs canvis. Continua Jorge Fernández Díaz al comitè executiu tot i haver perdut la cartera ministerial, però en surt José Manuel García-Margallo. Xavier García Albiol haurà d’esperar a ser triat president del PP català, si ho acaba sent, per tenir seient en aquest òrgan de decisió, i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, és ascendida de vocal a secretària de sanitat. En la batalla econòmica, també guanya cartera el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, que passa a ser secretari d’economia del partit.
Poques pistes, doncs, de cara al debat sobre la successió de Rajoy, que el president espanyol no té previst encarar de moment. “Vull seguir treballant per aquest país, que és el nostre, es diu Espanya i és el millor”, va dir Rajoy davant dels 3.000 compromissaris que li van donar suport amb un 95,65% dels vots.
El PP tanca el debat orgànic enfortint l’hiperlideratge i apagant els focs de la crítica interna amb canvis de mínims en l’ideari -van decidir, per exemple, no debatre la gestació subrogada per no fer aflorar fractures-. Rajoy guanya una posició còmoda per observar des de dalt les guerres a Podem i el PSOE, que espera que li facin la feina.
