La Crida engega amb l’objectiu de “forçar” un referèndum
El nou moviment de Puigdemont es presenta avui a Manresa
BarcelonaDesprés del referèndum, la declaració fallida d’independència, l’aplicació del 155, la presó i l’exili, les formacions polítiques independentistes s’han submergit en un debat intern sobre quina és l’estratègia a partir d’ara. Avui, a Manresa, l’iniciarà la Crida, la nova organització política que impulsen l’expresident Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i l’actual president, Quim Torra, i que es posarà en marxa a partir de dos quarts de set de la tarda al pavelló del Congost -a prop de la presó de Lledoners, on està empresonat un dels ideòlegs, Sànchez-. Un cop presentades les ponències de política i organització -que exposaran avui Gemma Geis, Ferran Mascarell i Toni Morral- s’iniciarà un debat telemàtic entre els adherits que culminarà al gener, quan l’organització es constituirà definitivament.
Segons les fonts consultades per l’ARA, la proposta política amb l’objectiu d’assolir la República que presentaran els impulsors -i que han elaborat Sànchez i Puigdemont però també Mascarell- passa per reivindicar el referèndum de l’1-O, la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, però també el diàleg amb el govern espanyol. Una de les vies que apunten per fer la independència és la mobilització i la desobediència civil. Eines que els impulsors de la Crida conceben com a vies per “forçar” l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Segons apunten les fonts, però, no es farà referència explícita a la unilateralitat en la ponència política. En l’entrevista a Jordi Sànchez (vegeu el dossier), l’exlíder de l’ANC ja avisa: “Crec, i no d’ara, que [la desobediència civil] és l’única eina de debò que tenim per forçar el referèndum d’autodeterminació si l’estat espanyol el segueix negant”. Quan es pot produir això ja és un altre debat. Algunes fonts de l’entorn de la Crida situen el judici del Procés i la sentència -en cas que sigui condemnatòria- com el moment per activar aquesta estratègia. A més, serà just llavors -si es manté el calendari i el judici s’inicia al gener- quan la Crida culminarà el seu procés de fundació. Una altra de les qüestions en què també farà èmfasi la ponència política serà la “unitat” de l’independentisme com a via per “assolir la República” i la necessitat que els partits s’agrupin en aquest “paraigua” de la Crida. Aquest punt, de fet, és el més polèmic, ja que fins ara les formacions no ho veuen amb bons ulls: ERC i la CUP ja han rebutjat ser-hi i bona part de la direcció del PDECat no vol saber res de la Crida si acaba sent un partit polític. És la fórmula jurídica que adoptarà l’espai -que permetrà la doble militància- malgrat que en la ponència organitzativa es parlarà de “moviment”.
La presència del PDECat
Aquesta qüestió ha accentuat en els últims dies la divisió a la direcció del PDECat. El president, David Bonvehí, no assistirà avui a l’acte i tampoc ho farà el secretari d’organització, Ferran Bel. I és que des de l’executiva no s’ha animat els militants a participar-hi (malgrat que sí que ho van fer dijous els exconsellers empresonats en una carta). Sí que hi seran, però, cares visibles del partit partidàries de la Crida: la vicepresidenta, Míriam Nogueras; el senador Josep Lluís Cleries, i l’eurodiputat Ramon Tremosa.
L’ALDE ultima l’expulsió del PDECat
La pertinença del PDECat a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) penja d’un fil. Avui es votarà en un consell extraordinari (reunit expressament per aquesta qüestió) la proposta de la direcció de la formació europea -adoptada per unanimitat- d’expulsar el partit de David Bonvehí i Míriam Nogueras per les investigacions judicials del 3% a CDC. Consideren que els casos de corrupció que esquitxen el partit van en contra dels “valors” que representa l’ALDE. Fonts del PDECat interpreten aquesta decisió com una “maniobra de pressió” de Ciutadans dins l’organització.
