“No estic gens mentalitzat que haig d’anar al Congrés”

Cuevillas és dels candidats que els agrada sortir a l’escenari sense papers

Maria Garcia

3 min

“No estic gens mentalitzat que haig d’anar al Congrés” CARLES PALACIO

Enquesta de l'ARA: L'efecte Sánchez impulsa el PSC i posa en dubte la majoria independentista

GironaUn advocat que no vol ser polític però que, contra tot pronòstic, ha acabat encapçalant la candidatura de JxCat al Congrés per Girona. La decisió Jaume Alonso-Cuevillas la va prendre literalment en quatre dies, i el cantant i exdiputat Lluís Llach hi va tenir un paper essencial. “Primer m’ho va proposar l’Elsa Artadi i vaig dir que ni de conya”, diu, però després de parlar-ne amb Carles Puigdemont i Toni Comín, i de rebre missatges de dins i fora de la presó, va canviar de parer durant un viatge a Bilbao que va compartir amb Llach i l’empresari Jaume Roures. “Vam estar parlant molt, dels pros i dels contres, i al final en Llach em va dir: «Com a amic, t’aconsello que t’hi presentis, i com a ciutadà, t’ho demano!»”, explica.

Cuevillas ho recorda mentre passeja pel centre de Girona, una hora abans de l’acte final de campanya del partit a la ciutat. “He vingut amb un amic”, diu, sorneguer, assenyalant el president de la Generalitat, Quim Torra, amb qui es van conèixer a Neumünster (Alemanya) l’endemà de la detenció de Puigdemont. “Ostres! Mira qui hi ha!”, exclamen sorpreses tres dones d’entre 60 i 70 anys quan se’ls troben pel carrer. “Guanyeu molt en persona, millor que a la tele. Feu més bona cara!”, etziben. “Ja m’ho diuen, ja… Dec sortir fatal!”, respon fent broma Torra, mentre l’advocat reconeix que a ell la frase que li repeteixen més és: “Ai, si que ets baixet!”.

Però el que no li agrada gens és que l’anomenin polític. “Em feia molta mandra haver-me de ficar en el fangar de la política espanyola, amb aquelles bronques… No em sento polític i no estic gens mentalitzat que haig d’anar al Congrés, gens!”, reconeix Cuevillas, que posa d’exemple la pitjor experiència que va viscut durant la campanya: el debat a Cuatro presentat per Risto Mejide. “La realitat és pitjor del que sembla per la tele. Allò que allà s’exagera però després són bona gent… No, no, és pitjor”. Però diu que si finalment va acceptar anar a les llistes de Junts per Catalunya va ser per la gent que l’hi reclamava: “¿Com pots dir que no quan t’ho demanen des de la presó i l’exili?”.

Al llarg d’aquests quinze dies de campanya, Cuevillas ha anat sempre escortat per “l’equip de Pancho Villa”, com en diu ell. El formen l’Anna, que va ser alumna seva i té dos màsters -“Dels de veritat, eh?”-, i un amic de tota la vida, l’Honest, que li fa de xòfer, i amb qui canten al cotxe a ple pulmó durant els viatges d’entre 300 i 600 quilòmetres que han fet diàriament. I entre les cançons més reproduïdes destaquen Alè, de Lluís Llach, i Diguem no, de Raimon.

Sense papers a l’escenari

Cuevillas és dels candidats que els agrada sortir a l’escenari sense papers. “No em preparo res”, afirma, tot i que admet que hi ha alguns gags que repeteix. I malgrat que a Girona alguns li retreuen que és de Barcelona, ell reivindica els seus lligams gironins. “El meu avi va ser alcalde d’ERC a Lloret de Mar i la meva dona i la seva família són de Torroella de Montgrí, no només hi tinc una segona residència”, subratlla.

Ja falten poques hores per al dia de les eleccions i s’acumula el cansament i la falta d’hores de son. “Hem arribat a fer vuit actes en un dia, i també tinc feina del despatx”, apunta, però revela que aguanta el ritme gràcies a molts cafès “curts i en vena”. I, a les nits, quan arriba a casa, acostuma a escriure un dietari de campanya que, quan el publiqui, no sap si les llibreries l’exposaran “a la secció d’humor o d’autoajuda”. I és que el candidat defineix la seva primera campanya electoral amb una sola paraula: “Surrealista”. “Mai havia militat en cap partit ni m’hi havia interessat, i he passat de ser advocat a candidat. I en una campanya que va començar a Soto del Real perquè tres dels quatre candidats de JxCat estan empresonats. Tot plegat és entre tràgic i còmic”, diu quan puja al cotxe abans d’encomanar-li una última missió a l’Honest: “Si veus que em torno polític, em fots un calbot!”.