La CUP amenaça de tombar el capítol d’ensenyament als comptes
Les converses es tensen per l’educació i la fiscalitat, però els anticapitalistes i el Govern són optimistes
BarcelonaLa llei de finances públiques estableix que el Govern ha d’aprovar el projecte de pressupostos abans del 10 d’octubre. Avui l’executiu tornarà a incomplir-la, com han fet sistemàticament els governs catalans. L’objectiu del departament d’Economia és tenir enllestit el projecte a principi de novembre, i tant el Govern de Junts pel Sí com la CUP coincideixen que les negociacions van ben encaminades. Hi ha, però, dues qüestions que tensen la negociació: la fiscalitat i l’ensenyament.
Fonts coneixedores de les converses asseguren que els anticapitalistes han amenaçat de presentar una esmena contra tot el capítol específic d’ensenyament. A diferència del que va fer al maig, el Govern no portarà els pressupostos al Parlament si no hi ha un acord previ que asseguri el debat en comissió. La CUP ha advertit a l’executiu que encara que arribin a un pacte per tramitar els comptes es podria trobar amb una oposició frontal a les polítiques d’educació. Si l’advertència es concreta i rebutja el capítol, el text tornaria a Economia -assumint el vot en contra de la resta de l’oposició-, i el departament hauria de reajustar-lo. Per aprovar els comptes, el Govern necessita que tots els capítols del pressupost s’aprovin en comissió, així que, en cas de materialitzar-se, l’esmena a ensenyament bloquejaria el projecte.
Quins són els principals punts de fricció? D’entrada, des de la CUP adverteixen que el seu model educatiu i el de JxSí estan “molt allunyats”, fins i tot més que en relació al model sanitari. Ho va reconèixer el diputat Benet Salellas aquesta setmana. “Ens fa falta una sola escola, que pensem que ha de ser eminentment pública, i, en això, aquest Govern no ha actuat en la direcció correcta”, va afirmar. Un dels punts clau per entendre el trencament va ser el rebuig de Junts pel Sí, amb el vot del PP, a la ILP per reformar la llei d’educació, que reclamava l’educació gratuïta des de la llar d’infants fins a la universitat i destinar el 6% a l’educació pública.
Les diferències s’han deixat veure en la negociació pressupostària: des de la CUP critiquen, sobretot, el tancament de 61 grups de P-3 de l’escola pública i retreuen que les línies que es tanquin no siguin de la concertada. El Govern, que matisa que són 54 les aules afectades, justifica la decisió per motius demogràfics i subratlla que, en cap cas, ha suposat la reducció de plantilles.
La CUP també considera que l’anunci de la contractació de 2.000 mestres per al curs vinent és un gest de cara a l’aprovació dels comptes, però per als anticapitalistes caldria anar incrementant progressivament el nombre de docents per reduir la ràtio d’alumnes per aula. Ensenyament assegura que les ràtios ja són avui inferiors a les que marca la llei, especialment en centres de màxima complexitat.
Una proposta “de màxims”
Per defensar públicament el seu posicionament, la CUP va presentar una proposta de resolució durant el debat de política general amb el seu “model de màxims” sobre ensenyament, que va ser rebutjada per Junts pel Sí. Entre altres mesures, els cupaires demanaven que es retorni la mitja jornada i la jornada sencera als interins i substituts i que se’ls pagui el juliol, que s’eliminin els concerts a les escoles que segreguen per sexe, que es garanteixi la gratuïtat de les beques menjador i del transport escolar i que s’assegurin 1.600 euros anuals per a cada plaça d’escola bressol. Algunes d’aquestes propostes seran cavalls de batalla durant les negociacions.
Les prioritats que Ensenyament s’ha fixat per a aquests pressupostos són les partides vinculades als centres de màxima complexitat, a l’escola inclusiva i també a les millores del professorat (formació) i la reducció dels terminis per substituir els mestres.
El debat de política general també va fer evidents les diferències en fiscalitat, que ja van fer encallar la tramitació dels pressupostos del 2015. En l’últim ple, els anticapitalistes no van aconseguir el compromís del Govern per crear un impost a les grans fortunes, reformar l’IRPF, eliminar el mínim exempt de l’impost de patrimoni i retornar el de successions al nivell del 2008.
Tot i la distància que s’evidencia en les negociacions en aquests dos àmbits, els interlocutors -Economia i els representants de la CUP Benet Salellas, Eulàlia Reguant i Ricard Torné- confien a arribar a un acord per, aquest cop sí, tramitar els comptes al Parlament.
L’executiu confia en l’aprovació del pressupost
Malgrat les tensions en la negociació amb la CUP, ahir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, es va mostrar convençut que els anticapitalistes acabaran avalant els comptes. Junqueras confia que per responsabilitat i per no “trencar la cadena de confiances” la CUP aprovarà els pressupostos un cop el Govern ha fet una aposta clara pel referèndum i s’ha pactat un nou full de ruta. En una entrevista a l’ACN, va assegurar que els comptes formen part d’un “paquet complet” per a l’assoliment de la República Catalana. En la mateixa línia, el president de la Generaliat, Carles Puigdemont, també va mostrar-se convençut, en una entrevista a El Nacional, que s’aprovarien els pressupostos perquè sense no es pot culminar el procés d’independència. De fet, durant el seu discurs en el marc de la qüestió de confiança, el cap de l’executiu català ja va advertir que, si es tornaven a tombar els comptes, com al 2016, convocaria eleccions.
