BarcelonaL’ARA planteja un debat en què el títol ja és tota una declaració d’intencions: “Com està ara mateix l’independentisme?” És una manera poc subtil d’admetre que no passa pel seu millor moment, i els dos doctors citats per avaluar el pacient, Salvador Cardús i Toni Soler, hi coincideixen bastant. Soler és més directe: “Està en fase d’hibernació, per no dir que està fent un dol perquè encara està en xoc per la repressió. I a més està de mal humor. Només cal mirar les xarxes socials”. Cardús diu que està “gairebé mut” i posa l’accent en el paper de la repressió: “La por és un factor decisiu per part d’un Estat que no només et vol empresonar sinó arruïnar”. Segons el sociòleg, “arran de la repressió l’independentisme s’ha quedat sense relat propi i ha adoptat el de l’adversari: que si érem ingenus, que si els líders van mentir, que si érem unilaterals, etc.”
Arribats a aquest punt tots dos coincideixen que l’independentisme no podrà fer foc nou fins que no consensuï un diagnòstic comú del que va passar l’octubre del 2017, i el moderador, Antoni Bassas, ho aprofita per demanar als dos panelistes el seu punt de vista. Soler ho descriu sense contemplacions com una “derrota”. “Vam veure que fer el trànsit administratiu d’un estat a un altre era una entelèquia, que Europa no va fer res, i ara ens toca començar de zero amb una nova estratègia, amb eines i potser personatges nous”. Cardús fa autocrítica: “No em costa reconèixer la meva ingenuïtat, pensava que no s’atrevirien a tenir una foto d’un policia retirant urnes”. En aquest punt, tots tres esbossen un somriure.
Pel que fa al futur, Toni Soler es mostra més escèptic: “Dependrà de la nostra força electoral i al carrer, però també de qui mani a Espanya i Europa”. I Salvador Cardús, sense caure en un optimisme excessiu, deixa una porta oberta: “Jo milito en l’esperança perquè és l’estratègia guanyadora. Vull que passi la independència i espero veure-la”.
