El debat, en una paraula: 'bluf' (abans de Pablo Iglesias)

Rajoy i Sánchez s'insten a posar fi a l'intercanvi d'insults i desqualificacions al Congrés. Però reincideixen en el primer cara a cara del debat. El líder de Podem agita la cambra amb un discurs que adopta la forma de míting

Arriba Íñigo Errejón a la carrera de San Jerónimo. Abric gris i camisa blava. La mà dreta de Pablo Iglesias és puntual. Encara falta mitja hora per a l'inici del discurs dur que ha madurat Mariano Rajoy per replicar Pedro Sánchez, que crisparà l'hemicicle, amb els previsibles aplaudiments de la bancada popular i la desaprovació de la socialista. Algú podria pensar que el fet que Errejón sigui matiner vol dir que s'ha pres seriosament el missatge del líder del PSOE, que aquest dimarts havia repetit fins a la sacietat –dirigint-se a Podem per buscar els vots que li faltaran per ser investit– l'enunciat d'" això ho podem fer la setmana que ve". Però no és el cas. Amb un català polit, el portaveu de la formació morada admet a l'ARA que el missatge de Sánchez ni el va seduir ni el va sorprendre. Parla de pressa, però parla clar. " Va semblar el missatge de qui vol ser president per un dia", exposa Errejón abans d'enfilar la porta del Congrés.

Darrere seu arriba Jesús Posada, president de la cambra en l'anterior legislatura, que té pressa –o això sembla– per escoltar el cap de files del PP. Posada, àrbitre parlamentari de debats com el d'aquest dimecres, sap que serà un dia de retrets. Rajoy no el defrauda. "Fins i tot vostès ho entendran", va repetint el líder popular des de les nou del matí, mentre Iglesias fa que no amb el cap i Sánchez pren nota. A la tribuna de convidats, els sindicalistes Ignacio Fernández Toxo (CCOO) i Cándido Méndez (UGT) s'ho miren amb la parsimònia dels qui coneixen el guió de la jornada.

Al Congrés, poc després de dos quarts de deu del matí, el debat ja té una paraula: 'blu f'. La pronuncia Rajoy per definir l'aspirant socialista. Li etziba que no ha sigut lleial als espanyols i que continua en campanya electoral. Els diputats del PP l'aplaudeixen, drets, quan acaba l'enumeració de greuges comesos pel dirigent del PSOE. El president en funcions els fa seure, començant per Soraya Sáenz de Santamaría. Sánchez –batejat com el " senyor canvi" per Rajoy– enceta la jornada de respostes des del faristol. "Escoltar-lo serveix per reafirmar-se en la necessitat de canviar de govern i polítiques", afirma el candidat del PSOE, que per segon dia consecutiu porta corbata vermella, el color corporatiu del partit. Rajoy i Sánchez s'insten a posar fi a l'intercanvi d'insults i desqualificacions al Congrés. Però reincideixen en el primer cara a cara del debat.

Els habituals de la cambra observen amb un somriure sorneguer l'intercanvi de cops. Sembla passar-s'ho especialment bé Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés, un dels experimentats, que sol regalar titulars contundents. En canvi, la diputada Marta Sibina (En Comú Podem), debutant en un debat d'investidura, ha entrat a la cambra amb poques expectatives. " Estic sorpresa per la buidor de continguts del discurs que vam escoltar ahir", admet als passadissos. Ja ho deia Rajoy, un "bluf.

Però el guió previsible el trenca Pablo Iglesias quan puja a la tribuna d'oradors. El líder de Podem agita la cambra amb un discurs amb format de míting. Rep tothom. Recorda l'efemèride de l'assassinat de Salvador Puig Antich, els crims de Vitòria, l'hivern franquista, els casos de corrupció del PP, el passat més fosc del PSOE (amb referència explícita a Felipe González, els GAL i la calç viva que va enterrar Lasa i Zabala), les portes giratòries dels socialistes, la " taronja mecànica" de Ciutadans, l' Íbex-35, i el drama de la tanca de Melilla i la gestió dels refugiats. Les paraules d'Iglesias no deixen indiferent ningú. Alícia Sánchez-Camacho, a la mesa del Congrés, s'ho mira amb la boca mig oberta. El debat ja és menys bluf i les eleccions s'endevinen cada cop més properes.

Més continguts de