UN RACÓ DE LES MUNICIPALS
Política 09/05/2019

Les decebedores eleccions de Medinyà

Aquestes havien de ser les primeres eleccions com a població independent, però una sentència del TC no ho ha fet possible

Maria Garcia
3 min
Les decebedores eleccions de Medinyà

MedinyàDecebuts, desil·lusionats i abandonats. És com se senten molts veïns de Medinyà que van veure com el somni que per fi havien fet realitat el juny del 2015 s’esvaïa al cap de poc, sense adonar-se’n. El poble va aconseguir segregar-se de Sant Julià de Ramis i tornar a ser un municipi independent, tal com sempre havia estat fins que el 1972, amb el permís del franquisme, va annexionar-se a Sant Julià. Aquestes havien de ser les primeres eleccions municipals com a població independent, però una sentència del Tribunal Constitucional, que no va recórrer la Generalitat perquè estava en plena aplicació del 155, va deixar en paper mullat la feina que durant dos anys es va fer per separar de nou els dos municipis. Els ciutadans senten que el Govern no ha fet res per defensar la llei que va permetre que Medinyà recuperés la independència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La lluita veïnal es remunta a mitjans dels 90, quan un grup de veïns van crear el col·lectiu Pro Medinyà Independent, d’on va néixer, uns anys més tard, el partit polític Medinyà 1972, amb un sol objectiu: “Treballar des de l’Ajuntament per aconseguir la segregació”, tal com recorda una de les integrants del col·lectiu, Margarita Falgàs. Ella té molt presents les incomptables reunions, trobades i viatges a Barcelona que van fer falta per aconseguir que, el 4 de juny del 2015, gairebé tots els partits polítics del Parlament -excepte Ciutadans- votessin a favor de la llei per restituir el municipi de Medinyà. Tot seguit es va crear una junta gestora que, durant més de dos anys, va estar treballant per separar i traspassar els serveis d’un poble a l’altre.

Però el PP -que al Parlament havia votat a favor de la llei- va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que els va acabar donant la raó el setembre del 2017 perquè al·legava que la creació de nous municipis era competència exclusiva de l’Estat. La consellera de Governació de l’època, Meritxell Borràs, va fer cas omís de la sentència, però quan es va aplicar l’article 155 els gestors del Govern van advertir als responsables municipals que havien d’acatar-la. I Catalunya va tornar a tenir 947 municipis.

“Va ser un cop molt dur. Després de 20 anys de lluita, per fi havíem fet realitat un somni, però ens el van prendre. I ara tenim un sentiment de pèrdua molt important, estem decebuts, tristos, i ja no tenim ganes de participar en la vida política”, reconeix Falgàs. Uns sentiments que també comparteix la que va ser presidenta de la junta gestora i membre de Medinyà 1972 Montse Garcia. “Vam estar més de dos anys creant una estructura pròpia, vam fer molta feina, i no va ser gens fàcil. I amb tot el que ha passat, estem desil·lusionats”. Per aquesta raó el partit ha decidit no presentar-se a les eleccions del 26 de maig. “Serà molt estrany: només hi ha tres llistes i la majoria les formen persones de Sant Julià. Ja no tenim cap candidatura del poble”, afegeix l’actual regidor de Medinyà 1972, Sixte Galià.

A la teulada de la Generalitat

Tant per a Garcia com per a Galià l’única esperança és que el Govern mogui fitxa. “No entenem que la Generalitat acati la sentència del TC i no faci valer la votació del Parlament de Catalunya. Perquè va ser una llei legal i votada per una amplíssima majoria”, lamenten.

L’actual alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió (ERC), reconeix que el Govern els ha deixat “molt sols”. “Els veïns es van assabentar de la sentència pels mitjans i mai ha vingut ningú a explicar què ha passat. Crec que el Govern no s’ho va acabar de creure mai perquè, per exemple, no van destinar cap partida pressupostària per a la separació”. Per això, Puigtió ha demanat a la Generalitat que elabori un informe “molt detallat” on explori les opcions que té el municipi per tornar a tenir entitat pròpia. Una independència que van perdre el 1972 quan l’alcalde de l’època, el marquès Eduard de Fonsdeviela, va demanar a Franco annexionar-se a Sant Julià. El motiu? Eixugar deutes. “Es va fer un concurs per escollir el poble més bonic d’Espanya, i Fonsdeviela va començar a fer obres per urbanitzar i arreglar el poble, però no va guanyar. Havia de pagar totes les actuacions, i va demanar annexionar-se a Sant Julià, perquè llavors era un ajuntament molt ric”, explica Puigtió, que va fer el treball de fi de postgrau sobre l’annexió.

La història de fa 50 anys encara cou als veïns, que estan cridats a votar, de nou, per escollir l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Tot i les múltiples decepcions, n’hi ha que, com la Montse Garcia, no es resignen. “Tinc l’esperança que algun dia algú anirà a l’arxiu i recuperà els documents amb tota la feina que vam fer, perquè voldrà dir que tornem a ser independents, com mai hauríem d’haver deixat de ser”.

Municipi: Medinyà (Sant Julià de Ramis)

Comarca: Gironès

Habitants: 3.461

Alcalde: Marc Puigtió (ERC)

Ple Municipal: ERC (4 regidors), Medinyà 1972 (2 regidors), CiU (2 regidors), No adscrits (2 regidors), Independents per Sant Julià de Ramis i Medinyà (1 regidor)

stats