LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 09/01/2022

La defensa inconcreta del català a l’escola i la filla predilecta de Madrid

3 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el discurs de Sant Esteve.

Des de dimarts els mestres tenen una nova eina al seu abast per defensar-se. Això si són capaços d’entendre quan la poden fer servir. El president i els consellers van deixar per escrit que la Generalitat els “protegirà amb tots els mitjans” davant qualsevol “atac il·legítim”. L’acord s’emmarca en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola, però, com és habitual tantes vegades en aquest i altres àmbits, no és gaire específic.

El primer dubte que genera és què es considera un atac il·legítim. És a dir, ¿fins ara no es protegia ja els mestres o qualsevol altre funcionari d’atacs il·legítims? ¿Que un pare esgrimeixi una resolució judicial que obliga una escola a fer el 25% de classes en castellà és un atac il·legítim? Com que no s’ha aclarit l’abast del que el Govern vol protegir, ¿hauran de ser els mestres els que denunciïn aquests atacs il·legítims, o serà la mateixa Generalitat la que actuarà d’ofici? En l’acord de dimarts només es deia que “es posaran els serveis d’assessorament, representació i defensa jurídica de la Generalitat al seu servei i que s’exigiran responsabilitats per la via corresponent, ja sigui política, penal, administrativa o d’una altra naturalesa, a totes aquelles persones o entitats que ataquin injustament a persones o col·lectius per la defensa i l’ús del català o per l’exercici de llurs funcions”.

L’ambigüitat no és gens estranya en política i menys en el cas de la immersió lingüística. Des de la sentència del Suprem que fixa un 25% en castellà en totes les escoles -encara no s’ha executat- que el sobiranisme assegura haver-se conjurat per garantir la vehicularitat del català. Però avui ja hi ha 35 aules que apliquen el 25% en castellà i no va ser fins al cas de P5 a Canet de Mar (una resolució cautelar del TSJC) que es va posar el crit al cel. La inconcreció de l’acord de Govern no ha estat un impediment, però, perquè Ciutadans hagi tornat a treure l’artilleria contra la immersió, i aquesta setmana el partit taronja ha anunciat que iniciarà accions legals contra el Govern per “vulnerar els drets dels ciutadans i induir els funcionaris a vulnerar-los també”.

En el cas de la immersió no hi ha acord possible entre el Govern i Cs, tot i que últimament s’han vist pactes tan estranys com seria aquest. A Madrid, l’alcalde del PP José Luis Martínez Almeida ha aprovat els pressupostos de la mà de tres díscols de Més Madrid. A canvi del suport, ha hagut d’acceptar que l’escriptora Almudena Grandes, que va morir el 27 de novembre, es converteixi en filla predilecta de la ciutat. “Almudena Grandes no mereix ser filla predilecta de Madrid, però ja tinc els pressupostos”, deia aquesta setmana en una entrevista a OK Diario. L’escriptora era un referent de l’esquerra republicana i una diana de les crítiques de la dreta, però de vegades (o sovint) l’aritmètica política fa que els principis quedin guardats al fons del calaix.

EL DETALL

Quina és la millor manera de situar el ministre de Consum entre els enemics d’Espanya? A Carlos Iturgaiz, líder del PP a Euskadi, li va semblar bona idea adjuntar la imatge d’un bistec amb la forma del mapa d’Espanya per demanar-ne la dimissió. El president de l’Aragó, Javier Lambán, ha preferit posar publicitat per fomentar el consum de carn al The Guardian, el diari on Alberto Garzón va fer les declaracions.

Des del balcó de l’edifici del govern de Madrid a la Puerta del Sol, Isabel Díaz Ayuso té vistes privilegiades del gran arbre de Nadal sintètic que s’hi ha instal·lat per a aquest Nadal. Durant el cap de setmana passat, a més, va poder ampliar horitzons quan en un balcó de l’altra banda de la plaça es va penjar una pancarta que deia “Ayuso for Catalonia”, de significat si més no enigmàtic.

stats