Política 18/05/2022

El Defensor del Poble liquida la investigació sobre el Catalangate tancant files amb el CNI

Gabilondo certifica que es va espiar amb aval judicial i rebutja entrar en una "anàlisi crítica" sobre els arguments

3 min
Angel Gabilondo en una imatge d'arxiu

MadridVa ser una de les grans promeses que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va fer a la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà, en aquella reunió el 24 d'abril a Palau per intentar reconduir la crisi de l'espionatge, però la investigació d'ofici del Defensor del Poble del Catalangate s'ha tancat aquest dimecres limitant-se a ratificar allò que ja va exposar l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència Paz Esteban al Congrés: que es va utilitzar Pegasus contra 18 persones vinculades a l'independentisme i que hi havia autorització judicial per fer-ho. En el seu informe, de només vuit pàgines, Ángel Gabilondo ni tan sols esmenta les persones espiades, no entra a valorar els motius que van portar el CNI a seleccionar els seus objectius i tampoc es pregunta què passa amb la quarantena de persones que segons CitizenLab també van ser víctimes de Pegasus i de les quals no consta autorització judicial.

El document no aporta cap informació més de la que ha aparegut als mitjans arran de la compareixença d'Esteban a la comissió de secrets oficials. Confirma oficialment que van ser 18 les persones espiades i destaca que el jutge que va autoritzar les escoltes tenia molts arguments per motivar la decisió perquè "comptava amb un alt grau de detall en la informació". També que les interlocutòries judicials eren extenses i "essencialment fonamentades en fets concrets".

¿Gabilondo avala, doncs, que el CNI considerés un perill el llavors vicepresident del Govern, Pere Aragonès, amb qui el PSOE negociava la investidura de Pedro Sánchez? L'exministre socialista deixa clar que no pot entrar a fer una "anàlisi crítica dels raonaments ni pot qüestionar les decisions judicials adoptades", però en l'apartat de consideracions el Defensor del Poble subratlla que el CNI té com a "principal missió" proporcionar al govern espanyol la "informació i intel·ligència necessàries per prevenir i evitar qualsevol risc o amenaça que afecti la independència i integritat d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'estat de dret i les seves institucions".

El Defensor del Poble anota que Espanya no és una "democràcia militant" –és a dir, que la Constitució permet discrepar-ne, sempre que no s'utilitzin "actes de força"– i subratlla que el CNI no pot interceptar comunicacions de persones per raons ideològiques. "No és el que es pensi, sinó el que es faci de manera no democràtica, amb violència i/o en contra dels drets de molts ciutadans, i del mateix Estat".

Repensar l'ús de Pegasus

Com que no entra en el fons, Gabilondo se cenyeix en analitzar si el control sobre el CNI és suficient. Sobre la comissió de secrets oficials del Congrés, qualifica "d'anomalia" que portés tres anys sense constituir-se. "Les discrepàncies polítiques o la composició de la cambra no poden ser obstacles per garantir el funcionament regular de les institucions", sosté. En relació amb el control judicial, Gabilondo proposa obrir una "reflexió" al respecte, atès que la "intercepció de les comunicacions no significa el mateix el 2022 que el 2002 ni significarà el mateix d'aquí uns anys". En altres paraules, suggereix que la intervenció de xarxes com WhatsApp o la possibilitat d'activar el micròfon i la càmera del terminal infectat són pràctiques més invasives que punxar una trucada, que era tot el que es podia fer anteriorment.

En aquesta línia, Gabilondo aposta per tenir en compte les "preocupacions d'alguns ciutadans i organitzacions, així com les consideracions que pugui formular el Parlament Europeu sobre el programa Pegasus" en el marc de la comissió que hi ha oberta a Brussel·les. Al Congrés, el PNB ha registrat una proposició de llei en què proposa que siguin tres magistrats els competents per avalar les escoltes i que el CNI informi dels mitjans que fa servir per espiar perquè així els jutges puguin avaluar-ne la proporcionalitat. D'això es pot deduir que el magistrat del CNI Pablo Lucas no coneixia que els serveis secrets utilitzarien Pegasus contra l'independentisme.

En l'informe, el Defensor del Poble també destaca l'exercici de "transparència" que han fet els serveis secrets en aquest cas específic. Per elaborar-lo, Gabilondo va fer visites presencials a les instal·lacions del CNI els dies 26 i 29 d'abril i els dies 3, 5 i 6 de maig, en les quals va poder consultar documentació classificada, rebre informació verbal i fer preguntes als funcionaris. El 10 de maig, a més, va rebre una resposta per escrit de l'exdirectora del centre Paz Esteban, el mateix dia que el consell de ministres va acordar la seva destitució . Tanmateix, el que es coneix fins ara està lluny de l'aclariment dels fets que la Moncloa va prometre.

stats