El jutge dels CDR no reclamarà de moment la investigació dels aldarulls
Podria demanar agrupar les causes si hi veu vincles amb la investigació sobre terrorisme
MadridEl titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, no sol·licitarà als jutjats de Catalunya, de moment, les causes en què s'investiguen els aldarulls posteriors a la sentència –com ara el bloqueig de l'autopista AP-7 a la Jonquera i Girona– per instruir-les juntament amb la investigació dels CDR per delicte de terrorisme.
Fonts judicials assenyalen que aquesta posició variaria si més endavant es troben vincles d'aquestes mobilitzacions amb els set CDR detinguts al setembre i que ara estan en presó provisional.
No hi ha consens en els diferents estaments judicials sobre una resposta repressiva dura a aquestes mobilitzacions. Segons les fonts consultades per l'ARA, seria necessari frenar la deriva cap a una situació com la del País Basc, on un historial prolongat i sistemàtic de violència al carrer va provocar una interpretació i aplicació extensiva del delicte de terrorisme a actes que estrictament no ho eren.
La sentència del Procés, que va rebutjar el delicte de rebel·lió i va optar per la sedició, i la resposta que s'hi ha donat des de Catalunya, han creat una nova dinàmica. En aquesta nova situació s'hi ha d'inserir la batalla política entre els partits al Parlament, amb la moció de la CUP per tornar a debatre el dret a l'autodeterminació, una tàctica adreçada a explotar l'aparent contradicció d'ERC entre els seus postulats independentistes i la seva posició pactista amb un PSOE que ha endurit en campanya les seves declaracions sobre la situació a Catalunya.
L'Advocacia de l'Estat va sol·licitar al Tribunal Constitucional –quan va interposar un dels últims incidents d'execució de sentència sobre la votació al Parlament d'una declaració sobre el dret d'autodeterminació– la deducció de testimoni o l'enviament a la Fiscalia dels fets ocorreguts al Parlament per possibles responsabilitats penals.
El TC va suspendre la declaració, però aquesta suspensió és cautelar. Això vol dir que els magistrats no han entrat en el fons de l'abast d'aquesta declaració, cosa que faran en les pròximes setmanes. El TC no té cap més opció que suspendre-la, perquè la prerrogativa del govern –la d'aconseguir la suspensió només demanant-ho– està consagrada per l'article 161.2 de la Constitució.
Però el TC pot arribar a trobar-se que aquesta declaració és un brindis al sol o una "quimera", per dir-ho amb una de les expressions de la sentència del Procés, que no mereix cap retret penal.
Tanmateix, la Fiscalia General de l'Estat no sembla disposada a seguir el ritme del TC i ja està considerant la possibilitat de presentar una querella criminal pel delicte de desobediència contra el president del Parlament, Roger Torrent.
