Una denúncia als ens internacionals que acusa l'Estat de "vulnerar el dret del poble català a decidir el seu futur"

BarcelonaEl document que han elaborat CiU, ERC i ICV-EUiA i que han subscrit aquest dimarts càrrecs electes del món local, el Parlament, el Parlament Europeu, el Congrés i el Senat recorda els anhels de llibertat de Catalunya i la impossibilitat d'exercir el dret a decidir dins de l'estat espanyol i, per això, sol·licita la intervenció de les Nacions Unides, el Parlament europeu, la Comissió europea, el Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Els càrrecs signants denuncien així que l'estat espanyol és el "responsable de vulnerar el dret del poble català a decidir el seu futur polític en impedir-li l'exercici de la democràcia mitjançant un referèndum o consulta homologable internacionalment".

Així, en el primer punt, defensen que "Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà i, com a tal, es reconeix a sí mateix el dret a decidir el seu futur polític", ja que el país ha defensat històricament el seu autogovern, disposa de drets històrics i va aprovar un Estatut retallat posteriorment pel Tribunal Constitucional. Seguidament, la denúncia recorda que "el poble català, directament o mitjançant els seus representants polítics, en els darrers anys ha expressat repetidament la seva voluntat de decidir el seu futur polític" amb les mobilitzacions dels 11 de setembre del 2012, 2013 i 2014, els resultats de les eleccions autonòmiques del 2012 i amb el suport al dret a decidir del 96% dels municipis de Catalunya.

Així mateix, l'escrit apunta que "el Parlament i el Govern de Catalunya han seguit tots els passos necessaris per poder complir el mandat democràtic derivat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i, en tot moment, han seguit els principis de legitimitat democràtica, diàleg, negociació, legalitat i cohesió social, tal com estava previst en la Declaració de Sobirania", consensuant la data i la pregunta de la consulta, sol·licitant al Congrés les competències per convocar un referèndum, aprovant una llei de consultes pròpia ara suspesa i convocant finalment un procés participatiu també impugnat.

Per tot això, els firmants denuncien que "la posició espanyola contravé la pràctica internacional pròpia d'estats democràtics de composició plurinacional i el dret internacional", ja que no permet el dret a decidir com ho va fer el Canadà amb el Quebec i Gran Bretanya amb Escòcia i perquè el Tribunal Internacional de Justícia ha avalat el dret a l'autodeterminació com un dret vigent.

Per tant, els càrrecs electes recorden a les institucions internacionals que "les institucions catalanes, amb el suport de la majoria de la ciutadania, han emprat totes les vies legals per poder celebrar un referèndum o consulta sobre el futur polític de Catalunya, incloent l'opció de la independència", constata la manca de voluntat del govern espanyol per dialogar i fer possible el dret a decidir i, per contra, lamenta la seva intenció de laminar l'autogovern català. D'aquesta manera, els signants se senten "legitimats per emprendre totes les actuacions polítiques i jurídiques necessàries que [...] permetin conèixer la voluntat majoritària del poble de Catalunya amb relació al seu futur polític i, posteriorment, per obrar en conseqüència seguint aquest mandat democràtic" i sol·liciten a les instàncies internacionals "que portin a terme totes les actuacions necessàries per garantir que la ciutadania de Catalunya pugui decidir, democràticament, el seu futur polític".