El desacord per l’IRPF es dirimirà al Parlament
ERC preveu que la CUP, en el tràmit pressupostari, posi damunt la taula una reforma per a rendes altes
BarcelonaLa incapacitat de CDC i ERC per pactar dins del Govern una modificació de l’IRPF trasllada el focus de pressió al Parlament. L’executiu no inclourà aquesta qüestió en el projecte de pressupostos, segons diverses fonts governamentals consultades per l’ARA, i, per tant, qualsevol canvi en l’impost haurà d’entrar per via d’esmenes. De fet, la previsió dels republicans, ara al capdavant de la conselleria d’Economia, és que la CUP ho proposi a la cambra. En el programa del 27-S, els cupaires demanaven centrar-se en “les rendes del capital, empresarials i financeres per compensar l’espoli que ha patit la classe treballadora”.
Tot i que el Govern insistia a transmetre “calma” després d’un dimarts en què es van evidenciar les diferències, ahir el malestar persistia en el si de l’executiu. “No pot ser que ens assabentem indirectament d’estudis que fa Economia”, reflexionaven fonts del Govern. Es referien a un informe del departament d’Oriol Junqueras, avançat per El Periódico, que constata que els catalans amb rendes de fins a 30.000 euros anuals -el 80% de la població- són els que paguen un tipus d’IRPF més elevat a l’Estat. Per contra, els tipus per a rendes superiors als 100.000 euros se situen per sota de la mitjana estatal. Els republicans, però, repliquen que l’estudi era un compromís del ple de pobresa votat per Junts pel Sí. L’informe, de fet, inclourà també unes 36 simulacions sobre possibles modificacions de l’IRPF per fer-lo més progressiu. L’opció que veu més viable Economia és, per ara, rebaixar-lo a les rendes inferiors als 18.000 euros a costa d’apujar-lo a les elevades, però l’objectiu a mitjà termini és arribar a una rebaixa per a les rendes de fins a 30.000 euros. Les dades serviran d’argumentari per a esmenes en aquesta línia.
“Cal anar cap a una reducció de l’impost a les rendes baixes com ens havíem compromès en el programa electoral”, apunten fonts de CDC. “No ens tanquem a una pujada [a les rendes altes], però ens han de convèncer de la seva utilitat, tenint en compte, a més, que els rics tendeixen a marxar si se’ls apuja la pressió”, apunta un dirigent convergent.
En qualsevol cas, la decisió final la prendrà el Parlament. “A partir de les esmenes s’acabarà configurant si hi ha una modificació de l’IRPF”, va assenyalar Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, a Catalunya Ràdio. Està previst que els comptes entrin a la cambra l’última setmana de maig i, per tant, l’aprovació quedaria per a l’última setmana de juliol. Si hi hagués un recurs al Consell de Garanties Estatutàries ja hi ha veus de Junts pel Sí que defensen habilitar els primers deu dies d’agost per fer front a aquests fets.
Segons fonts de la coalició, les converses amb la CUP pels comptes “avancen”, però admeten que cal fer molta feina. Especialment, per posar d’acord CDC -escaldada per les negociacions sobre la investidura- i els anticapitalistes, dos partits que mantenen una visió econòmica diametralment oposada. Entremig, una ERC que governa amb Convergència però coincideix en alguns postulats amb la CUP. En aquest escenari s’emmarca la crisi a l’executiu per l’IRPF, durant la qual -així ho indiquen diverses fonts- diputats de CDC i independents fan de mitjancers entre el partit d’Artur Mas i el de Junqueras.
Els cupaires presentaran avui les “línies vermelles” per a la negociació, un text “de mínims” que ha de guiar els diputats en les negociacions. Entre les exigències, una auditoria “ciutadana i popular” del deute -Junqueras la veu amb bons ulls- per identificar “irregularitats i compromisos il·legítims”. Si se’n detectessin, els cupaires demanaran impagar aquesta part del deute, un punt que el vicepresident rebutja. A més, reclamaran acabar amb les retallades, reestructurar el sistema impositiu per fer-lo més equitatiu -en la línia que proposa Junqueras- i ampliar la partida per lluitar contra el frau.
El paper del 26-J
A tot plegat s’hi suma el 26-J. Tot i el pacte entre Puigdemont i el líder d’ERC de tenir fair play en campanya, la crítica de Francesc Homs -aspirant a liderar altre cop CDC a Madrid- a la hipotètica pujada impositiva ha tensat les costures de l’executiu. Per una banda i per l’altra s’acusen de “deslleialtats”, i durant els últims dos dies no hi ha hagut comunicació fluida entre el president i el vicepresident. Amb tot, hi ha consens a l’hora de buscar 400 milions que permetin quadrar els comptes i acostar posicions amb la CUP, però els marges ideològics dels partits que integren el Govern evidencien posicions allunyades.
