DRET A DECIDIR
Política 11/08/2014

Podem defensa la desobediència si l’Estat veta el 9-N però no recomanarà cap vot

La formació argumenta que no té “autoritat moral” per imposar als ciutadans quina papereta han d’agafar

Roger Tugas
4 min

Barcelona“Si em pregunten si m’agradaria que s’independitzessin Catalunya o el País Basc, els dic que no”. Ho va exposar el líder de Podem, Pablo Iglesias, a principis de juny, ja com a eurodiputat i després d’una campanya en què no es va cansar de defensar el dret a decidir de Catalunya. Tanmateix, en la mateixa compareixença va deixar clar que, tot i voler construir un projecte conjunt amb tot l’Estat, ell no era ningú per dir a un català què ha de votar el 9-N ni per negar-li el dret a vot. Aquest és més o menys el posicionament que, a l’espera que s’articuli el partit a nivell de Catalunya, defensa Podem Barcelona, segons el seu portaveu, Marc Bertomeu. El resum és: referèndum tant sí com no i que cadascú esculli lliurement el sentit de vot.

Tot i que IU ja va trencar un tabú a escala estatal en defensar el dret a decidir, Podem ha sigut fins ara el partit espanyol que l’ha reivindicat amb més contundència, tant si és amb acord o sense entre els governs català i espanyol. I això malgrat que el representant català a la llista de les europees era l’exfiscal d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, un antisobiranista confés i militant que ja va reconèixer diversos cops en campanya que no compartia la inclusió del dret a decidir en el programa del partit. Tot i això, després de recollir l’acta d’eurodiputat i d’assistir a dues sessions al Parlament Europeu, ha dimitit i no participa en l’activitat diària del cercle -l’òrgan en què s’organitza el partit- de Barcelona.

Si cal, desobediència civil

“Volem que el 9 de novembre es voti”, afirma a l’ARA Bertomeu, que apel·la a la defensa de la democràcia i al mateix programa defensat en la campanya electoral. Fins i tot, si el govern espanyol volgués prohibir la consulta, crida a la desobediència civil per intentar blindar el dret a decidir. És una opció que de fet ja va reivindicar la CUP en l’assemblea nacional del 13 de juliol davant un eventual veto estatal. El portaveu de Podem matisa, però, que la via de la desobediència no significa en cap cas l’ús de la violència, sinó treure les urnes al carrer com ja van fer, per exemple, els impulsors del multireferèndum el mateix dia de les eleccions europees, tot i la prohibició de la Junta Electoral Central.

Malgrat tot, a diferència de la CUP, Podem no té previst recomanar cap opció de vot. Ni el sí-sí, ni el sí-no, ni el no, ni qualsevol altra possibilitat, com el vot nul o en blanc. La raó? “Podem és un espai de participació, reclamem poder decidir sobre tot, però no crearem doctrina, no podem dir a la gent què ha de fer”, argumenta Bertomeu, que insisteix: “No hi tenim autoritat moral”. Com que la formació vol mantenir-se com una estructura oberta, per debatre i participar, creu que no té sentit fixar per quina de les opcions s’ha de decantar la gent. Encara que tot el cercle de Barcelona volgués posicionar-se per una opció, afegeix, els que en defensessin una altra la seguirien preferint, cosa que resta importància a la campanya que pugui fer el partit, sempre que el dret a vot i el debat estiguin garantits.

I, per ara, el debat hi és. Una de les primeres activitats públiques que va organitzar el cercle després de l’èxit de les eleccions del 25-M va ser un debat sobre el dret a decidir amb la presència del diputat de la CUP Quim Arrufat i representants de Procés Constituent i Espai Marx.

Buscant una estructura clara

Tanmateix, fins que no arribi el 9 de novembre, Podem tot just està en ple debat sobre com estructurar-se a Catalunya i Barcelona. El mes passat, per exemple, es van trobar a Vilassar de Mar representants de diversos cercles que s’han anat constituint a Catalunya per mirar de coordinar-se i establir una organització del partit més enllà de l’àmbit local. Fruit de la facilitat per constituir un cercle -ho pot fer qualsevol persona que ho vulgui, senzillament convocant a la seva localitat, barri o sector gent interessada a treballar-hi-, a Catalunya ja se n’han creat més de 90, segons consta a la web de Podem. Per ara s’han organitzat tres reunions per començar a coordinar-los.

El cert, però, és que ni tan sols el cercle de Barcelona té clar encara el funcionament que ha de tenir. Des de les eleccions ha organitzat dues assemblees obertes en què han participat més de 200 persones, la majoria sense gaire bagatge polític. L’objectiu és fer una assemblea al mes, i la pròxima ha de servir per establir definitivament el funcionament intern del partit a la ciutat. Si és que n’hi ha d’haver, més enllà dels cercles de barri que es van creant, com els de Nou Barris, Sants, Sant Martí, la Sagrada Família o l’Eixample. Per ara s’estructura en quatre comissions, diversos grups de treball i una coordinadora.

Ponts amb Guanyem Barcelona

Un dels àmbits creats és el de municipalisme, que ha d’articular les propostes de Podem sobre el model de ciutat. De fet, en l’última assemblea de Podem Barcelona, feta el 20 de juliol, hi va assistir una delegació de Guanyem per exposar el seu projecte. En la següent trobada, probablement al setembre, el partit decidirà si dóna suport i s’integra a la iniciativa liderada per Ada Colau.

Una primera proposta dibuixa una estructura centralitzada de partit

Les enquestes auguren un creixement fulgurant a Podem. Ahir un sondeig al diari El País li atorgava un 10,7% dels vots en unes eleccions generals. Aquesta ràpida expansió l’obliga a solidificar la seva arquitectura. Podem va néixer des de dalt i ara té el repte d’establir una estructura de base. A l’octubre celebrarà la primera assemblea estatal, en què es decidirà com s’organitzen els nivells territorials. L’equip que coordina el procés, liderat per Pablo Iglesias, va penjar a la xarxa una primera proposta, que els cercles poden debatre i esmenar. El text situa l’assemblea ciutadana estatal com a òrgan màxim de decisió, a convocar cada tres anys i oberta a la participació de tothom. L’assemblea escolliria un consell ciutadà de 80 persones. Es triaria un portaveu, que tindria funcions executives i proposaria el seu equip, el consell de coordinació, d’entre 10 i 15 persones. Tot i preveure’s cercles locals i autonòmics, no hi hauria cap òrgan de coordinació territorial i les decisions importants les votarien els afiliats per internet.

stats