Després de la condemna al fiscal general, pot quedar en res ara la causa contra el nòvio d'Ayuso?

BarcelonaLa decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha arribat només una setmana després del final del judici, però la redacció de la sentència podria trigar molt més i allargar-se desenes de pàgines. Els juristes consultats per l'ARA estan a l'expectativa dels arguments dels magistrats, que hauran de justificar com, amb el que es va exposar al judici –els periodistes el van exculpar–, han arribat a la conclusió que García Ortiz va ser qui va filtrar els missatges en què l'advocat de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, intentava un pacte de conformitat amb la Fiscalia i admetia que el seu client havia comès frau fiscal. A l'espera de la justificació dels magistrats, la connexió entre les dues causes fa que diferents veus es preguntin fins on podria arribar l'impacte de la condemna al fiscal general en la causa de González Amador.

Per a la professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Montserrat Nebrera, la decisió del Suprem planteja a González Amador "una possibilitat molt clara" de demanar la nul·litat del procediment. "S’ha malmès una prova i el seu dret de defensa. Encara que sigui una conformitat, això no nega que sigui una revelació de l'estratègia de defensa", valora Nebrera. En canvi, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Josep Antoni Rodríguez considera que el procediment per frau fiscal hauria de seguir el seu curs sense cap incidència de la condemna al fiscal general. "El que s'ha produït és una incidència en la negociació amb la Fiscalia per fer una conformitat, que es fa un cop acabada la instrucció" i, afegeix, sense que els magistrats que han de jutjar-lo en tinguin informació. "La defensa ho pot intentar, però les proves contra ell seran les pericials i els informes de l'Agència Tributària", valora Rodríguez en sintonia amb altres fonts jurídiques.

"No veia prova contundent"

La penalista Mercedes García Arán, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), planteja els "dubtes sobre la responsabilitat" de García Ortiz i la seva autoria. També Nebrera admet que després de seguir el judici "no veia prova contundent per condemnar". Rodríguez es mostra sorprès per la sentència, perquè "semblava que des del punt de vista de la presumpció d’innocència podia donar peu a una absolució".

A l'espera que es publiqui el text de la resolució judicial, el magistrat avança que "el més probable és que el raonament per condemnar estigui basat en proves indiciàries, en què s'ha de fer una deducció", i mostra la seva "preocupació" pel fet que, en aquest cas, no hi haurà opció que un altre tribunal revisi el raonament del Suprem. La condició d'aforat del fiscal general ha fet que se'l jutgi directament en aquest tribunal, i ara l'única via de recurs possible és el Tribunal Constitucional –previ incident de nul·litat davant el mateix Suprem–, que es pot pronunciar sobre vulneracions de drets però no revisar els raonaments del Suprem. Al tractar-se d'una pena d'inhabilitació, diuen els experts, tampoc hi ha marge per plantejar un indult.

Pel que fa a la indemnització de 10.000 euros que ha fixat el tribunal, García Arán considera que el pagament hauria de ser a càrrec de l'Estat, responsable civil subsidiari en casos de funcionaris que delinqueixen al càrrec. En canvi, Nebrera apunta que si és una quantitat que García Ortiz pot assumir, aleshores no hauria d'afrontar-la l'Estat. Un detall que aclarirà la sentència quan els magistrats la publiquin els propers dies.