Presó incondicional per al presumpte autor de l'enviament de les cartes incendiàries

MadridEl jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha dictat presó incondicional per al presumpte autor de l'enviament de les cartes incendiàries al president espanyol, Pedro Sánchez, i altres organismes de l'Estat com les ambaixades d'Ucraïna. La Policia Nacional va detenir dimecres a Miranda de Ebro (Burgos) un home, de 74 anys i exfuncionari jubilat de l'Ajuntament de Vitoria, a qui se'l considera l'autor de l'enviament d'aquestes cartes.

El magistrat atribueix al detingut quatre delictes de terrorisme, dos de terrorisme agreujat per les cartes enviades a Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, a més d'un delicte d'ús d'artefactes explosius inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista. Tot i que el jutge admet que l'arrestat no col·labora en cap grup terrorista, considera que els fets que se l'imputen, el context en què es van donar (la guerra a Ucraïna) i els destinataris a qui es va dirigir, evidencien que l'objectiu era "alterar greument la pau pública". L'objectiu, segons Calama, era transmetre el missatge que eren "accions efectuades per persones vinculades a Rússia com a repressió cap als interessos d'Espanya i Estats Units com a conseqüència del seu suport a Ucraïna davant l'ocupació russa".

La Fiscalia havia sol·licitat presó provisional sense fiança perquè considerava que hi havia risc de fuga, d'ocultació de proves i de reiteració delictiva. El magistrat subscriu aquesta tesi i considera que el fet que se li atribueixin delictes que podrien tenir una pena de 20 anys de presó i que utilitzi aplicacions de missatgeria russes, "intensifica la temptació de fugida".

Les cartes incendiàries

La primera carta va arribar a finals de novembre i va ser enviada a la Moncloa. A partir d'aquell moment, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però dies després va tenir lloc l’explosió d’un paquet de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid, cosa que va canviar-ho tot. El total de cartes que es van acabar interceptant va ser sis: a banda de les dues primeres, també se'n van detectar en una empresa armamentística de Saragossa; a la base aèria de Torrejón de Ardoz; al ministeri de Defensa, dirigida a Margarita Robles, i a l’ambaixada dels Estats Units. En aquell moment ja es va concloure que els paquets havien estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

Precisament, aquest dilluns s'havia tornat a posar el tema damunt la taula després que serveis secrets nord-americans i europeus apuntessin que agents de la intel·ligència militar de Rússia van encarregar a un grup supremacista blanc rus l'enviament de les cartes bomba al president espanyol, la ministra de Defensa espanyola i diverses ambaixades, segons publicava The New York Times.

En les últimes setmanes els investigadors s'han centrat en el Moviment Imperial Rus, un grup radical que té membres i simpatitzants a tot Europa i centres d'entrenament militar a Sant Petersburg. Es creu que el grup, que ha estat designat com a organització terrorista internacional pel departament d'Estat dels Estats Units, té vincles amb agències d'intel·ligència russes. Membres destacats del grup han estat a Espanya, i la policia ha fet un seguiment dels seus vincles amb organitzacions espanyoles d'extrema dreta.

Ja en el seu moment, l’ambaixador d’Ucraïna a Madrid, Serhí Pohoreltsev, apuntava que no tenia cap dubte que l’estat rus estava al darrere d’aquestes accions, executades a través d’intermediaris, si bé l’ambaixada russa a Espanya ha condemnat en una piulada a Twitter “qualsevol amenaça o atac terrorista”.

Tranquil·litat

Des de l'arribada del primer paquet, el ministeri de l'Interior espanyol va traslladar un missatge de “tranquil·litat”, en paraules del número dos de la cartera, Rafael Pérez, davant la possible alarma que s’hagués pogut generar, sobretot pel fet que el titular del jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional obrís la investigació per terrorisme.