Deu coses que ha de resoldre Feijóo per ser president
BarcelonaDe José María Aznar es deia que no tenia carisma, una qualitat indeterminada que es pressuposa als polítics que volen aspirar a governar. Va trigar set anys, però va acabar desbancant Felipe González el 1996 deixant per a la història política eslògans que van quallar entre la ciutadania, com el "Váyase, señor González" o, més endavant, l'"España va bien". A Mariano Rajoy també li va costar set anys arribar a la Moncloa. Ho va fer amb un estil molt diferent del del seu predecessor, però també entre crítiques de ser un polític sense carisma ni lideratge al Partit Popular. Alberto Núñez Feijóo es troba avui en una situació similar. El PSOE està en crisi com ho estava el 1996 i el 2011, però el líder popular no aconsegueix trobar la tecla adequada per acabar amb el sanchisme, un corrent polític al qual el PP atribueix tots els mals d'Espanya. Aquesta setmana, Feijóo ha fet balanç de l'any apuntant els deu grans fracassos del govern de Pedro Sánchez, però ell també té assignatures pendents si vol arribar a convertir-se en president.
La dependència del PP amb Vox s'ha fet evident des que Juanma Moreno Bonilla els va necessitar el 2018 per acabar amb 40 anys de governs socialistes a Andalusia. Des de llavors, sempre que els populars no han arribat a la majoria absoluta, ha estat Vox qui els ha ajudat a fer-ho. Però aquesta fórmula no li va funcionar a Feijóo fa dos anys i podria no funcionar-li en les pròximes eleccions espanyoles si la suma de PP i Vox no arriba als 176 diputats. Generar complicitats amb altres formacions polítiques —bàsicament amb PNB i Junts— és necessari per poder tenir alternatives a l'extrema dreta. Dilluns Feijóo va reconèixer, però, que el seu objectiu és governar amb el suport de Vox, això sí, sense compartir executiu.
El 2026 pot començar amb una crisi inesperada per a Feijóo. La jutge li ha demanat els missatges que va enviar a Carlos Mazón durant la nit del 29 d'octubre de l'any passat. Què li va dir que ara no li interessa que se sàpiga? Fins ara, el líder del PP només ha fet arribar a la jutge instructora els whatsapps que ell va rebre de Mazón. Gestionar aquest problema serà clau, com també consolidar el lideratge del nou president de la Generalitat valenciana, evitar que la incompetència de Mazón segueixi esquitxant el PP i parar els peus a un envalentit Francisco Camps, que vol fer un pols a la direcció del partit. I, evidentment, mantenir el govern valencià quan arribin les eleccions.
"El sanchisme no es va corrompre amb el poder, sinó que va arribar al poder corromput, per apropiar-se de l’Estat". Aquesta és la base de la relació de Feijóo amb el govern espanyol, que recorre als termes apocalíptics quan ha de valorar-ne l'èxit. "És el pitjor govern de la història democràtica d'aquest país", no para de repetir el líder del PP, que compara les pròximes eleccions estatals amb una "cruïlla" al nivell de l'entrada d'Espanya a la UE, l'arribada de l'euro o la Transició. Feijóo treu pit que el PP ha presentat 38 lleis a les Corts i diversos plans en temes cabdals com l'habitatge, però a cap d'ells li han donat gaire publicitat. Si el PP es vol diferenciar de Vox —amb qui comparteix una àmplia frontera de votants— ha de començar a construir i no només destruir, perquè en un clima de destrucció l'extrema dreta sempre se sentirà més còmoda.
En una rocambolesca argumentació, Feijóo va defensar dilluns que a Extremadura el PP tindrà ara menys dependència de Vox que la que tenia abans de les eleccions perquè no necessitarà el seu vot a favor. Esclar que necessitarà sempre la seva abstenció, és a dir, que Vox podrà seguir tombant tot el que no li interessi del govern de María Guardiola. Feijóo necessita que les victòries a l'Aragó, Castella i Lleó i, sobretot, Andalusia, siguin més contundents.
Que el PP es posicionarà en contra de la proposta de nou model de finançament —sigui quina sigui— és un secret de domini públic, però Feijóo haurà d'anar amb peus de plom per evitar que alguns dels seus barons se li revoltin. Probablement, Balears, el País Valencià i Andalusia hi sortiran guanyant si s'aprova el nou model. Què els prometrà a canvi de renunciar als milers de milions que podrien acabar rebent?
El Tribunal Suprem està bloquejant l'aplicació de l'amnistia, però la justícia europea podria tombar aquest veto en qualsevol moment. Com gestionarà el PP el retorn de Carles Puigdemont? Cremarà tots els ponts amb Junts o preferirà criticar-lo sense la vehemència que ha fet servir contra la llei d'amnistia?
Catalunya és un forat negre per al PP. En les eleccions del 2023, el bloc a favor de la investidura de Pedro Sánchez va aconseguir 40 diputats, per 8 que van sumar PP i Vox. Una diferència massa elevada perquè les dretes arribin a la majoria absoluta a l'Estat. Les enquestes no detecten un canvi important de cara a les pròximes generals i, fins i tot, veuen Vox amb capacitat de superar al PP.
Feijóo serà el candidat del PP si no hi ha cap daltabaix. Ho serà perquè Isabel Díaz Ayuso no li disputarà el lloc, almenys de moment. El lideratge del president popular s'ha posat sovint en dubte i la ciutadania no l'ha percebut com el veritable primera espasa del partit. A Feijóo li cal consolidar una imatge externa de solidesa a la qual tampoc ajuden els seus sovintejats lapsus.
Carlos Mazón va durar un any de president de la Generalitat tot i la seva deficient gestió de la dana, en la qual van morir 230 persones a València, perquè Feijóo no es va imposar abans. Alejandro Fernández fa tres anys que és president del PP a Catalunya tot i el pols constant amb Gènova, amb crítiques públiques que fins i tot va incloure en un llibre. Al president del PP se li critica sovint la seva incapacitat per ordenar internament el partit.
Queden dos anys per a les eleccions si Sánchez aconsegueix aguantar la legislatura fins al final. Un període que es pot fer molt llarg per a Feijóo, que ha d'aconseguir arribar-hi sense patir cap gran escàndol. De moment ja ha hagut de conviure almenys amb dos: la gestió de Mazón i els errors en el diagnòstic de càncer de mama a Andalusia. Un cas de corrupció en algun govern autonòmic podria ser letal per als plans del PP. I atenció amb els que vinguin del passat, com el cas Montoro.