Que lluny que queden aquells temps en què Alberto Núñez Feijóo va aterrar a Madrid i va prometre que no contribuiria a la crispació ni faria servir els insults en política. I també aquell Feijóo que davant l'empresariat català exhibia sensibilitat autonomista i respecte per la llengua catalana. Si alguna cosa ha quedat clara en aquest inici de curs polític és que el líder gallec és un complet ostatge de la línia dura del partit, que és el mateix que dir del PP madrileny que capitanegen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso.
Com ja va passar quan Feijóo va dir en una conversa amb periodistes que estava obert a estudiar un indult per als líders independentistes catalans, el president del PP s'ha vist obligat a rectificar amb Israel. Si dimecres Feijóo va intentar ser una mica crític amb Benjamin Netanyahu en la seva intervenció al Congrés, la setmana acaba amb el polític gallec alineat amb les posicions completament proisraelianes d'Aznar. El tímid gir no ha durat ni 48 hores.
El cas de la guerra de Gaza, però, no és l'únic. Pràcticament no hi ha cap camp ideològic ara mateix en què Feijóo pugui marcar perfil respecte al seu antecessor, Pablo Casado. Feijóo ni tan sols s'ha atrevit a defensar la decisió de Xavier García Albiol de subscriure alguns punts del Pacte Nacional per la Llengua. És més, l'ha obligat a matisar el seu gest.
Si almenys l'estratègia de Feijóo estigués donant resultats, com a mínim tindria una justificació pràctica, però és que a sobre no està sent així. Les enquestes mostren que el PP està estancat, amb tendència a la baixa fins i tot, i que qui està creixent és Vox. Mimetitzar-se amb l'extrema dreta li està sortint molt car a Feijóo, que no només està perdent autonomia política, sinó que el seu perfil es va desdibuixant cada dia més, fins al punt que ja és impossible saber amb certesa què és el que pensa de veritat a causa de la quantitat d'equilibris que es veu obligat a fer.
En el cas d'Israel i Gaza, a més, pica en ferro fred, perquè les posicions proisraelianes les està capitalitzant Vox, que té una postura inequívoca en aquesta qüestió (igual, d'altra banda, que Aliança Catalana a Catalunya). Es pot discrepar legítimament de decisions de Pedro Sánchez com la de reconèixer Palestina com a estat, però embolicar-se amb eufemismes per no dir genocidi o intentar relativitzar les víctimes palestines com fan des del PP madrileny és, a més d'una vergonya, un error polític, perquè fins i tot els seus votants estan en contra de la catàstrofe humana provocada per l'exèrcit israelià a Gaza. Aquest és un cas de llibre en què s'estan posant els prejudicis ideològics per sobre del sentit comú i la més mínima humanitat.
Sembla que Feijóo ha tornat a caure de quatre grapes en una trampa parada per Pedro Sánchez, que té un especial olfacte per connectar amb l'opinió pública, sobretot en l'àmbit internacional. En canvi, el líder gallec apareix un cop més com un simple titella d'Aznar i Ayuso, incapaç de fixar una posició diferent de la dels que ara mateix remenen les cireres al PP.
