El dia que els militants del PSOE van tenir vergonya de baixar al bar

BarcelonaLa política no es produeix només als passadissos o als despatxos dels parlaments, sinó també, i potser sobretot, als bars, a les sobretaules familiars o a la cua del mercat. Per això, per calibrar l’abast de la crisi que afecta ara mateix el PSOE, ens hem de posar al lloc del militant de base, especialment aquell que viu en un poble o en una ciutat mitjana governada per la dreta, i que cada dia baixa al bar a lliurar una batalla per les idees. Dijous, aquest militant, per primera vegada en molts anys, va tenir vergonya i es va quedar a casa.

La combinació de corrupció, masclisme i manca absoluta de límits morals que es desprenen dels àudios deixen aquest militant sense relat i sense arguments davant els seus convilatans del PP o de Vox. Una de les missions dels partits i dels blocs polítics és el de fornir l’arsenal ideològic de la seva tropa perquè estiguin en condicions de lluitar en tots els fronts. I, quan això falla, tot l’edifici s’esfondra i els soldats corren a la desbandada per salvar-se.

Això és exactament el que li ha passat al PSOE aquesta setmana. El mal és irreparable perquè l’escàndol afecta el nucli del discurs amb què els socialistes es diferenciaven del PP des de la moció de censura: la decència. I cal subratllar que, en aquest sentit, els escàndols de corrupció sempre afecten més els electorats d’esquerres que els conservadors, que en això són més cínics i pensen que la corrupció no té color polític. La gent d’esquerres vol pensar que no, que ells són diferents, i quan es demostra que no és així pateixen una mena de crisi d’identitat.

Els papers de Bárcenas

Es pot pensar que l’escàndol dels papers de Bárcenas era molt més greu que el cas Koldo perquè hi participava tot el partit. Tothom cobrava sobres en B i fins i tot la seu de Génova es va reformar amb diners negres. Era una corrupció estructural, mentre que, de moment, la del PSOE sembla circumscrita al trident format per Santos Cerdán, Koldo García i José Luis Ábalos. Però això és igual. Aquest escàndol resulta molt més letal per al PSOE del que ho va ser aquell per al PP perquè, al capdavall, el nostre militant haurà de donar la raó als seus veïns quan vagi al bar i li diguin: “Veus com tots són iguals?”

Els detalls

Dimarts que ve, 17 de juny, a les 19 h, se celebrarà, a l'Ateneu Barcelonès, un homenatge a Miquel Sellarès, independentista històric que va participar en la fundació de CDC i que va formar part del primer tripartit d’esquerres. Entre els convocants hi ha molts dels que es consideren els seus deixebles i que van militar en organitzacions com el BEI o la JNC.

El Diario Red, el mitjà creat per Pablo Iglesias, va publicar ahir un editorial on defensa que el PSOE ja no està en condicions d’encapçalar el bloc progressista a Espanya i el commina a fer un pas al costat i a rendir-se perquè la força hegemònica, en el nou cicle, sigui Podem. Això sí, l’editorial admet que en aquest intent “hi ha un perill real que pugui governar la dreta i l’extrema dreta”.