L’independentisme treu ferro a l’assistència a la manifestació de la Diada
El Govern es pregunta si hi ha un altre país “capaç, durant més de vuit anys, de mobilitzar centenars de milers de persones de manera cívica i pacífica”
BarcelonaLa manifestació de la Diada d’enguany va tornar a ser multitudinària, però una xifra va deixar els ànims tocats quan la gent ja enfilava cap a casa. 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van sortir al carrer convocats per l’ANC. La dada havia estat acceptada com a correcta en anteriors edicions, quan el mateix cos sota la mateixa administració -la d’Ada Colau- no havia tingut problemes per xifrar els assistents en un milió o fins i tot més. Aquest dijous, en la jornada post-Diada, l’independentisme va tractar de relativitzar aquest descens.
Un dels primers a esquivar una guerra de xifres va ser el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que va demanar posar el focus en la idea que, “en qualsevol cas, centenars de milers de persones van sortir al carrer per defensar el dret a l’autodeterminació i demanar una solució política a un conflicte polític”. Al Palau de la Generalitat l’anàlisi va anar en la mateixa línia. Fonts del Govern consultades per l’ARA van fer un balanç positiu de la mobilització, sobretot tenint en compte que “l’estat d’ànim” de la ciutadania en les dues últimes edicions de l’Onze de Setembre no està als mateixos nivells -a causa de la repressió, diagnostiquen- que abans de l’1-O. Van criticar que els mateixos partits i mitjans que negaven en el seu dia que més d’un milió de persones sortien al carrer, aquesta vegada sí que van donar per bona la dada de la Guàrdia Urbana. “Lectures interessades”, van concloure.
Vuit anys de persistència
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va demanar no posar l’accent en quanta gent va sortir al carrer, sinó que va preguntar-se si hi ha un altre país “capaç, durant més de vuit anys, de mobilitzar centenars de milers de persones de manera cívica i pacífica”. Fonts d’ERC van esgrimir que tothom coincidia en el fet que era una de les diades “més difícils” pel context polític, i es van mostrar convençudes que, després de la sentència del Tribunal Suprem, “les mobilitzacions tornaran a ser grandioses”. Quan arribi el dia, les xifres de la Guàrdia Urbana tornaran a tenir la seva quota de protagonisme.
Un altre front obert de la post-Diada van ser els aldarulls al Parlament. ERC i JxCat van condemnar els fets, considerant que es tractava de “grups minoritaris”. Segons diverses fonts, representants del Govern, del Parlament i dels partits es va posar en contacte ahir amb els mitjans afectats, TVE i Antena 3, per lamentar els incidents i interessar-se per l’estat dels periodistes i els càmeres agredits.
Cs culpa Torra dels aldarulls
Cs i el PP van centrar les crítiques en els aldarulls, una protesta promoguda a través de les xarxes socials -sense el suport dels CDR-. La portaveu de Cs, Lorena Roldán, va considerar que l’independentisme està “més radicalitzat”, i va responsabilitzar-ne el president: “Comença la tardor calenta de Torra”. A més, va reclamar al conseller d’Interior, Miquel Buch, que expliqui a l’hemicicle les identificacions que els Mossos van fer el matí de la Diada a dos homes que havien reproduït l’himne d’Espanya a tot volum per interrompre l’ofrena al monument de Rafael Casanova. Tant Cs com el PP van oferir cobertura legal als dos afectats. Al seu torn, l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat va demanar per escrit a la Comissió Europea la condemna de les agressions a periodistes i la crema d’imatges del rei Felip VI. Per la seva banda, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, va titllar d’“èxit” la manifestació organitzada per l’ANC, però també va destacar el descens de gent: “L’independentisme també acusa la fatiga de molts anys de Procés i la confrontació de lideratges”, va exposar.
