El plebiscit de CiU
Mas posa tota la carn a la graella al míting central del partit i entra al cos a cos amb ERC sense citar el partit d'Oriol Junqueras
ManresaCatalunya va camí de ser un país en què s'han celebrat tres eleccions plebiscitàries en menys de tres anys. Les últimes catalanes ja van tenir un caràcter singular, perquè la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 va trastocar tots els plans de dalt a baix, i van servir per configurar una majoria clara a favor de la celebració d'una consulta sobiranista que s'ha anat articulant fins a definir la votació del 9-N. Aquestes europees tampoc són unes eleccions "normals", sostenen a CiU, i per això agafen un caràcter plebiscitari: sobre el "lideratge" del procés –així s'ha manifestat el president de la Generalitat, Artur Mas, aquest diumenge– i sobre la influència a Europa del repte polític que hi ha plantejat a Catalunya. Les terceres plebiscitàries arribaran, esclar, si falla la consulta.
Per què és tan important que Mas hagi demanat avui el vot en clau de "lideratge" del procés i remarcant que és CiU qui "dóna la cara" i "rep totes les bufetades"? La resposta és senzilla: els nacionalistes es disputen l'hegemonia amb ERC, soci d'aquesta legislatura però rival a les urnes. Les enquestes pronostiquen un frec a frec entre els dos partits i l'última setmana de campanya estarà protagonitzada per una batalla respectuosa –almenys de moment– entre les dues formacions. Mas i Oriol Junqueras passen a ser els candidats 'de facto' i avaluaran la salut dels seus respectius lideratges a les urnes el 25-M. A CiU insisteixen que una victòria republicana tindria "conseqüències" i permetria als "enemics de la consulta" traçar una composició de lloc amb un president deslegitimat i una federació "vampiritzada" per ERC.
Els atacs als republicans, de moment, són amb guant de seda. Mas no ha esmentat en cap moment els seus socis de legislatura, perquè segurament un conflicte directe incendiaria l'última setmana i no està garantit que aportés beneficis a CiU. El president s'ha limitat a posar de manifest que CiU "dóna la cara" –una manera de dir que els altres no ho fan– i que Ramon Tremosa i Francesc Gambús són "valors segurs" davant dels "experiments" d'altres formacions. "Hi ha qui arribarà al Parlament Europeu i necessitarà dos anys per posar-se al dia, i ara no podem perdre ni cinc minuts", ha afegit Mas. Una forma de dir que Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall, en tant que nouvinguts a Brussel·les, no seran actius immediats del procés en el flanc europeu.
Les eleccions europees són, per tot plegat, un plebiscit per a CiU. També, esclar, en clau interna: les conseqüències de quedar en segon lloc són imprevisibles. Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, irromprà demà en campanya a Lleida.
