L'argumentari de la crispació

Santiago Fisas s'ha apuntat aquest dimarts a la teoria de la crispació que va explotar el PSC després de la plantofada de Montserrat Puigbó -ara ja té nom, i fins i tot concedeix entrevistes- a Pere Navarro com una derivada del procés sobiranista català. Bé, per ser més precisos, Fisas ha fet aquest dimecres una jugada mestra, de l'estil 'Cara guanyo jo, creu perds tu'.

"Que hi ha un clima de crispació em sembla bastant evident, per moltes coses", responia aquest dimecres el candidat Fisas. Parlava fins i tot d'una agressió al seu regidor de Berga durant l'última Patum, castigada amb sis anys de presó, una pena que veu desproporcionada la majoria del ple de Berga, inclosa CiU. Parlava també de fins a 70 seus del PP a Catalunya "atacades", i de les dificultats del seu partit per configurar candidatures en la Catalunya interior per la por a boicots o represàlies. Una "realitat que no es pot negar". I és clar, qui millor que un candidat, que per exigències del guió de campanya ha de tastar el territori com mai -mai millor dit-, per constatar l'aire "crispat" del país.

Perquè és clar que deu haver percebut la tensió ambiental, oi? "No. La veritat és que jo no he tingut aquest problema. Hem estat molt ben rebuts a tot arreu on hem anat". Els que vau créixer amb el Dr. Slump entendreu que m'hagi vingut al cap aquella imatge de quan l'Arale, amb la innocència robòtica que la caracteritzava, feia caure tothom de cul a terra amb alguna sortida desconcertant. L'argumentari diu el que diu, i Fisas és disciplinat. I avui, després del parèntesi per l'assassinat de la presidenta de la diputació de Lleó i després de la identificació de l'agressora de Navarro, l'argumentari parlava de 70 seus del PP atacades, de la por de potencials candidats a la Catalunya interior de presentar-se amb el PP per les possibles represàlies i de crispació "evident". "I negar-ho, no és bo", encara afegia. De nou, de cul a terra a l'estil del Dr. Slump.

La venda més il·lusionant

Fisas ha visitat aquest dimecres al matí el Centre d'Ocupació de les Corts, on hi fan feina persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. En Francesc -algú s'hi dirigia com a Paco- li ha ensenyat un dels clauers que el seu grup està elaborant i que un cop enllestits es posaran a la venda. "Quant valen?" "Cinc euros", ha respost en Francesc, ràpid com un llamp. "Bé... en realitat en val quatre", l'ha corregit una monitora. El somriure sorneguer d'en Francesc l'ha delatat: no havia estat pas una confusió. "Estan a totes!", ha replicat Fisas, que posats a fer se n'ha quedat dos. I a cinc euros. "Ferran, he fet una venda!", ha cridat il·lusionat a un monitor en Francesc -Paco, pels amics-. Els dos euros extres, a compte de les retallades del PP -la Generalitat també ha retallat, recorden els populars- als ajuts a la dependència i a les famílies amb discapacitats intel·lectuals a càrrec.