PROCÉS SOBIRANISTA
Política 10/09/2017

Diccionari bàsic per entendre el Procés

Moltes paraules noves s'han sumat tant al vocabulari dels periodistes com al de la classe política, i també al dels ciutadans, degut a l'etapa del dret a decidir

Gerard Pruna / Albert Solé / David Miró / Mireia Esteve / Ot Serra / Xavi Tedó
15 min
Diccionari bàsic  per entendre el Procés

Des que el 2012 va començar l’etapa política a Catalunya marcada pel dret a decidir –n’hi ha que en fixen l’inici el 2010 amb la sentència de l’Estatut– han aparegut un munt de paraules noves que s’han sumat al vocabulari dels periodistes i la classe política, i d’altres mots han afegit una accepció nova a la seva definició. La primera i més evident és el concepte amb què entre tots hem acordat definir aquest període històric: Procés. Es va començar parlant del procés sobiranista, però a mesura que s’ha anat allargant ha acabat calant la idea de Procés, amb majúscula. Passi el que passi l’1-O, és bastant clar que els llibres d’història que s’escriuran els anys vinents anomenaran l’etapa política actual amb aquest nom.

El Procés també ha permès dotar de nou sentit unes altres paraules com garanties, patrimoni i transitorietat, i noms de ciutats i països han adquirit connotacions impensables com Venècia i Veneçuela. També recordarem sigles de conceptes econòmics com el fons de liquiditat autonòmica (FLA), transformades en amenaces per evitar altres termes que s’han recuperat del bagul dels records com sedició. I en un país que fins no fa gaire era conegut per l’oasi català, paraules que usaven només les minories independentistes dels anys del pujolisme, com desconnexió i desobediència, darrerament s’han convertit en mainstream.

També els noms de personatges que protagonitzen l’actualitat política ben aviat podran convertir-se en adjectius o conceptes nous. Fer un Baiget podria assimilar-se al verb immolar-se. I dir que aquest polític és un Puigdemont voldrà dir que té una idea i la portarà fins al final perquè no hi té res a perdre.

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro

A

Arran

L’organització juvenil de l’esquerra independentista ha acaparat l’atenció mediàtica aquest estiu per les seves accions contra el model turístic, amb pintades en busos i punxades de rodes de bicicleta. Uns fets que els partits contraris al referèndum han volgut equiparar a la kale borroka. Arran, que forma part de la Crida Constituent, el conjunt d’organitzacions que integren la candidatura parlamentària de la CUP, ha servit de baula al govern espanyol per desacreditar el Procés i atorgar-li un caràcter violent que -denuncia- provoca una divisió en la societat. La formació anticapitalista ha mostrat el seu “suport” a Arran per la “criminalització” soferta, però s’ha desmarcat d’aquestes accions.

Article 155

Tant José Manuel García-Margallo com Alfonso Guerra, passant per la mateixa vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, han invocat l’article 155 de la Constitució per avisar el Govern que l’Estat té tota la maquinària a punt per frenar l’1-O. Tot i que l’article no diu explícitament que “atemptar contra l’interès general d’Espanya” suposi la suspensió de l’autonomia, el mateix executiu de Rajoy ha admès públicament que podria prendre competències a Catalunya.

Atemptat

Els atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils van tenir impacte també en el Procés. D’entrada, perquè durant uns quants dies va deixar en segon terme el debat sobiranista. Una treva, però, que va acabar amb virulència quan des d’alguns mitjans es va intentar servir un còctel que barrejava l’atac a la Rambla amb l’aposta independentista del Govern, esquitxant els Mossos i enterbolint una manifestació contra l’atemptat que va acabar tenint un marcat protagonisme polític.

Autodeterminació

El dret a l’autodeterminació dels pobles, reconegut al Pacte sobre Drets Civils i Polítics aprovat per l’ONU el 1966 i inclòs també en l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides, és el principi jurídic sobre el qual se sustenta la llei del referèndum aprovada al Parlament. Al preàmbul, la llei recorda que el Regne d’Espanya va subscriure el Pacte sobre Drets Civils el 1977 i que la Constitució estableix que els tractats internacionals ratificats per l’estat espanyol formen part del seu ordenament jurídic. Segons aquesta lectura, el dret a l’autodeterminació de Catalunya és perfectament legal perquè està recollit a la legislació internacional. En canvi, per als partits constitucionalistes aquest dret només és aplicable en el cas de les colònies.

B

Baiget (cas)

Unes declaracions del llavors conseller d’Empresa mostrant públicament dubtes sobre la viabilitat del referèndum i admetent que li feia por que l’Estat actués contra el seu patrimoni van desencadenar una tempesta al govern de Carles Puigdemont. El president de la Generalitat va destituir-lo aquell mateix dia “per pèrdua de confiança” i va obrir una crisi amb el seu propi partit, que no va encaixar bé la gestió que en va fer Puigdemont. El cas Baiget va ser l’embrió de la crisi de govern que arribaria dues setmanes més tard i que va acabar amb Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Joan Vidal de Ciurana també fora de l’executiu.

C

Comuns

Els comuns mantenen l’ambigüitat respecte al referèndum de l’1 d’octubre per salvaguardar la seva diversitat ideològica, cruament evidenciada per CSQP al Parlament. La coordinadora nacional de Catalunya en Comú (CatComú) va avalar el 8 de juliol amb un ampli suport prendre part en el referèndum com un acte de “mobilització pel dret a decidir” sense caràcter vinculant, però no crida, de moment, a participar-hi. La crida a votar és ara per ara el debat que hi ha damunt la taula i serà la militància qui tindrà l’última paraula a l’hora de decidir si s’incentiva el vot o no, amb una consulta interna entre el 12 i el 14 de setembre.

El secretari tercer de la mesa i diputat de CSQP, Joan Josep Nuet, abans de declarar al TSJC

D

Desconnexió exprés

Conscients que les lleis del referèndum i de transitorietat serien suspeses pel Tribunal Constitucional des del minut u, JxSí i la CUP van tramitar-les per la via exprés. És a dir, amb un únic debat que impedís la intervenció del TC fins que les lleis ja fossin aprovades. Suspesa pel TC la via de la lectura única que preveia el nou reglament del Parlament, la majoria independentista va optar, tal com va avançar l’ARA, per fer servir l’article 81.3 que ja existia abans de la reforma. Una maniobra que va indignar l’oposició, que va acusar l’independentisme de vulnerar els seus drets.

Desobediència

El Govern no ha fet servir encara aquesta paraula. Mentre a la CUP no li importa admetre que en el camí cap a la independència s’haurà de desobeir la llei espanyola en algun moment, i fins i tot s’hi sentirà còmoda fent-ho, Junts pel Sí intenta esquivar aquest concepte. Tant els diputats i consellers del PDECat com els d’ERC prefereixen dir que es passarà de la llei espanyola a la catalana, i que obeiran sempre el que aprovi la majoria del Parlament. De moment, però, el Govern no ha aturat cap preparatiu del referèndum malgrat la suspensió del TC.

E

Eleccions

El PP i Ciutadans consideren que unes noves eleccions al Parlament de Catalunya són l’única oportunitat per posar fi al procés sobiranista, perquè sostenen la tesi que amb uns nous comicis l’independentisme perdrà vots i escons. La formació que més ha reiterat aquesta petició ha sigut el partit taronja, que creu que pot donar la sorpresa i que Inés Arrimadas millorarà encara més el resultat del 27-S (25 diputats) i podrà pactar amb el PP i el PSC un govern alternatiu. De fet, els socialistes ja fa mesos que preparen la campanya per a unes possibles eleccions autonòmiques.

Equidistància

L’acceleració del xoc institucional ha accentuat la pressió sobre els qui, tot i voler un referèndum, no acaben de veure clara la via unilateral del Govern. Qualificats pejorativament d’“equidistants” entre aquells que volen posar les urnes i els que volen impedir que es voti, aquest col·lectiu ha reivindicat el seu dret a rebutjar la guerra bruta i la judicialització del Procés, però sense donar suport al full de ruta de l’independentisme.

F

Filibusterisme

L’última paraula introduïda al diccionari del Procés va ser la gran protagonista de l’últim ple al Parlament. En un intent de boicotejar l’aprovació de les lleis de desconnexió, l’oposició va intentar dilatar al màxim el debat. Al·legant que la majoria estava trepitjant els seus drets, van voler denunciar la situació forçant un debat llarguíssim farcit de peticions de reconsideració i reunions extraordinàries de la mesa.

FLA

Un dels últims instruments de pressió activat pel govern espanyol. Obsedit per aturar qualsevol preparatiu del referèndum, l’executiu de Mariano Rajoy ha endurit ara el control financer a la Generalitat reclamant-li un informe setmanal sobre la despesa i condicionant el cobrament del FLA al fet que no hi hagi cap partida destinada a l’1-O. Per ara, el Govern ha portat el cas davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, de cara a recórrer més endavant a instàncies internacionals. A més, s’ha negat a facilitar a Hisenda les dades sobre interventors i alts càrrecs que demanava, perquè qui centralitza tota la informació és el vicepresident Oriol Junqueras.

Forcadell

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, encapçala l’equip de quatre diputats de JxSí que formen part de la mesa -a més de Joan Josep Nuet (CSQP)- i que han sigut advertits reiteradament -l’últim cop aquesta setmana- que si fan qualsevol pas perquè el ple aprovi res relacionat amb el referèndum, hi haurà conseqüències penals. La diputada de JxSí, nascuda a Xerta (Baix Ebre) però resident a Sabadell, va ser la primera presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, espai de trobada de tots els independentistes, i va aconseguir reunir més d’un milió de persones al carrer cada Onze de Setembre. Ara, com a presidenta de la cambra catalana, és l’objectiu prioritari dels tribunals.

Funcionaris

L’estratègia de la por del govern espanyol ha passat per unes quantes etapes i una d’elles s’ha centrat en el paper dels funcionaris en el referèndum. L’executiu català ha insistit que la responsabilitat dels preparatius i el desenvolupament de l’1-O correspondrà als rangs polítics i que els treballadors públics no s’exposaran a cap il·legalitat. Tot i això, els sindicats reclamen que el Govern expliciti quin ha de ser el seu rol i expressen la preocupació per si arriba el moment que rebin dues instruccions contradictòries. Fa mesos que demanen que es convoqui el Consell Català de la Funció Pública, que agrupa totes les administracions catalanes.

Els Mossos durant l'últim dia de les Esquadres

G

Garanties

Sota la premissa que apel·li a grans majories, que gaudeixi de reconeixement internacional i que sigui efectiu, els comuns han reclamat tot un seguit de condicions per sumar-se a l’1-O. El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha abanderat aquestes demandes -sovint sense el suport de la resta de membres del grup- exigint conèixer la llei del referèndum amb prou temps, demanant una administració electoral independent i preguntant al Govern d’on sortirà el cens i on es podrà votar. Determinar un nivell de participació i garantir la neutralitat dels mitjans públics i la seguretat dels funcionaris i dels Mossos d’Esquadra són altres garanties que han exigit.

Guàrdia Civil

L’institut armat ha irromput amb força en l’escena catalana pel seu paper de policia judicial en la causa secreta que s’investiga al jutjat número 13 de Barcelona per les declaracions de l’exsenador Santi Vidal. Primer va ser la petició d’informació de l’acte al TNC on es va fer pública la llei del referèndum, i durant el mes de juliol s’han succeït interrogatoris a la caserna de la Travessera de Gràcia. Alts càrrecs del Govern, treballadors públics i persones vinculades al Pacte Nacional pel Referèndum, com el seu exportaveu Joan Ignasi Elena, han sigut algunes de les persones citades. Arran de la declaració, el secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, i el director de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, han rebut la condició d’investigats policials. L’ofensiva de la Guàrdia Civil va comportar una denúncia del Govern i un recurs del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, investigat en la causa, perquè s’aixequi el secret de sumari. Ara, convocat ja oficialment l’1-O, la Guàrdia Civil torna a ser protagonista amb escorcolls en una impremta de Constantí i un setmanari local de Valls buscant-hi material del referèndum.

I

Inhabilitació

El PP va impulsar a finals del primer mandat de Mariano Rajoy, quan encara tenia majoria absoluta, una reforma de la llei del Tribunal Constitucional que li atorga el poder d’inhabilitar càrrecs públics que desobeeixin les seves sentències. Ara mateix, tant els membres del Govern com de la mesa del Parlament n’han rebut notificacions i, per tant, s’exposen a ser inhabilitats per la via ràpida i sense judici. El TC va convalidar la constitucionalitat de la reforma, però tres membres van fer-hi vots particulars en contra.

Irreductibles

Arran del cas Baiget, el president Puigdemont va obrir contactes amb tots els membres del seu executiu per calibrar qui estava disposat a assumir totes les conseqüències de l’embat amb l’Estat. De resultes d’això es va obrir una crisi en què tres consellers, Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz, van deixar pas a Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsatí. Aquests, al seu torn, han fet canvis interns als seus departaments. El Govern resultant s’ha batejat com el dels irreductibles per la seva determinació a portar a terme l’1-O.

M

Mossos

Els Mossos d’Esquadra són sovint objecte de polèmica per quin paper tindran durant el referèndum. Són la policia judicial de Catalunya, i si un jutge espanyol els ordena retirar les urnes l’1 d’octubre o qualsevol mesura coercitiva per aturar-lo -o fins i tot detenir algun polític- hauran de decidir si obeeixen la llei espanyola o la llei del referèndum catalana, que n’autoritza la celebració. Per blindar els agents, la decisió la prendran els responsables polítics dels Mossos que, per evitar suspicàcies, van ser substituïts al mes de juliol: el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el director general, Albert Batlle, de qui es posava en dubte el compromís amb l’1-O, van deixar pas a Joaquim Forn i Pere Soler, respectivament. La pressió sobre ells, a més, es va multiplicar arran dels atemptats jihadistes.

N

Nou 9-N

Un dels principals reptes del Govern d’aquí a l’1 d’octubre és mobilitzar els ciutadans i conscienciar-los que aquest referèndum no és equivalent al procés participatiu del 9-N. D’entrada, perquè aquesta vegada el resultat serà vinculant -la llei del referèndum preveu declarar la independència al cap de dos dies si guanya el sí- i perquè serà el Govern que encapçala Carles Puigdemont qui serà al darrere de tots els preparatius i de la gestió de la votació. Tanmateix, Ciutadans, el PSC i el PP insisteixen a minimitzar la jornada assegurant que, si s’arriba a votar, només es tractarà d’un altre 9-N sense efectes jurídics. També des de l’espai dels comuns i Podem s’ha optat per considerar l’1-O només una “mobilització”, cosa que en nega el caràcter vinculant.

Nuet

El coordinador general d’EUiA, Josep Lluís Nuet, també ha sigut imputat com a secretari tercer de la mesa del Parlament per haver permès aprovar una resolució a favor del referèndum. Tot i que la Fiscalia l’havia exclòs inicialment d’una querella que sí que afectava la resta de membres sobiranistes de l’òrgan de govern de la cambra catalana només pel fet de no ser independentista, Nuet va ser finalment imputat i va declarar el 12 de juny al TSJC, on va anar acompanyat de la plana major del Govern i centenars de persones. El líder d’EUiA, formació que defensa participar en el referèndum a diferència de la direcció d’ICV, va afirmar a la jutge: “No soc independentista, soc demòcrata”.

Urnes en un col·legi electoral durant el 9-N

P

Patrimoni

L’amenaça sobre els béns personals ha sigut un altre dels fronts on els actors contraris al Procés han vist forat per atacar. Ara mateix, els patrimonis més amenaçats són els de l’expresident Artur Mas, dels exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, i de set alts càrrecs més per la seva responsabilitat en la convocatòria del 9-N. El Tribunal de Comptes els reclama els cinc milions d’euros que va costar la consulta. Aquest òrgan investiga l’organització del 9-N arran d’una denúncia de Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución. La desena d’investigats estan citats el 25 de setembre per dipositar la fiança provisional, tot i que la sentència definitiva es veurà sotmesa a un llarg recorregut que pot acabar al Tribunal Suprem.

Plurinacional

Amb la voluntat de desmarcar-se del PP en la seva oposició frontal al referèndum, el PSOE va recuperar el concepte de plurinacionalitat que havia utilitzat José Luis Rodríguez Zapatero per definir l’estat espanyol, i intentar fer entrar Catalunya en aquesta definició. Al congrés dels socialistes del juny passat van aprovar redefinir el concepte i “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat”. Un missatge per intentar rebaixar l’independentisme, tot i que el text també deixava clar que la sobirania continua residint “en el conjunt del poble espanyol” i tancava la porta, així, a qualsevol forma que pogués plasmar el dret a decidir.

Procés constituent

Si en les resolucions del debat de política general de l’octubre passat, Junts pel Sí i la CUP es van comprometre a posar en marxa una primera fase de debat ciutadà sobre com hauria de ser una eventual República Catalana el primer semestre del 2017, ara la majoria independentista ha acordat deixar el procés constituent per a després del referèndum, en el cas que guanyi el sí. Partits i entitats sobiranistes volen concentrar tot l’esforç en la campanya i no amaguen que un debat d’aquestes característiques faria aflorar tensions en l’independentisme per les divergències ideològiques entre ERC, el PDECat i la CUP.

Puigdemont

Nomenat president de la Generalitat in extremis després del no de la CUP a investir Artur Mas,el factor Puigdemont és clau per entendre el Procés. Per una banda, la seva figura -“és el menys convergent que hi ha al PDECat”, ironitzen els seus companys de partit- ha sigut clau en la relació no sempre senzilla tant dins de Junts pel Sí com amb els anticapitalistes. La seva determinació a celebrar el referèndum costi el que costi -en haver anunciat que no es tornarà a presentar a unes eleccions, s’espolsava del damunt el càlcul electoral i el temor d’una inhabilitació- exerceix de factor d’arrossegament sempre que l’independentisme dubta.

R

Referèndum (Llei del)

La base legal sobre la qual se sustenta l’1-O és la llei del referèndum, perquè l’Estat no ha volgut negociar la manera de fer-lo a partir de la legalitat espanyola. En principi s’havia d’incloure dins la llei de transitorietat, però finalment -arran de la pressió de la CUP- es va optar per separar-les. Totes dues s’han aprovat aquesta setmana després de debats maratonians que van acabar ben entrada la matinada.

República

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Aquesta és la pregunta que hi haurà a les paperetes del referèndum l’1-O i que Carles Puigdemont va anunciar el 9 de juny, però que s’ha de confirmar amb el decret de convocatòria. La incorporació del concepte república es va haver de consensuar perquè ERC i la CUP s’hi sentien còmodes, però generava dubtes en alguns sectors del PDECat, recelosos de les connotacions històriques pel record de la Guerra Civil.

S

Sanedrí

Moltes decisions estratègiques del Procés s’han pres en un fòrum informal i secret, conegut com el sanedrí, on participaven el president i el vicepresident, membres del PDECat i ERC i de les entitats sobiranistes, a més de persones allunyades de la primera línia política però que s’han recuperat per a l’ocasió com David Madí i Xavier Vendrell. Això va causar malestar en alguns consellers i alts càrrecs.

Sedició

La sedició és un dels delictes de què s’ha acusat els líders sobiranistes investigats fins ara, com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma. L’Audiència Nacional, però, va acabar absolent-lo perquè no va considerar que s’hagués “alçat públicament i tumultuosament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis”, tal com defineix l’article 544 del Codi Penal. Ara la justícia espanyola també ha acusat el director de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, i el secretari general de la Generalitat, Joaquim Nin, d’haver comès aquest delicte per haver autoritzat l’adquisició del domini de la web del Pacte Nacional pel Referèndum. La sedició pot comportar penes de quatre a quinze anys de presó, a més d’inhabilitacions.

T

Transitorietat (Llei de)

La principal de les anomenades lleis de desconnexió és la de transitorietat. Aquesta llei -que només entrarà en vigor en cas de victòria del sí en el referèndum-és la que ha de donar seguretat jurídica a la transició entre l’estat espanyol i el català fins que s’aprovi una Constitució pròpia. L’ordre i el reglament per convocar el referèndum havien de ser inclosos en aquesta llei, però finalment es van separar perquè el referèndum tingués una llei pròpia.

U

Urnes

Tantes vegades erigides com a símbol del sobiranisme, les urnes s’han convertit també de vegades en un maldecap per al Govern, arribant fins i tot a enfrontar conselleries. El concurs per homologar les empreses que les havien de fabricar va quedar desert però ja ha suposat una querella contra la consellera Meritxell Borràs i el seu número dos, Francesc Esteve. Ara és Oriol Junqueras qui ha assumit les competències en processos electorals per resoldre, entre d’altres, aquesta qüestió. Tot i que encara no ha concretat com les ha aconseguit, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat públicament -abans, tal com avançar l’ARA, ho havia fet en un sopar privat- que ja disposa de 6.000 urnes.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, amb una estelada.

V

Venècia

No la ciutat, sinó la Comissió de Venècia, es va erigir com la possible font de validació d’un referèndum per a Catalunya. Aquest òrgan consultiu format per experts en dret constitucional i que depèn del Consell d’Europa va publicar un codi de bones pràctiques en matèria de referèndums el 2006. A fi d’assegurar que l’1-O presenta les garanties suficients, CSQP va instar el Govern a demanar un aval a la Comissió de Venècia, fet que Puigdemont va relegar a una carta que informava de la voluntat de preguntar als catalans sobre la independència. La resposta del president de l’òrgan, Gianni Buquicchio, no va trigar a arribar: el referèndum ha de ser pactat amb les autoritats espanyoles.

Veneçuela

La comparació de l’independentisme amb el país bolivarià de Sud-amèrica -presidit ara per Nicolás Maduro- ha sigut una constant des que ha començat el Procés. Han utilitzat aquesta equivalència dirigents del PP però també del PSOE, els quals han qualificat l’independentisme de moviment dictatorial i poc democràtic. Uns adjectius, precisament, que el sobiranisme ha fet servir per denunciar l’immobilisme de l’Estat. L’equiparació del procés amb Veneçuela molesta sobretot partits com el PDECat, que va criticar també que es fes pública una fotografia de Maduro amb una estelada. La coordinadora del partit, Marta Pascal, ho va considerar un “greu error”.

stats