Política 26/09/2021

El dinosaure Puigdemont i els equilibris impossibles de Sánchez

La setmana de...

2 min
L’expresident Carles Puigdemont sortint divendres de la presó de Bancali, a Sardenya.

BarcelonaLa setmana ha despertat Pere Aragonès i Pedro Sánchez amb el seu particular dinosaure: Carles Puigdemont. Però és molt pitjor per a Pablo Llarena, que està a punt de batre tots els rècords d’ineptitud en matèria d’euroordres.

La jugada bruta del Tribunal Suprem demostra fins a quin punt Carles Puigdemont s’ha convertit en una obsessió per a Llarena, disposat a jugar al límit del reglament i, per tant, a fer un ridícul monumental. Caldrà estar atents a la reacció del Tribunal General de la Unió Europea, que ha sigut la víctima propiciatòria d’aquesta guerra subterrània entre el govern de Pedro Sánchez (l’Advocacia de l’Estat els va informar que les euroordres estaven suspeses) i la judicatura. Els jutges (qualificats d’“herois” per la premsa conservadora) s’han convertit en un greu problema d’imatge exterior per a Espanya.

Enmig d’aquesta guerra, la taula de diàleg ha quedat penjant del fil que sostenen, no sense dificultats, ERC, el PSC-PSOE i els comuns. Les manifestacions de suport a Puigdemont són, alhora, contra la taula de diàleg. Una part de l’independentisme veu en la guerra de guerrilles judicial que protagonitza l’expresident una via més efectiva per arribar a la independència. Almenys té més èpica, això sí.

A l’altra banda, la dreta política, judicial i mediàtica també pressiona per fer descarrilar l’aliança entre Sánchez i els republicans i forçar unes noves eleccions que deixin pas a un govern de veritables espanyols, és a dir, PP i Vox. Curiosament, ni la dreta a Espanya ni l’independentisme unilateralista a Catalunya aconsegueixen treure prou les masses al carrer per fer girar la truita i acabar amb la via negociadora.

La reacció de Pedro Sánchez reclamant a Puigdemont que es posi a disposició de la justícia espanyola és una mostra dels seus equilibris impossibles. ¿O és que Sánchez no recorda que el partit amb qui està negociant a la taula de diàleg i de qui depèn l’aprovació dels pressupostos té la seva secretària general exiliada a Ginebra? A Sánchez potser li agradaria que l’exili fos una cosa només de Junts, però no és així. Marta Rovira també té una ordre de detenció i refusa posar-se a disposició de Llarena.

És per aquest motiu que el pla actual del PSOE, que consisteix en anar desactivant a poc a poc totes les mines que ha posat la justícia en el camí del Procés (indults, informe de l’Advocacia sobre el Tribunal de Comptes, etc.), i que està pensat per minimitzar el desgast, pot acabar convertint-se en un calvari. Almenys l’opció de l’amnistia (d’incert encaix constitucional, això sí), reduiria l’impacte a una sola decisió. Un dels efectes que llavors es produiria seria el retorn triomfal de Carles Puigdemont a Catalunya, i aquesta és potser una imatge d’una potència que ni tan sols el PSOE seria capaç de resistir. Ara bé, seria una gran paradoxa que aquesta tornada fos el fruit d’una taula de diàleg que dia sí dia també des de Junts s’intenta boicotejar.

Els detalls
  • Avui no hi ha manifestació, però sí que n’hi va haver divendres per protestar contra la detenció a Itàlia de Carles Puigdemont. El cordó policial va situar els manifestants a 20 metres del consolat italià de Barcelona, on pretenien reunir-se. Aquest operatiu representa un canvi respecte del 2018: Puigdemont va ser detingut a Alemanya i els manifestants van arribar fins a la porta de l’edifici del consolat alemany.
  • Carles Puigdemont va sortir de la presó de Bancali acompanyat pel president de Sardenya, l’independentista sard Christian Solinas. Més enllà de la similitud del seu nom amb el d’una coneguda periodista catalana, Solinas, a qui va donar suport Matteo Salvini, no és sant de la devoció de tots els independentistes de l’illa. Alguns algueresos l’escridassaven divendres per la falta de suport al català.
stats