Política 03/04/2019

Torra desafia l'oposició a fer una moció de censura per desbancar-lo i tanca la porta a noves eleccions

El president de la Generalitat afirma que seria una "irresponsabilitat" convocar ara nous comicis

M.toro / A.moldes / G.pruna / N.orriols
9 min
Torra desafia l'oposició a fer una moció de censura per desbancar-lo i tanca la porta a noves eleccions

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha desafiat aquest dimecres l'oposició a presentar una moció de censura si el volen desbancar. En resposta a la líder del grup dels comuns, Jèssica Albiach, que li ha reclamat noves eleccions, el cap de l'executiu ha assegurat que seria una "irresponsabiitat" avançar ara els comicis a Catalunya i ha insistit que JxCat i ERC compten amb la "majoria" de la cambra per seguir governant.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Tenim majoria suficient per tirar endavant el programa de govern, tenim el 49% del suport a la cambra [...]. Si creuen que poden fer president del govern a algú altre, li suggereixo que parli amb la resta de l'oposició, que formin una coalició i presentin un candidat alternatiu", ha dit Torra.

Més tard, ja en la compareixença per donar compte dels últims canvis al Govern, el cap de l'executiu també s'ha dirigit al líder del PSC, Miquel Iceta, per instar-lo a presentar una moció de censura i intentar reunir una majoria absoluta de la cambra amb Ciutadans i la resta de grups. Per al president, les crítiques de l'oposició han sigut "injustificades" i les ha emmarcat en "l'inici de la campanya electoral" de les eleccions generals del 28 d'abril. "Si vostès creuen que tenen una majoria alternativa, endavant, però nosaltres seguirem treballant", ha conclòs.

Albiach ha replicat que el que "és una irresponsabilitat" és mantenir el govern actual de la Generalitat", ha exigit de nou la convocatòria d'eleccions, i ha afirmat que la vida dels catalans "no ha millorat en res" durant aquest any de l'executiu de Torra. "El resum del seu govern és la inacció social, la desorientació nacional i una gesticulació constant", ha afirmat Albiach. "No és cap misteri que aquest govern té els dies comptats, malgrat que parlin ara de «dimarts socials»", ha afegit.

Iceta, per la seva banda, ha dit: "El seu no és un bon govern". Per al PSC, l'executiu no garanteix "l'estabilitat necessària" ni té la "qualitat" que el país necessita. "No estan a l'alçada", ha sentenciat Iceta, que ha acabat demanant al president que convoqui eleccions si és incapaç "d'assegurar un govern estable i eficaç" i definir "on van".

"No disposen d'una majoria per governar ni tenen un horitzó clar de legislatura. Quin és l'objectiu de la legislatura? Fer la República? Fer un nou referèndum donant per fet que l'1-O no era vàlid? Declarar la independència? No es comprometin al que no està al seu abast ni posin en risc l'autogovern", ha dit, i ha conclòs: "Convoquin eleccions, el país els ho agrairà".

El president de la Generalitat, en el torn de rèplica, ha replicat a Iceta amb la polèmica que la setmana passada va tenir amb el PSOE per haver obert la porta a un referèndum si el 65% dels catalans volen la independència. "El vull felicitar per dir públicament que retorna als vells postulats socialistes del 2012, en què ja assegurava això mateix", ha dit el cap de l'executiu, que ha afegit –després que Iceta hagi matisat les seves declaracions– que espera que no faci com Groucho Marx, que té "uns principis, però que si no agraden en té uns altres". "No estem d'acord amb el 65% però li donem suport", ha acabat el president.

Torra desafia l'oposició a fer una moció de censura per desbancar-lo i tanca la porta a noves eleccions

La resposta d'Iceta a Torra ha sigut contundent: "No li accepto que digui que canvio de principis segons conveniència [...] Si es posa a la boca la paraula respecte, sigui capaç de fer-ho vostè primer", li ha dit, i ha refermat que ni creu que el referèndum sigui la solució en una societat "dividida per meitats" ni que el dret a l'autodeterminació sigui d'aplicació a Catalunya. "El meu objectiu és evitar que creixi els suport a l'independentisme", ha dit, i ha afegit que això Torra ho fa "millor que ningú" amb la "gestualitat buida" i les "promeses incomplertes". Iceta ha acabat considerant el cap del Govern del "màxim responsable del pitjor govern des de 1980" a excepció, ha precisat, de l'últim trimestre de l'etapa Puigdemont, i ha demanat a Torra que no faci "la viu-viu" i actuï en conseqüència davant la falta de majoria per governar.

Torra treu pit de la gestió del Govern

El PSC porta aquest dijous al ple una moció que insta Torra a sotmetre's a una qüestió de confiança o convocar eleccions davant la falta de pressupostos de la Generalitat. Iceta ha rebutjat l'argument de la falta d'una majoria per no presentar els comptes, i ha deixat clar que s'estan contravenint els terminis establerts a l'Estatut i la llei de finances de la Generalitat. "Vostès no tenen dret a contravenir l'Estatut i les lleis", ha dit al president, i ha brandat les 106 votacions que el Govern ha perdut al Parlament per afegir: "Per governar cal una majoria que vostès no tenen".

En aquest context, Torra ha aprofitat l'ocasió per treure pit de la gestió de l'executiu. Entre altres coses, ha subratllat les inversions en matèria d'habitatge social, les mesures per moderar indirectament el preu del lloguer, les mesures en matèria de desigualtat de gènere i lluita contra la violència sexual o les noves places d'ocupació pública (unes 5.000 en docència).

Els consellers i el president de la Generalitat, Quim Torra, s'han sotmès a la sessió de control al Parlament després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi obert la via penal contra ell per haver desobeït les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) sobre els llaços. Relacionat amb això, Torra ha acusat de "manca de valentia" els comuns per haver retirat al primer avís de la Junta Electoral Central el llaç groc per reclamar la llibertat dels presos polítics.

Arrimadas, a les noves conselleres: "Benvingudes al pitjor govern de la història"

Després de la sessió de control, el president ha comparegut per donar comptes dels canvis a l'executiu, amb la incorporació de Meritxell Budó com a consellera de la Presidència i de Mariàngela Vilallonga com a titular del departament de Cultura. Torra, com ja va fer en la presa de possessió, ha agraït els serveis prestats de les consellers sortints, Elsa Artadi i Laura Borràs, i ha agraït la incorporació de les noves membres del Govern. En aquest sentit, ha tret pit de la gestió de l'executiu, malgrat les crítiques de l'oposició, i ha afirmat que les conselleres entrants seguirien amb la tasca de les seves predecessores.

La compareixença ha servit a l'oposició per tornar a reclamar eleccions a Torra i criticar la seva obra de govern. La primera ha sigut la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha mantingut un discurs dur contra el president fent referència, altre cop, als seus articles quan no era cap de l'executiu. Això li ha merescut una enganxada amb el vicepresident del Parlament, Josep Costa, que presidia el ple en absència de Roger Torrent. Arrimadas també ha donat la benvinguda a Budó i Vilallonga amb retrets per als seus predecessors.

Torra desafia l'oposició a fer una moció de censura per desbancar-lo i tanca la porta a noves eleccions

A la nova consellera de Cultura li ha dit que estava a l"l'alçada" de la seva antecessora per haver firmat també el manifest Koiné sobre el català i considerar, ha assegurat, que els castellanoparlants són "colonitzadors lingüístics" a Catalunya. "Està vostè en el lloc adequat", ha afirmat.

A Budó, al seu torn, li ha retret haver criticat a Albert Rivera per intervenir en castellà al Parlament i fer faltes d'ortografia a Twitter. "Tant que diuen del català i llavors fan faltes", ha dit. També s'ha referit a la seva gestió com a alcaldessa de la Garriga, i ha criticat que lluïs a l'ajuntament vallesà simbologia relacionada amb els presos polítics. "Vostè no respecta el 35% de les persones no independentistes del seu municipi", ha afirmat Arrimadas. "Benvingudes al pitjor govern de la història", ha conclòs.

En el torn de rèplica el president de la Generalitat li ha contestat que no hi ha "fracàs" més gran a Catalunya que el seu, i li ha recordat que va guanyar les últimes eleccions al Parlament però va ser "incapaç" de "reunir una majoria" al seu voltant per formar Govern. "Ha dilapidat una victòria electoral com ningú ha fet en aquest país", ha conclòs el cap de l'executiu.

El portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, no ha sigut menys crític que la resta i també ha reclamat a Torra que se sotmeti a la confiança del Parlament o de les urnes. Argumentant que el seu executiu no té majoria, ni "pla de govern", ni pressupost ni "cap dels elements principals per poder continuar la legislatura", el diputat popular ha demanat: "O eleccions o qüestió de confiança".

La CUP critica la gestió de Torra però es solidaritza amb ell per la querella

Al seu torn, la CUP també ha criticat la gestió del president de la Generalitat i el seu Govern i l'ha considerat "incapaç" d'afrontar els problemes socials de la ciutadania i també d'"avançar" en el terreny de l'autodeterminació. "El Govern no té projecte de país, ha renunciat a governar", ha dit la diputada Natàlia Sànchez. Després de reclamar l'alliberament d'una militant antifeixista que fa "quatre dies que està empresonada", Sànchez ha acusat JxCat i ERC d'estar "instal·lats en l'independentisme 'business'" i en el "repartiment de cadires". "Han trencar amb la vella política del règim del 78 [...] han après bé les velles formes de fer política de Convergència", ha etzibat la cupaire.

Tanmateix, Sànchez sí que s'ha volgut "solidaritzar" amb el president de la Generalitat per la querella per desobediència que va admetre ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Tot el suport davant la repressió de l'Estat", ha dit, tot i que en una altra intervenció, Vidal Aragonés ha acusat el Govern d'"aplanar-se" davant d'aquesta repressió.

Aragonés ha replicat també al president que no compta amb el "49%" del suport del Parlament, tal com ha afirmat en diverses ocasions durant el seu discurs. Ha matisat que el 49% és el percentatge de diputats que tenen les forces independentistes i no les que estan al costat del Govern, ja que la CUP es troba a l"oposició". També ha criticat l'actuació de la policia catalana. "Aquest Govern davant l'extrema dreta és molt fluix i davant de la dissidència política repressiu", ha constatat Aragonés, que ha acusat els Mossos d'Esquadra de detenir la militant antifeixista i portar-la davant el jutge que ha decretat presó preventiva.

Pel que fa a ERC, el president del grup, Sergi Sabrià, ha fet una crida a l'independentisme a "conjurar-se" per reaccionar conjuntament a la sentència "dura" que arribarà des del Suprem contra els líders del Procés. Els republicans han descartat, com Torra, unes eleccions anticipades i Sabrià ha insistit que, un cop sentenciï el Suprem, "necessitarem més que mai un Govern fort per fer front a un nou embat contra la democràcia".

Al seu torn, el portaveu adjunt del grup de JxCat, Eduard Pujol, ha situat el Govern de Torra, amb ERC, en la "centralitat política" i ha acusat a la resta de l'oposició de ser "extremista". També s'ha dirigit als grups preguntant-los per quins motius reclamen eleccions. "¿Tornem a fer eleccions per tornar a repetir la vergonya de no respectar el resultat?", ha dit Pujol, en al·lusió als diputats empresonats i a l'exili.

Pere Aragonès repta Cs a condemnar "qualsevol atac" en seus de partits

Al torn de preguntes als consellers, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha denunciat els "atacs feixistes des de l'independentisme" que estan patint els partits constitucionalistes. Després de recordar que alguns d'aquests atacs han sigut reivindicats per l'organització juvenil Arran, Carrizosa ha preguntat per què encara no hi ha hagut detencions i ha proposat que els partits que donen suport a aquestes accions –en referència a la CUP– no tinguin accés a recursos públics.

"Vostè ha dit que el Govern impulsa la violència i demano que ho retiri, perquè el Govern no només rebutja qualsevol atac, tingui la ideologia que tingui", li ha respost el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que ha demanat confiança en el cos de Mossos i li ha proposat al partit taronja un acord entre tots els grups per "condemnar automàticament qualsevol atac que rebi qualsevol seu de qualsevol grup". Una proposta que, tal com ha recordat, va posar sobre la taula el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, Adam Majó, al qual Cs acusa de ser un "radical".

La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, ha replicat a Aragonès a través de Twitter, i ha assegurat que "va tard". Granados també ha recordat que el Parlament ja va aprovar al desembre un text en un sentit semblant a proposta dels socialistes i que va comptar amb el vot favorable de tots els grups i l'abstenció de la CUP.

Aquell text establia: "El Parlament condemna els atacs vandàlics contra seus de partits polítics, els insults, amenaces, agressions o assetjaments contra grups i individus que estan sovintejant a Catalunya". Els grups també van rebutjar "els actes vandàlics o violents que s'han produït en concentracions" i van destacar la necessitat "d'eradicar el discurs de l'odi, la deshumanització de l'adversari i qualsevol forma d'intimidació o violència adreçada a qui pesa diferent d'un mateix".

Cs: "Les escoles són fàbriques de futurs separatistes"

La d'Aragonès i Carrizosa no ha sigut l'única enganxada entre el Govern i Cs. Just abans, la diputada del partit taronja Sonia Sierra ha acusat l'executiu d'adoctrinar a les aules i convertir les escoles en "fàbriques de futurs separatistes", i el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, li ha respost brandant una cartolina negra –en referència irònica als cartells que habitualment, i aquest cop també, ensenya Cs al Parlament– per afirmar que a l'escola l'esperaria "un futur de foscor" si els d'Inés Arrimadas controlessin l'educació. "Un futur de perversitat que, per sort, mai existirà; l'escola està en mans dels mestres i no de vostès", ha conclòs.

"Les famílies poden estar tranquil·les sabent que als nens potser els toca pintar aquell dia propaganda política?", li ha preguntat Sierra, en referència als llaços grocs que van retirar els Mossos en escoles que seran col·legis electorals. El conseller li ha respost que a finals de març, després de l'ordre de la JEC, la policia catalana va visitar 2.700 escoles i va aixecar 59 actes, "algunes de les quals per haver-hi llaços liles" i d'altres de grocs. Sierra ha apuntat que la presència "d'un sol llaç" ja li sembla "massa".

stats