EL DESCRÈDIT DE LA CORONA
Política 23/12/2020

L’hora decisiva de Felip VI per respondre als escàndols de l’emèrit

Pressionat des de la Moncloa, el rei afronta el discurs més difícil després de nou mesos de silenci

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
L’hora decisiva de Felip VI per respondre als escàndols de l’emèrit

MadridSi posem la lupa en els vuit missatges televisats de Felip VI des que va ser proclamat rei d’Espanya, només en un, el primer discurs de Nadal, apareix el nom del seu pare: Joan Carles I. I ho fa de forma asèptica: ni tan sols li agraeix el regnat anterior. Després de sis anys com a cap d’estat, la paraula corrupció també ha quedat destronada fins a la 185a posició del rànquing de les més utilitzades en els seus missatges des de la Zarzuela, segons una anàlisi elaborada per l’ARA. L’ha fer servir només quatre cops, dos el primer any -en plena polèmica pel cas Nóos- i dos més i de passada, sense entrar al detall, el 2017 i el 2018.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els missatges de Nadal són els més personals del rei. Si durant la resta de l’any totes les seves paraules són escrites pel govern de torn, és la nit d’avui quan el monarca té la possibilitat de parlar de si mateix. Aquest any en particular tots els focus estaran posats a les 21 h a la Zarzuela. Felip VI guarda silenci des de fa nou mesos, quan va enviar un comunicat desvinculant-se de l’herència del seu pare, el mateix dia que Espanya aplicava l’estat d’alarma.

La Moncloa pressiona perquè “estigui a l’altura” i respongui a les presumptes corrupteles de l’emèrit, així com també a les pressions de militars retirats perquè maniobri contra Pedro Sánchez, però el discurs a hores d’ara és encara una incògnita. La Zarzuela manté l’hermetisme i fins i tot té intenció de no passar-lo embargat a la premsa amb antelació. Normalment gravava el discurs, que dura uns deu minuts i els últims anys ha tingut una audiència de mínims a Catalunya -en part també perquè TV3 el va deixar d’emetre arran de la resposta a l’1-O-, el dia després de ser validat pel govern espanyol, que té el deure de supervisar els missatges de Felip VI. La vicepresidenta, Carmen Calvo, remarcava dimarts la “normalitat” que això sigui així en una monarquia parlamentària.

Felip VI es troba davant del seu discurs més difícil. Davant dels escàndols de tota la família reial, la Zarzuela va decidir bunqueritzar-se el 2015 després d’un primer any de certa transparència. Sánchez assegura que cal interpretar el rei més pels seus fets que no pas per les seves paraules, però els socis de govern, Unides Podem, han fet una crida clara perquè el monarca condemni les “irregularitats” de Joan Carles I. Els escàndols de l’emèrit, fugat des de l’agost als Emirats Àrabs Units, des d’on ha reconegut un frau a Hisenda de 678.393 euros per l’ús per part de la seva família de targetes opaques, han desgastat una institució que té com a primera missió predicar amb l’exemple.

L’‘exemplaritat’ de la Corona

Són els deures que Felip VI es va posar en la seva proclamació el 2014, que havia de servir per intentar enfortir una Corona desgastada. De fet, tots els missatges de Nadal del rei han sigut sempre moralistes. L’expressió més repetida és “Espanya”, fins a 74 cops -les seves crides a la “unitat” han sigut contínues, mentre que “diàleg” només s’ha repetit set cops i està en la 77a posició-, però el bronze en el podi, amb 39 repeticions, és “tenim el deure”, seguit de prop per “vull”, en la 9a posició, és a dir, posar deures també als espanyols.

L’actual rei ha trencat amb el seu pare renunciant a l’herència, retirant-li l’assignació anual i apartant-lo de la vida pública, però no ha fet públic cap missatge de condemna. Tampoc a les cartes que ha rebut els últims dies de militars retirats amb una llenguatge més que bel·ligerant. En aquest sentit també caldrà estar atents a la imatge que transmeti el dia de Reis, en què se celebra habitualment la Pasqua Militar al Palau Reial. El ministeri de Defensa ha intentat treure importància a les paraules d’un grup “d’octogenaris cadavèrics”, però en altres sectors del govern espanyol preocupa que, alimentats per la triple dreta, aquests militars pressionin per revertir mesures progressistes. El líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, apuntava aquesta setmana en una entrevista a Público a la possibilitat que la maniobra dels militars retirats es faci servir com el 23-F per intentar legitimar una Corona en descrèdit.

“La Zarzuela té a les seves mans fer front a la situació i virar la seva política de comunicació de forma contundent. Ha de començar a donar explicacions, fer una política de l’evidència i contestar preguntes que es fan els espanyols, o bé continuar amb la seva estratègia, que consisteix en negar la realitat”, reflexiona a Efe la presidenta de l’Associació de Comunicació Política (ACOP), Verónica Fumanal, que considera que la Corona pateix “una crisi reputacional històrica”. Al seu torn, el politòleg Ignacio Martín Granados creu que seria un “error evitar qualsevol referència directa” a l’assumpte del rei emèrit, i per això recomana al rei actuar amb “empatia”.

Són uns deures que, a efectes pràctics, li han posat tots els partits. Fins i tot el PP, que es nega a parlar dels escàndols de Joan Carles I i es manté inamovible en destacar la importància del seu regnat. El cap de l’oposició, Pablo Casado, va pronosticar que el missatge de Felip VI “no defraudarà”. Ciutadans també ha assenyalat que el monarca hauria de donar explicacions de les conductes de l’emèrit, que a última hora i, tal com va explicar l’ARA, després d’haver estat ingressat per covid-19, ha renunciat a tornar per Nadal a Espanya, on té tres investigacions obertes per la Fiscalia.

Vuit missatges marcats per un sol punt d’inflexió: la resposta a l’1-O fa tres anys

2014

El primer discurs de Nadal de Felip VI va servir per mirar de girar full als missatges del seu pare intentant demostrar que era un nou rei amb l’orella al carrer. Sense citar la infanta Cristina, va demanar una “regeneració profunda” de la vida pública i tallar “d’arrel” la corrupció.

2015

La resposta al Procés passarà a marcar de seguida els missatges més personals del rei, amb un to cada cop més dur. Si l’any interior feia una crida a frenar la “ruptura emocional” que suposaria la independència, el 2015 assenyala que “el que ens ha d’importar a tots, davant de tot, és Espanya”.

2016

L’audiència del missatge nadalenc de la Zarzuela cau a mínims històrics i perd fins a 20 punts de share a Catalunya. Quan falta menys d’un any per a l’1-O, Felip VI avisa que saltar-se la llei porta a “enfrontaments estèrils” i obvia qualsevol crida al diàleg, a més d’avalar la resposta judicial del PP.

2017

Felip VI decideix el 3 d’octubre dirigir-se a tots els espanyols en resposta a l’1-O en un missatge inèdit de només 4 minuts que fa pensar en el deu seu pare el 23-F, l’únic cop en què va gravar un missatge des de la Zarzuela més enllà del de Nadal. El monarca acusa el Govern d’una “deslleialtat inadmissible”, obvia demanar diàleg i s’alinea amb el govern de Mariano Rajoy. Per Nadal, ja amb l’article 155 activat, modera el to i demana recuperar el “respecte mutu”.

2018

Pedro Sánchez ja és a la Moncloa després de destronar Rajoy amb una moció de censura i, per primer cop, el missatge clau ja no és Catalunya. Felip VI alerta contra la “divisió” i veu en risc una “convivència fràgil”. Després del missatge moderat pels 40 anys de la Constitució al Congrés, apuja el to.

2019

Després de dues eleccions generals, el rei avala el Nadal del 2019 el diàleg amb ERC per a la investidura de Sánchez, però dins de la Constitució. L’aplicació de l’estat d’alarma al març el porta a fer un breu missatge, tres dies després, en què esquiva la polèmica sobre l’herència del seu pare.

stats