POLÍTICA

La distància entre JxCat i ERC perdura en la crisi

Malgrat que els dos socis han contingut les discrepàncies, durant la gestió hi ha hagut alguns episodis de tensió

El 29 de gener, només fa tres mesos, la legislatura es donava per acabada. Un cop es donés llum verda als pressupostos -es van aprovar divendres-, el president, Quim Torra, havia de comparèixer per anunciar la data d’unes eleccions anticipades per falta de confiança en ERC. Però el coronavirus ha capgirat el pla i ha obligat la coalició a treballar conjuntament, malgrat que havien donat per liquidat el mandat. Durant la crisi creuen que els problemes, “en termes generals”, s’han resolt de manera satisfactòria, però s’han mantingut algunes tensions sobre la gestió de la pandèmia.

El fitxatge de Mitjà

Salut ja preparava el seu propi pla de desconfinament

El departament de Salut, amb Alba Vergés al capdavant, ha portat el pes de la crisi però amb un company de viatge: Presidència. Quim Torra, des del principi, s’ha fixat com a objectiu liderar la gestió de la pandèmia, de manera que va fitxar l’epidemiòleg Oriol Mitjà -com a assessor de la Presidència sense retribució- paral·lelament a l’ expertise de Salut per elaborar l’estratègia postconfinament. La disputa es va fer evident quan, després del nomenament de Mitjà el 7 d’abril, Salut va presentar el seu propi pla pocs dies després per començar a relaxar el confinament a finals de mes i que constava de quatre fases. Finalment, l’executiu ha situat en primer terme l’estratègia de Mitjà, que ha fet amb altres científics i establint un enllaç amb els departaments (entre ells el de Vergés) per calmar l’ànim. Els republicans no qüestionen la capacitat de Mitjà -“com més experts hi hagi, més contrastada la informació”-, però lamenten que han sortit a la llum mesures que “no estaven consensuades” pels dos socis.

Residències

Crítica a la gestió de Treball i canvi de competències

La gestió més polèmica del Govern han estat les residències, responsabilitat, en un primer moment, de Treball i Benestar Social. La situació que va aflorar en aquests centres a principis d’abril, amb més de mil morts i falta de transparència en el recompte de defuncions, va generar tensió a l’executiu. El president va admetre que hi havia coses que “no s’havien fet bé”, com ara “no informar de la situació de les residències amb claredat”. Podia ser un símptoma d’autocrítica, però també un dard cap als seus socis d’executiu. Torra va demanar al vicepresident, Pere Aragonès, que adoptés mesures, i Salut va agafar el timó de les residències. Fonts republicanes van assegurar, amb tot, que el canvi ja feia dies que es cuinava entre les conselleries d’Economia, Treball i Salut.

Tercer grau dels presos

Jordi Sànchez critica Justícia i la consellera Capella es defensa

Per rebaixar la població reclusa arran de l’emergència sanitària, el departament de Justícia ha enviat a casa el 90% dels empresonats que estaven en tercer grau i n’ha progressat desenes més de segon a tercer grau per poder-ho fer. Alguns presos polítics han criticat que se’ls hagi exclòs d’aquestes mesures. El més explícit ha sigut Jordi Sànchez, líder de la Crida, que ha acusat el departament de “vorejar la discriminació” amb els presos polítics en la crisi sanitària. La consellera, Ester Capella, ha defensat la seva gestió: “Menys lluita caïnita i més generositat […]. El líder del meu partit és a la presó. Si fos a les meves mans, ¿algú creu que no l’hauria tret?” Des d’ERC n’han responsabilitzat el Tribunal Suprem. Ara alguns presos ja poden sortir a treballar: Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Dolors Bassa.

Les mascaretes

Crítica de Rufián a Buch per queixar-se de la xifra d’1.714.000

A banda de les tensions internes, també n’hi ha hagut de públiques. Aquest va ser el cas quan el conseller d’Interior, Miquel Buch, va acusar el govern espanyol de riure’s de la història de Catalunya amb l’enviament d’1.714.000 mascaretes quan els sectors no essencials van tornar a la feina. La xifra és “simbòlica però també nefasta”, va dir en roda de premsa. “Si a algú se li acut que la pròxima xifra tingui a veure amb el 1939, no els hi permetrem”, va exclamar. Buch va rebre crítiques de l’oposició però també de part del líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. “No, no és Polònia ”, va dir ironitzant sobre el titular d’Interior.

Passaport d’immunitat

Vergés va evitar donar suport a la mesura anunciada per Torra

L’últim episodi de debat intern al Govern ha sigut el passaport d’immunitat. Diumenge passat Torra va presentar l’acreditació d’immunitat com a part del pla de desconfinament, i l’endemà Vergés va evitar donar-hi suport. Tampoc agradava, de fet, a Interior, de manera que la discussió anava més enllà dels colors de l’executiu. Sigui com sigui, ERC l’ha criticat obertament. “No podem travessar línies vermelles de privacitat amb la tecnologia del possible passaport sanitari”, va dir Sergi Sabrià. Finalment, el Govern ara ha refredat la possibilitat d’utilitzar aquest “passaport” perquè les persones que hagin generat immunitat a la malaltia es puguin moure lliurement.

Eleccions

ERC no vol posposar sense data l’avançament dels comicis

El president ha ajornat la decisió d’avançar eleccions fins al punt que no es descarta exhaurir la legislatura per la crisi social i econòmica de la pandèmia. Des de JxCat demanen començar a preparar els pressupostos del 2021 sempre que el Suprem no inhabiliti abans el president. Des d’Esquerra admeten que ara mateix no es poden fer eleccions, però llancen advertiments en la forma i el fons. Lamenten que Torra va prendre la decisió de manera “unilateral”. Des de la crisi amb JxCat al gener, ERC ha demanat consensuar la data dels comicis però Torra la vol decidir ell mateix. Esquerra no vol que quedi oblidada la idea d’anar a les urnes quan la pandèmia ho permeti: “És evident que haurem d’anar a eleccions i contrastar els projectes i els models per reconstruir el país”. Un Govern i dues estratègies, com al gener.