PRESIDENTA DE la CUP-G al Parlament
Política 28/05/2021

Dolors Sabater: “El referèndum, sigui pactat o no, s’ha de fer en els pròxims quatre anys”

4 min

Dolors Sabater (Badalona, 1960) és la lider de la CUP-Un Nou Cicle per Guanyar al Parlament, un grup que serà clau per a l’estabilitat del Govern.

Aquesta setmana la vàrem veure a primera fila davant dels Mossos intentant impedir un desnonament.

— Això passa cada dia. Aquell era simbòlic perquè que la policia deixi de donar suport als grans tenidors i als que especulen amb el dret a l’habitatge i es posi al servei de les famílies i de la gent que no té habitatge. És una exigència irrenunciable.

Què podia fer el Govern si el jutge havia requerit la presència de la Brimo?

— Calia no haver arribat fins aquí. Abans hi ha moltes accions concretes que es poden fer d’expropiació, de forçar lloguers socials... És veritat que el TC es dedica a carregar-se lleis que s’aproven des del Parlament, però el que no podem fer és plegar-nos de braços.

¿Tenen alguna esperança en el nou conseller d’Interior?

— Tenim esperança amb tot. L’acord de mínims que hem fet ens ha de portar a passos endavant ferms per canviar les coses. Les paraules poden ser molt boniques, els compromisos molt ferms, però volem passar als fets, a l’acció.

La CUP que enviava presidents a la paperera de la història ara ha estat el primer partit en pactar amb ERC. Com s’explica aquesta transformació?

— Crec que és una resposta a la gravíssima situació que tenim al país. Hi ha una anàlisi crítica i una reflexió sobre la nova situació i sobre quin ha de ser el desllorigador per sortir-ne i caminar cap a aconseguir l’autodeterminació.

Si el problema és la crisi, ¿un govern amb PSC i amb els comuns no n’hauria atacat les causes?

— Precisament les polítiques que han fet a l’Estat el PSOE i Podem no són precisament les que necessitem. No s’ha derogat la llei mordassa ni la reforma laboral, el pacte per les pensions és indefensable i s’ha negat que es pogués debatre la llei d’amnistia.

¿Per tant els sembla més progressista un govern d’ERC i junts?

— Amb els acords que hem fet, sí. Un govern que per primer cop es plantejarà la renda bàsica universal, tenir una banca pública o estudiar els temes de nacionalització de l’energia i posar l’habitatge com una prioritat essencial. Tot això són conquestes molt importants.

Quan vostès van investir el president, no coneixien la formació del govern. Ara que saben els nom dels consellers, se’n penedeixen?

— Més enllà de les persones nosaltres el que volem són fets que es compleixin. És evident que hi ha noms que no ens tranquil·litzen, com el del conseller d’Economia, que ve de l’Íbex, o la consellera de Justícia, que va estar promovent la llei contra les ocupacions que posa el dret de la propietat per damunt del dret a l’habitatge. No permetrem que es prenguin decisions que suposin passos enrere respecte a l’acord.

Qui creu que hi ha sortit guanyant més, ERC o Junts?

— D’entrada hi surt guanyant el país, perquè no hi ha hagut unes segones eleccions. Mirar-nos la política en clau de quin partit hi guanya o hi perd és el que ens ha portat a un estancament que hem de saber superar.

La qüestió de confiança és d’aquí dos anys. Quina és la línia vermella que faria acabar la legislatura?

— Hem posat tot un desplegament en aquest acord, i veurem no només si es va complint tot el que volem que es faci efectiu, sinó també el tarannà d’una legislatura que ha de ser de confrontació. ¿L’actitud del govern de Catalunya serà una actitud conformista o serà una actitud combativa?

¿No hauria sigut més combatiu un govern amb consellers de la CUP?

— Nosaltres no ens hi hem tancat mai. En aquest moment hem aconseguit que aquest Govern en el seu full de ruta tingui objectius que fan avançar molt més el país nacionalment i socialment del que ho va fer en la legislatura passada, i ho hem fet des de fora. Tenim moltes experiències de govern, però també tenim experiències de com des de l’oposició s’han pogut condicionar moltes accions de govern.

Vostès parlen d’embat preferentment en forma de referèndum i, en canvi, junts i ERC subscriuen que només es torni a votar en un referèndum pacta. ¿És compatible amb el que vostès van acordar?

— Els quatre acords que van prendre les tres organitzacions independentistes poc abans que arribessin a un acord Junts i ERC inclouen no només aquest pacte nacional per l’autodeterminació sinó també que el referèndum s’haurà de fer tant si és pactat com si no.

Una altra vegada com l’1-O?

— Però amb una diferencia: hi ha d’haver una estratègia ja acordada dels escenaris possibles l’endemà i de com se sostindrà. Hi ha d’haver un context internacional que afavoreixi que es pugui sostenir el resultat i hi ha d’haver preparat tot el funcionament d’aquesta república.

¿I això ha de ser en aquests pròxim quatre anys?

— Sí, no ens hi podem adormir.

¿Alguna esperança en la taula de diàleg?

— No hi tenim cap d’esperança. No la combatrem, la taula de diàleg, però no hi serem, no hi confiem. Respectarem que hi siguin però alhora el que no acceptarem és que aquesta taula ens ajorni o ens aturi tota la resta que hem de seguir construint.

Però Sánchez vol tirar endavant els indults.

— Amb els indults pots resoldre una situació personal d’una part de les persones represaliades. Tot el respecte en aquest sentit, però recordem que no resol ni el dret d’autodeterminació ni els exiliats ni els més de tres mil represaliats que tenim al país.

Si finalment els acaba concedint, ¿haurem de concloure que Sánchez és valent?

— Seria més valent si deixés parlar al Congrés sobre l’amnistia, perquè no és valent deixar de fer el que pertoca des d’un punt de vista radicalment democràtic, de defensa dels drets, per por que l’extrema dreta xiuli, perquè l’extrema dreta xiularà igualment.

stats