Els dubtes del pla de JxCat per mantenir la tensió a Madrid i Europa
L’espai defensa que els presos i els exiliats electes tindran immunitat, però quedarà en mans del Suprem
BarcelonaL’aposta de JxCat i ERC de situar els presos polítics com a candidats a les eleccions generals, i en el cas de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras -que també serà el cap de llista del 28-A- a l’Eurocambra, tindrà derivades jurídiques que poden afectar el transcurs de la causa de l’1-O al Tribunal Suprem. ¿Podran agafar l’acta de diputat malgrat estar presos o exiliats? ¿Té efectes la immunitat parlamentària que comporta ser diputat al Congrés?
Aquestes són ara preguntes sense resposta i que dependran del criteri de la Junta Electoral Central (JEC) i de la sala del Tribunal Suprem que jutja l’1-O, dos magistrats de la qual també són membres de la Junta. Es tracta de Luciano Varela i Ana Ferrer, que ahir mateix van haver de suspendre la seva assistència al judici -es va aturar a les dotze i es va reprendre a les quatre- per assistir a una reunió de la JEC. Aquestes dues instàncies seran les que determinaran si els presos electes poden convertir-se en diputats de ple dret.
Des d’ERC no concreten si Junqueras farà l’intent de recollir l’acta de diputat, tot i que remarquen que “hi té tot el dret”. La portaveu republicana, Marta Vilalta, es va comprometre aquest dilluns, però, a aclarir els dubtes perquè la ciutadania sàpiga abans de votar quines són les intencions del partit - informa Aleix Moldes -. El pla de JxCat, per la seva banda, és “plantar batalla jurídica” i les fonts consultades afirmen que hi ha precedents en què el Suprem ha decretat la llibertat dels empresonats al ser escollits parlamentaris. Es refereixen al cas de l’exmembre d’Herri Batasuna Ángel Alcalde, que el 1989 va ser empresonat de manera preventiva per col·laboració amb ETA i seguidament escollit diputat al Congrés. La nova condició, que li va donar immunitat parlamentària, va propiciar que se’l posés en llibertat i pogués participar en la investidura del llavors president, Felipe González. El Suprem va prendre aquesta decisió el 2 de desembre de 1989, indicant que, d’acord amb l’article 71 de la Constitució i l’article 11 del reglament del Congrés, els diputats gaudeixen d’immunitat parlamentària durant el període del seu mandat i que només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant -unes prerrogatives i uns drets efectius des que se’l reconeix com a diputat proclamat electe-. És per això que en aquell moment l’alt tribunal va tramitar un suplicatori al Congrés per tal de poder continuar amb el procediment penal contra Alcalde. El suplicatori és una espècie d’aval de la cambra que ha d’obtenir el Suprem per poder encausar els diputats del Congrés. El reglament diu: “No podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia del Congrés”. A Alcalde se li va concedir, però quan el Suprem va ordenar el reingrés a presó ja havia fugit.
Un dels exemples més recents d’aquest fet al Congrés és el de l’exconseller Francesc Homs, que ara exerceix de defensa dels acusats per l’1-O. La cambra, a porta tancada, va autoritzar que pogués ser jutjat pel 9-N. El dubte en el cas dels presos de l’1-O és si per continuar el judici, en fase oral, també és necessari el suplicatori. Tenint en compte, a més, que ostenten la condició de “suspesos” pel Suprem: és a dir, no poden “exercir” les funcions de càrrec públic perquè estan en preventiva i processats per rebel·lió.
La qüestió de Puigdemont
El cas dels exiliats encara és més complicat, ja que la justícia espanyola els considera “rebels”. Estan afectats per aquesta situació l’exconseller Lluís Puig, que serà candidat al Senat per JxCat, i l’expresident Puigdemont, que serà el cap de llista a Europa. Fins ara, els eurodiputats han pres possessió de l’acta de manera presencial davant la JEC, al Congrés. L’article 224.2 de la LOREG diu que, en un termini de cinc dies després de la proclamació dels resultats, els candidats electes “hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central”. Fonts de l’Eurocambra recorden que cada legislació nacional delimita com es pren possessió de l’acta d’eurodiputat: en concret, de l’espanyola, interpreten que “no és necessari recollir l’acta en persona però que el tràmit d’acatar la Constitució espanyola -previ i necessari per obtenir-la- sí que es indelegable i s’ha de fer presencialment a Madrid” - informa Júlia Manresa -. Per contra, fonts de JxCat repliquen que la llei no diu explícitament que ha de ser presencial i citen jurisprudència del TC per argumentar que no es pot impedir l’exercici d’un diputat per “qüestions formals”. Es basen en una sentència del TC que va avalar que diputats d’Herri Batasuna prenguessin possessió acatant Constitució per “imperatiu legal”.
Afegeixen que la decisió no serà de la JEC, sinó d’instàncies europees, i que Puigdemont tindrà “immunitat parlamentària” a partir de ser proclamat electe. El que no aclareixen, però, és què passarà si Puigdemont pot prendre possessió d’eurodiputat: és incompatible amb ser membre del Parlament i això l’obligaria a renunciar a l’escó i aparcar la restitució aquesta legislatura.
