El poder judicial entra (un cop més) en campanya

BarcelonaEl primer dia de campanya de les eleccions catalanes del 2021, els presos polítics (a excepció de Carme Forcadell que ho faria l'endemà) sortien de la presó amb la concessió del tercer grau. Arrencava així una carrera electoral en què l’independentisme tenia com a gran repte refer la seva unitat en uns comicis a remolc de la inhabilitació del president Quim Torra. La mateixa data electoral de les eleccions del 2021, el 14 de febrer, també va tenir la intervenció dels jutges quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar l'ajornament dels comicis que sol·licitava el llavors vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, amb l'argument d'evitar contagis de la covid. Tres anys més tard, amb els indults aprovats, l'amnistia en camí i la sedició ja fora del Codi Penal, la cita electoral torna a estar condicionada pels moviments dels jutges. Ja no hi ha dirigents polítics a la presó, però sí una nova onada d'exiliats que condicionarà la campanya des del primer dia. De fet, quan el jutge els citi a declarar, els investigats per terrorisme pel cas Tsunami podrien passar a ser presos polítics.

La causa de Tsunami s’ha anat inflant i ja suma set exiliats que s’enfronten a imputacions per presumpte terrorisme: els últims a anunciar que han marxat a Suïssa per evitar la presó són el dirigent d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’activista i empresari Josep Campmajó. Segueixen els passos del diputat Ruben Wagensberg, que va a les llistes d’Esquerra i, si fa campanya, ho haurà de fer des de l'estranger ―així ho va fer en un dels últims grans actes d’Esquerra―; el mateix farà la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també investigada per Tsunami, però que no va a les llistes. Davant aquesta nova onada d'exiliats, Òmnium ha posat en marxa una campanya que alerta que, tot i el diàleg amb l'Estat, la "causa general contra l'independentisme" continua. La primera actuació ha estat a l'aeroport del Prat de Barcelona, lloc insígnia de les protestes de Tsunami.

El cas encara podria fer un nou gir després de les eleccions i, potser, a les portes d’una investidura. Tant Wagensberg com Carles Puigdemont, aforats davant del Tribunal Suprem, han estat citats a declarar entre el 17 i el 21 de juny, com a presumptes cervells de protestes com la de l’aeroport, l’intent de bloqueig de Barajas o el tall de l’AP-7 a la Jonquera. Això sí: per videoconferència, una fórmula a la qual no s’havia prestat mai fins ara el jutge García-Castellón. La gran incògnita –i de la qual podria arribar a dependre el futur Govern– és com i quan aplicaran els jutges la llei d’amnistia, que hauria de veure la llum al mes de maig. A l'ofensiva pública de la cúpula judicial contra la norma i la possible allau de recursos judicials s'hi sumen les reticències dels jutges que l'hauran d'aplicar i la guia per esquivar-ne l'aplicació que ja circula en alguns sectors de la magistratura.

El mateix Puigdemont ha organitzat una campanya condicionada pels jutges. Trencant amb el precedent de 2017 i 2021, quan va fer campanya telemàtica, el candidat de Junts s'ha instal·lat a la Catalunya Nord després de més de sis anys a Waterloo i des d’allà farà el gran gruix dels actes electorals. L’esperança de l'expresident (i la condició perquè la seva promesa de restitució sigui possible) és l’amnistia: això és el que li permetria tornar lliure de totes les causes que pengen del Procés tant en el cas del referèndum, el de Tsunami Democràtic i una possible imputació, si arribés, per presumpta traïció en el cas Volhov.

Els efectes en les llistes

Efectes de la croada judicial contra l’1-O també ressonen a les llistes del 12-M. Meritxell Serrat, consellera d’Acció Exterior i membre al seu dia del Govern de Puigdemont, no pot presentar-s'hi tot i que la seva condemna pel referèndum encara no sigui ferma: la llei electoral estatal declara "inelegibles" els condemnats per un delicte contra l’administració, encara que estiguin pendents de revisió. És el que també li va passar el 2021 a Bernat Solé, exconseller d’Acció Exterior. A la CUP, l'exdiputat Pau Juvillà s'ha quedat fora de la candidatura perquè la justícia li va comunicar que expirava la seva inhabilitació per no despenjar llaços grocs de la Paeria dies després que el seu partit hagués registrat les seves llistes.

Segueixen les instruccions i les condemnes, com les que han de fer ingressar a presó els activistes Adrián Sas i Dani Gallardo, malgrat que alguns expedients hagin quedat ajornats a l'espera dels efectes de l'amnistia. L’Audiència Provincial de Barcelona ha posposat aquest divendres un judici a una activista acusada de desordres en les protestes postsentència. Una decisió que se suma a l'ajornament del cas sobre el tall de les vies de l'AVE a Girona que s’instruïa en jutjat de Girona; i a la suspensió d'un recurs d'apel·lació al TSJC sobre el Procés. El judici contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i Natàlia Garriga també va quedar ajornat en el seu cas per no coincidir amb una campanya electoral en què els jutges tornaran a ser protagonistes.