S'acaba la segona legislatura amb menys lleis aprovades de la història

BarcelonaLa legislatura posa el punt final aquest dimarts amb la dissolució del Parlament un cop publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la convocatòria d'eleccions. Han estat tres anys convulsos, amb aliances canviants i marcats per la trencadissa entre ERC i Junts. El Govern en solitari dels republicans des de mitjan 2022 ha optat per la geometria variable amb una aliança amb el PSC i els comuns que ha acabat fallant amb els pressupostos per l'oposició dels de Jéssica Albiach. Precisament, el fet que només comptés amb 33 diputats ha dificultat l'aprovació de lleis al segon tram de la legislatura, si bé en general els últims tres anys han comportat un balanç negatiu pel que fa a la producció legislativa. Segons les dades que recull el Parlament, seria la segona legislatura amb menys lleis des de la recuperació de l'autogovern, amb només 26. Què s'ha aprovat i què ha quedat al tinter?

En concret, de les 26 lleis que han tirat endavant en aquesta legislatura, 10 han estat impulsades pel Govern, que també ha validat 39 decrets llei. Aquest és un registre similar al de la legislatura del 2015-2017, de només dos anys de durada i en què es va celebrar el referèndum d'independència de l'1-O. Ara bé, per a l'activitat legislativa més escassa hem de remuntar-nos fins al 2010-2012, també amb només dos anys i amb unes eleccions anticipades, en què només en van prosperar 21. Per contra, les legislatures amb més lleis aprovades van ser l'última de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat (1999-2003), en què 107 lleis van veure la llum, seguida per la del tripartit presidit per José Montilla (2007-2010) amb 97 lleis, quan es començava a desenvolupar el nou Estatut.

La debilitat parlamentària del Govern fa temps que va provocar que l'executiu prefereixi legislar per decret –s'han de validar després al Parlament– que no pas fer servir els projectes de llei, tot i que teòricament la via del decret llei està regulada per a casos excepcionals. El politòleg Pau Torres, investigador de la UPF i autor del blog de política Passes perdudes, explica que "amb una fragmentació molt gran, un govern en minoria sense un pacte estable ha d'estar en contacte constant amb les forces per arribar a acords i és complicat per la seva diversitat i la polarització, amb les línies vermelles entre partits". Avisa que un Parlament fragmentat "pot funcionar bé si hi ha una cultura política que entengui acords entre diferents" com ara amb el PSC, però que a Catalunya hi ha hagut "un còctel de polarització i d'una cultura política ciutadana que tal vegada no entén bé el parlamentarisme". Alhora, sosté que "és una mala notícia que augmentin els decrets llei" –una tendència generalitzada si bé hauria de ser per a qüestions d'urgència legalment– perquè "no permeten esmenes ni faciliten un debat social" i acostumen a "barrejar temes".

Què s'ha aprovat aquesta legislatura?

Els dos pressupostos del 2022 i del 2023 són les lleis més destacades de la legislatura i del que més ha presumit el Govern. D'altra banda, s'han renovat òrgans estatutaris com la Sindicatura de Greuges, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i s'ha arribat a un pacte ampli per blindar la vehicularitat del català a l'escola. També s'ha aprovat una llei de mesures de la sequera, una altra per fer front a "l'emergència" en habitatge o la llei de la ciència i la d'universitats. A més, ha estat la legislatura en què ha nascut la comarca del Lluçanès, no sense polèmica entre els municipis, i la que ha aprovat una proposició de llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges. Una altra de les iniciatives de ressò ha estat la llei de millora de barris i la reforma de la llei de violència masclista per protegir més les víctimes i el seu entorn.

Què ha quedat en suspens?

Amb el final de la legislatura han decaigut 49 proposicions de llei, que han presentat els partits de l'oposició, i cinc propostes per portar proposicions de llei al Congrés, però també 17 projectes de llei, a càrrec del Govern. Les que no decauen són les iniciatives legislatives populars, que seguiran el seu tràmit en la pròxima legislatura. És el cas de la plantejada per Solidaritat que reclama que Catalunya declari la independència. A més, el Govern podrà continuar aprovant decrets llei malgrat la dissolució del Parlament, si bé ara els haurà de validar la diputació permanent, que reuneix els grups parlamentaris amb una representació reduïda amb només 25 electes, que representen proporcionalment els seus partits. D'altra banda, un dels grans acords de país que no s'ha produït en aquests tres anys és el Pacte Nacional per la Llengua, que havia aconseguit la complicitat del PSC, ERC, Junts i els comuns, a més de la CUP.