La DUI torna al Parlament

BarcelonaMentre el debat al Congrés dels Diputats se centra en l'amnistia pel Procés, al Parlament de Catalunya hi torna a planar la DUI. Però no pas la del 2017, que va quedar en els llimbs sense ni tan sols publicar-se al Butlletí Oficial del Parlament. Ara, després de diversos intents fallits dels promotors, la mesa ha admès a tràmit aquest dimarts una iniciativa legislativa popular (ILP) que demana declarar la independència de Catalunya. La ILP, promoguda per Solidaritat, ha prosperat amb els tres vots favorables de Junts i la CUP, que contrasten amb la negativa del PSC i l'abstenció d'ERC. A més, tampoc s'ha fet cas a l'informe consultiu emès pel lletrat de la cambra Xavier Muro, secretari de la comissió de control de les ILP, que ha conclòs que la petició "no compleix les condicions" per ser acceptada perquè tracta sobre unes competències no previstes per l'Estatut.

Les amenaces de Cs i Vox de portar als tribunals l'admissió a tràmit no han alterat la decisió de la mesa. Des de Junts asseguren que "s'ha de poder debatre de tot", malgrat que aixecar la DUI no entri ara en els seus plans. De fet, la dinàmica de desjudicialització amb la llei d'amnistia i l'exploració d'un acord per resoldre el conflicte polític han obert una via de negociació que pretenen recórrer, però això no els priva de deixar de debatre sobre la qüestió. Igual que la CUP, ha seguit la mateixa línia que en altres votacions sobre propostes semblants, mostrant-s'hi favorable. ERC, en canvi, ha tornat a abstenir-s'hi. Ara bé, què passaria en cas que arribés al ple, després que els impulsors obtinguessin les 50.000 signatures necessàries? La rebutjarien pel moment polític?

Per la seva banda, fonts socialistes han lamentat la tramitació perquè, segons el seu parer, "és una iniciativa extemporània que persisteix en els errors del passat" i afegeixen que ara és "un moment en què la majoria de la societat catalana aposta per girar full". Per això, han registrat una reconsideració de la mesa, recordant l'informe del lletrat. També han criticat el contingut de l'ILP els comuns, que han dit que el país és "en un altre moment".

La mesa del Parlament ja va tombar el 2022 i el 2019 iniciatives semblants. A què es deu aquest canvi, ara? Doncs el 2019 hi va haver tres vots en contra –de Ciutadans i el PSC–, que van topar amb els dos únics vots favorables de Junts i l'abstenció d'ERC. I el setembre del 2022 Laura Borràs estava suspesa com a presidenta de la cambra i el seu lloc a la mesa, de Junts, havia quedat vacant. Així, hi va haver només dos vots a favor, un de Junts i un de la CUP, els dos en contra del PSC i les dues abstencions d'ERC, que van fer decaure la iniciativa. Llavors, Alba Vergés actuava com a vicepresidenta amb funcions de presidenta i disposava del vot de qualitat, que permetia fer decantar la balança en un cas d'empat com aquest. Els republicans van argumentar l'abstenció per l'informe negatiu dels lletrats, que s'ha anat repetint cada cop que han tret el cap propostes semblants.

El contingut de la declaració

La iniciativa legislativa popular proposada per SI ara haurà de recollir 50.000 signatures perquè es pugui debatre. Tindrà almenys els 120 dies reglamentaris per aconseguir-les, perquè es poden prorrogar dos mesos més. Abans d'acabar la legislatura ho haurien de tenir enllestit per portar-la a ple. Si prosperés, es podria mantenir el debat fins i tot en la següent legislatura i no decauria de cara a la vinent, sense haver-se de repetir els tràmits. Això serà després que la comissió de les ILP revisés els requisits formals, un tràmit que no hauria de suposar cap entrebanc. I què diu exactament la proposta?

És una iniciativa que pretén tirar endavant una proposició de llei que marca els passos per declarar la independència. Per això, planteja que el Parlament constitueixi una Assemblea de Representants de la Nació Catalana després d'aprovar-se aquesta norma. Segons el text presentat, hauria de "fer efectiva" la secessió arran del suport d'aquesta llei, la "negociació amb la comunitat internacional", així com la majoria absoluta de suport del Parlament, que hauria de declarar la independència en sessió solemne. D'altra banda, també insisteix en un article que la cambra treballarà per la independència de tots els Països Catalans, però no detalla com.

Aquesta és una iniciativa calcada a una altra que Solidaritat ja va presentar el 2011 al Parlament, quan hi tenia representació. Llavors, la mesa de la cambra la va rebutjar per l'abstenció de Convergència i Unió i només va obtenir el suport d'ERC i de l'actual president del Barça, Joan Laporta, que havia passat a diputat no adscrit quan va trencar amb SI.

Reacció de la dreta espanyolista

Ciutadans, el PP i Vox han reaccionat alarmats per "l'atac" a l'estat de dret que interpreten a l'admissió. Per això, han demanat la reconsideració de la decisió de la mesa, igual que també ho ha fet el PSC. Però la dreta ha anat més enllà. El partit taronja i els de Santiago Abascal ja han avançat l'obertura de la via judicial si no els fan cas, fent entrar el TC o la Fiscalia. En canvi, el PP encara estudia el text i espera el resultat de la petició de reconsideració.