Cinc candidats a una sola carta

Madrid / BarcelonaEl d’ahir va ser l’únic debat electoral amb els cinc principals candidats a la Moncloa abans del 10-N. L’única oportunitat dels partits estatals de posicionar-se de cara al tram final de la cursa electoral va evidenciar la dificultat per superar el bloqueig electoral i arribar a acords postelectorals.

Pablo Iglesias

Pablo IglesiasTranquil

Conscient del desgast que el fracàs de la investidura al juliol pot tenir sobre PSOE i Unides Podem, va estar àgil intentant mostrar-se disposat a pactar amb Sánchez davant d’un president en funcions que defugia posicionar-se. Decidit a evitar el cos a cos amb el president en funcions, Iglesias va ser efectiu fent vigent el fantasma d’un tripartit de dretes. Així, va instar Sánchez a “aprendre” de les dretes, que “tot i discutir, es posen d’acord a l’hora de governar plegats”. Va endur-se un triomf en una rèplica a Casado, que va dir que el sobre amb el vot al PSOE té un cost de 1.000 euros per espanyol: “De sobres amb diners a dins, vostès en saben més que ningú”.

L’aposta per no entrar en el pim-pam-pum i l’intercanvi de retrets amb què els tres candidats de la dreta van intentar acorralar Sánchez va fer que a estones semblés diluït. Allunyat dels intents d’aplicar “mà dura” a Catalunya -es va mostrar convençut que l’única sortida possible és el diàleg i va apostar per “seure a parlar”-, Pablo Iglesias va quedar desplaçat de l’escena. Va ser incapaç de fer girar el debat al voltant dels temes que a ell li interessaven -propostes socials i econòmiques-, i va quedar anul·lat davant la competició del bloc de dretes per atacar Pedro Sánchez. A diferència dels debats del 28-A, en què va ser un dels protagonistes, aquesta vegada va quedar en un segon pla.

Pedro Sánchez

Pedro SánchezIncòmode

Pedro Sánchez arribava al debat disposat a defensar la seva gestió al capdavant del govern espanyol en els últims mesos i a contrarestar totes les crítiques dels altres candidats. Sabia que seria un tots contra ell i estava preparat per oferir respostes i presentar les seves propostes electorals. Va intentar un cop d’efecte amb promeses inèdites com una nova vicepresidència econòmica que ocuparà Nadia Calviño si Sánchez es manté a la Moncloa i reintroduir al Codi Penal la celebració de referèndums il·legals. Per a Catalunya, va tornar a proposar una taula de partits.

En l’intent de no perdre els papers i mostrar-se sempre assertiu, li va faltar contundència i no va saber frenar amb prou eficàcia els atacs dels altres candidats. Va centrar les seves crítiques en Casado i Rivera i es va mostrar més suau amb Iglesias. Va sonar repetitiu amb els arguments, sobretot pel que fa a Catalunya i al bloqueig en la formació de govern. A Sánchez se’l va veure especialment incòmode quan Casado el va interpel·lar directament pels seus pactes “amb Otegi, Junqueras i Torra”. El va respondre amb un silenci mentre Rivera repetia que “qui calla consent”.

Pablo Casado

Pablo CasadoAgressiu

Casado volia reivindicar el seu paper de líder de l’oposició i es va encarregar d’adreçar totes les crítiques a Pedro Sánchez, assegurant-se protagonisme en totes les batusses. Va saber defensar les seves propostes econòmiques, com la baixada d’impostos, i va utilitzar Catalunya per tornar a demanar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional. Casado ha anat guanyant confiança en els debats i ahir es va veure un líder del PP més contundent i protagonista que en debats anteriors, sense por d’entrar en el cos a cos amb Sánchez o Rivera.

La seva estratègia estava centrada en atacar Sánchez. Segurament per això, Casado es va veure a estones desubicat amb els embats d’Albert Rivera. El líder popular li va arribar a dir que s’equivocava de rival davant la insistència del líder de Ciutadans a debatre amb ell. Casado va recórrer en diferents moments a un to molt agressiu amb Sánchez i Rivera i es va negar amb certa supèrbia a fer autocrítica amb la corrupció del PP. “A mi no em poden donar lliçons de corrupció. Porto un any al capdavant del PP”, va dir per evitar parlar del cas Gürtel.

Santiago Abascal

Santiago AbascalIgnorat

El líder de Vox, Santiago Abascal, va aprofitar la seva quota de pantalla per marcar perfil propi i diferenciar-se dels seus competidors per la dreta, englobant el PP i Cs en l’etiqueta del “consens progre”. Fent valer les seves polítiques més dràstiques, va carregar contra l’estat de les autonomies i “la immigració il·legal subvencionada”. Abascal va criticar sense complexos, a més, l’exhumació de Franco. Amb un to tranquil i pausat, el líder de l’extrema dreta va aconseguir, com s’havia proposat a l’inici del debat, mostrar una panoràmica de la seva proposta al votant.

Catalunya està sent el centre de les seves crítiques en campanya, però el dirigent de Vox no va aconseguir marcar la diferència precisament en aquest tema, amb Cs i el Pp posicionant-se de manera igualment contundent contra l'independentisme. Tot i acusar el PSOE, el PP i Cs d'haver aplicat el 155 de manera "descafeïnada" —fins i tot va insistir en la seva proposta d'il·legalitzar els partits independentistes, on hi fica el PNB—, no se'n va sortir a l'hora de liderar el discurs unionista més dur i va acabar sent ignorat per Albert Rivera, Pablo Casado i fins i tot per Pedro Sánchez

Albert Rivera

Albert RiveraPressionat

Com ja és habitual en els debats, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va tornar a posar sobre la taula la corrupció per burxar tant el PSOE com, sobretot, el PP de Pablo Casado. “Acabaré amb l’impost de corrupció del bipartidisme”, va afirmar, per recordar la Gürtel i el cas Bárcenas i per demostrar que el de la regeneració és un debat en què Cs -sense gairebé experiència de govern enlloc- se sent còmode. Amb la mateixa tàctica, Rivera també va atacar el líder de Vox, Santiago Abascal, a qui va recordar que va cobrar sous de 80.000 euros en càrrecs d’algunes estructures autonòmiques que ara vol suprimir. “Una mica de coherència”, va demanar.

Pressionat per unes enquestes que albiren una desfeta de Ciutadans, Rivera va mostrar-se a estones precipitat i crispat. Intentant endur-se la imatge del debat, va mostrar al plató un tros de panot amb la flor característica de Barcelona. “Això no és un souvenir del mur de Berlín -va dir-. Representa l’amenaça a l’estat de dret”. Va patir també quan el líder del PSOE, Pedro Sánchez, li va retreure els pactes amb Vox en llocs com Andalusia i Madrid, una acusació que es va intentar espolsar acusant el socialista d’haver “desdibuixat Espanya per acontentar els nacionalistes”. No va aconseguir en cap moment sortir del bloc de la dreta on l’havia ubicat Sánchez i reivindicar la seva proposta política com de centre.