Guia per entendre la magnitud de la tragèdia a Borriana

2 min

L'exalcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, en la seva presa de possessió el 2015. Ajuntament de Borriana

Enquesta electoral de l'ARA: Avantatge del PSC pel 12-M amb una majoria independentista difícilment operativa

BarcelonaPer entendre la magnitud de la tragèdia del que està passant a Borriana els explicaré que fins fa menys d’un mes l’alcaldessa era Maria Josep Safont (PSPV), professora de valencià a l’institut del poble, una persona amb una sensibilitat cultural que li venia de família. El seu pare, Enric Safont, va ser l’impulsor i director de la Biblioteca Municipal durant el franquisme. Els primers anys ho feia de forma gratuïta després d’haver fet uns cursets a Castelló. Hi anava de 5 a 8 de la vesprada i prestava llibres als xiquets i xiquetes del poble. Eren els anys 60, acabava de néixer la seva filla i es començaven a respirar els primers aires de llibertat, que el règim tolerava per pura supervivència.

Abans que Safont, l’alcalde era del PP i es deia José Ramon Calpe. Era un conservador culte, que de jove havia tingut vel·leïtats catalanistes i que durant el seu mandat va mantenir bones relacions amb els nuclis culturals locals, com ara la gent de l’Agrupació Borrianenca de Cultura.

I encara una darrera reflexió: la biblioteca municipal es troba en l’antic convent de la Mercè, on durant la immediata postguerra es torturaven republicans abans d’enviar-los a afusellar. El primer alcalde la democràcia, el socialista Sanchordi, va voler convertir aquell escenari de dolor en un espai de cultura i reconciliació.

Però ves per on que una part de la dreta valenciana no ha volgut mai aquesta reconciliació. Viuen en el paradigma de la victòria, la de Franco. I ara, després de 40 anys amagats, han tornat. I el retrocés que plantegen no representa tornar als anys 60, sinó més aviat als 40.