CAMPANYA 23-J

L'eufòria es dispara al PP: "Podem treure 160 diputats"

Els populars confien en un efecte bola de neu que agrupi en Feijóo tots els votants que volen un govern fort

5 min
Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso, en la presa de possessió de la presidenta de la Comunitat de Madrid

MadridA la seu del PP a Génova no poden evitar l’eufòria. És tanta, que de tant en tant s’han de recordar a ells mateixos que encara no han guanyat. Tot i això, ara mateix al quarter general del PP només es preveuen dos resultats possibles per al 23-J: o un que els faci dependents de Vox o una victòria tan àmplia que faci innecessari haver de pactar amb els ultres i que en tinguin prou amb l’abstenció d’altres grups o fins i tot del PSOE. “Podem arribar als 160 diputats”, afirma una persona de l’entorn d’Alberto Núñez Feijóo. I no, no és un somni. Hi ha enquestes que els situen ja en els 150, i creuen que en la campanya hi haurà un efecte bola de neu a favor del PP similar al que va catapultar Juanma Moreno Bonilla a la majoria absoluta a Andalusia. “Oi que cap enquesta li donava la majoria absoluta?”, pregunta. I té raó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’única ombra de dubte que inquieta els estrategs electorals del partit és l’efecte que pugui tenir una convocatòria electoral en ple estiu. “Calculem que hi ha mig milió de votants nostres que poden ser fora del país o de vacances”, expliquen. D’alguna manera consideren que la incògnita del juliol iguala una mica les forces, i que si les eleccions fossin al setembre arrasarien. “Igualment, l’avantatge que tenim ara no és remuntable per al PSOE”, asseguren confiats. Per això els missatges de campanya incidiran en aquest missatge: per molt que estigueu de vacances i les enquestes pronostiquin una victòria àmplia, no us quedeu a casa. Per aconseguir-ho han recorregut a un referent televisiu dels 80: la sèrie Verano azul.

Pactes amb Vox

¿I l’efecte dels pactes amb Vox? “Si la campanya va de pactes a nosaltres ja ens va bé”, diuen a Génova, convençuts que els pactes amb Bildu penalitzen més el PSOE entre els seus votants que els acords amb Vox dels populars. La contundència de la líder extremenya, María Guardiola, ha provocat malestar entre els seus companys de partit, alguns dels quals ja han pactat amb l’extrema dreta, com el valencià Carlos Mazón. A Génova, l’entorn de Feijóo està més còmode defensant Guardiola que Mazón. “És que el problema no és Extremadura, sinó València”, afirma un alt dirigent del PP estatal. “Però què voleu que fem si resulta que Ignacio Gil Lázaro [ex-PP ara a Vox] i Carlos Mazón són amics?”, es justifiquen. També reconeixen que haver donat llibertat als barons per negociar pot provocar contradiccions, però confien que una cosa serveixi per tapar l’altra i, sobretot, demostrar que no hi ha un pacte global amb Vox.

Això sí, la seva por és que d’aquí a les eleccions no hi hagi cap estirabot de Vox a València, perquè admeten que no els controlen. De moment, dijous el portaveu Borja Sémper va haver de preguntar on era Nàquera (Camp de Túria), la localitat valenciana on s’han prohibit les banderes LGTBI a l’Ajuntament i l’expressió “violència de gènere” a les pancartes municipals.

Borja Sémper presentant la campanya inspirada en 'Verano azul'.

Però, com dèiem, en el seu cap ara mateix només hi ha un objectiu: governar en solitari. “És que si es dona el cas, fins i tot Junts o ERC es podrien abstenir per facilitar un govern en solitari del PP”, asseguren amb un excés d’optimisme. Més fàcil seria comptar amb el PNB, amb el qual Feijóo vol tenir una bona relació.

Govern en solitari

La clau que explicaria aquest bon resultat, segons el PP, és que Feijóo és ara mateix l’únic candidat que podria encapçalar un govern en solitari si té prou suport. “Sánchez ja ha dit que pactarà amb Sumar i els independentistes, i nosaltres volem un govern fort i en solitari”. L’objectiu és agrupar tot el vot d’ordre que està fart de les picabaralles del govern de coalició i de les eternes negociacions amb els socis. I aquí les enquestes detecten que hi ha un segment de votant del PSOE que pot fer una mena de vot útil a Feijóo. De la mateixa manera, les enquestes no detecten una mobilització més gran de l’esquerra pels pactes del PP amb Vox. Fins i tot a Catalunya tenen enquestes que indiquen que el PP podria arribar als 9 diputats i disputar la segona posició a ERC i Junts. Amb els dos que es preveuen per a Vox, es quedarien a un del rècord històric de l’any 2000, quan el PP va treure 12 diputats.

Pessimisme a la Moncloa

A l’altre extrem, a la Moncloa, regna el pessimisme. Tot i que Isabel Díaz Ayuso o el País Valencià es van emportar molts titulars la nit del 28-M, el que va coure de veritat a les files socialistes va ser la majoria absoluta de José Luis Martínez-Almeida a l’Ajuntament de Madrid. “Ayuso d’acord, però qui és Martínez-Almeida? Què ha fet com a alcalde?”, es pregunten encara estupefactes. És aquesta victòria el que mostra més clarament que hi ha una onada conservadora i que és igual quins siguin els candidats de la dreta. “Hi ha partit i anirem a totes, però si això passa [una victòria de la dreta] serà perquè la gent haurà volgut que passi", explica un membre socialista de l’executiu. Aquest ministre assenyala un precedent històric, el final del felipisme: “L’ambient a Madrid és com el del període 93-96, irrespirable. Si la dreta no guanya serà pitjor, hi haurà molta pressió”.

I és cert que a Madrid la victòria conservadora es dona tant per descomptada en els ambients polítics, però també en els econòmics i socials, que les eleccions sembla que hagin de ser un mer tràmit. Per tant, la majoria de les converses giren ja al voltant de com serà el pròxim govern. “Feijóo serà el president del PP més d’esquerres, pensa que és exvotant de Felipe González”, afirma una persona que el coneix bé.

Al PP ja s’imaginen un PSOE sense Pedro Sánchez. I creuen que serà una oportunitat per recuperar les velles dinàmiques del bipartidisme. “Ell creu molt en el bipartidisme i en els pactes d’estat, i segur que s’entendrà molt bé amb el nou líder del PSOE”, diuen a Génova. I qui veuen com a futur líder socialista? Hi ha un nom que no els desagrada, que és el d’Eduardo Madina, tot i que no descarten algun perfil més sanchista com el de Pilar Alegría. “Jo no veig tan fàcil trobar un candidat alternatiu a Sánchez dins del PSOE”, diu, però, un dirigent sanchista.

I Ayuso? Contra qui dispararà si ja no hi ha Sánchez a la Moncloa? “No ho sabem, potser contra nosaltres”, diu rient un col·laborador de Feijóo abans de tornar a Génova, des d’on es dirigeix tota la maquinària electoral, que no és poca, d’un PP que ja es veu a la Moncloa. 

stats