Colau guanya per la mínima a Barcelona

Barcelona en Comú obté 11 regidors, només un més que CiU. Ciutadans i ERC obtenen 5 diputats cadascun. Forta davallada del PSC (4) i el PPC (3). La CUP entra al consistori (3)

Va aconseguir notorietat mediàtica gràcies a la seva tasca al capdavant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i, en només uns mesos de carrera política, aquest diumenge ha entrat a l'Ajuntament de la capital. Ho ha fet per la porta gran, tenint en compte que encapçalava una candidatura nova, Barcelona en Comú, que, amb menys mitjans que altres però amb molta atenció dels mitjans, ha aconseguit ser la candidatura més votada a Barcelona, fent d'Ada Colau el rostre guanyador de la cursa a l'alcaldia. Però ha estat la seva una victòria molt ajustada. Tant, que només ha guanyat per un regidor.

Fent bones les enquestes, Barcelona en Comú ha aconseguit 11 regidors, un més que Convergència i Unió, que amb 10 regidors n'ha perdut cinc i, amb ells, l'efímera primera posició aconseguida ara fa quatre anys. Però el sisme polític no ha afectat només les primeres forces. El PSC, que durant tres dècades va governar la capital, és ara la cinquena força amb només 4 regidors, un menys que Ciutadans, que entra per primer cop al consistori i queda en tercera posició, per davant d'Esquerra, també amb 5. L'espectacular caiguda del PSC (tenia 11 regidors fins ara) té el seu paral·lel en la del PPC, que perd cinc dels seus regidors i es queda amb només 3, els mateixos que la CUP, que entra per primer cop a la Casa Gran.

Després de més de tres dècades de governs socialistes, CiU només ha pogut governar la ciutat durant quatre anys. Aquest diumenge els electors han decidit que l'actual alcalde, Xavier Trias, no pot repetir al capdavant d'un Ajuntament que, si no hi ha sorpreses, tindrà, per primera vegada en la història, una alcaldessa: Ada Colau. Trias no ha aconseguit revalidar la seva victòria del 2011. Pel que fa als socialistes, força insuperable durant tres dècades, han quedat relegats a la cinquena posició, un autèntic malson per al PSC. Però l'entrada de noves forces no s'ha vist limitada a BComú: Ciutadans s'estrena a l'ajuntament de Barcelona —una estrena relativa perquè la seva cap de llista, Carina Mejías, ja havia estat regidora a l'ajuntament, amb el PP. L'altra força nova en un consistori que no té res a veure amb el dels últims 36 anys és la CUP, que ha aconseguit entrar al saló de plens de la plaça de Sant Jaume.

Adéu al bipartidisme

La candidata de Barcelona en Comú assegurava a l'hora de votar que aquest diumenge s'acabava un cicle de bipartidisme i de política "previsible", i considerava que una alta participació seria un factor "clau" perquè el resultat de les eleccions municipals fos de "canvi". Les seves paraules han resultat premonitòries: la participació ha estat més elevada que ara fa quatre anys, i el canvi ha arribat a la plaça de Sant Jaume, tot i que sense la força que Colau esperava. Després de més de tres dècades de sòlids governs del PSC, i de només quatre anys d'un fràgil executiu de CiU, l'Ajuntament de Barcelona queda en mans d'un futur molt incert sota la direcció d'una formació nova, Barcelona en Comú, a la qual li falten deu regidors per a la majoria. Un escenari infernal per als nouvinguts al consistori. Uns nouvinguts relatius ja que, paradoxalment, hi ha a la candidatura persones d'ICV-EUiA, que han governat Barcelona al costat del PSC i que, per tant, han jugat un paper fonamental a l'hora de definir la Barcelona moderna.

El que és innegable és que el desig de canvi que tantes pàgines de diaris i tantes hores de televisió ha ocupat ha estat prou important per provocar un tomb impensable fa només uns mesos. Colau, la cara visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, ha estat la preferida pels barcelonins per ser alcaldessa. Però que hagi estat la més votada no vol dir que pugui governar amb comoditat. El nou consistori confirma la creixent fragmentació política de les institucions i deixa un Ajuntament especialment complicat de gestionar. Barcelona en Comú ha guanyat les eleccions a la capital, sí, però ho ha fet amb un nombre de regidors (11), inferior al que fins fa poc tenien els principals grups de l'oposició. La fragmentació dels grups municipals fa que necessiti més d'un aliat per governar i aquesta política d'aliances pot resultar complicada, sobretot si tenim en compte el tarannà de Colau durant la campanya, més preocupada per buscar vots per la seva candidatura que no pas per teixir futures aliances.

El tomb de Barcelona no ha tingut rèplica a la resta de grans ciutats del país, on han tornat a guanyar les candidatures dels actuals alcaldes, tot i que en algun cas amb menys suport.

Girona

CiU ha guanyat les eleccions municipals a la ciutat de Girona. L'alcalde Carles Puigdemont podrà mantenir els deu regidors que té actualment, després d'haver aconseguit el 32,7% dels vots. ERC torna a entrar al ple municipal, després d'haver-se quedat sense representant el 2011, i es converteix directament en la segona força: Maria Mercè Roca ha obtingut quatre regidors i el 15,2% dels vots. De fet, s'ha produït un triple empat a quatre regidors, també amb la CUP, que ha rebut el 15% dels vots, i amb el PSC, que cau fins la quarta posició, amb un 14,1% dels sufragis, i perd tres regidors, dels vuit que tenia.

Lleida

Amb el 100% escrutat, el PSC ha guanyat les eleccions municipals a Lleida amb el 24,67% dels vots que el deixen amb 8 regidors, molt lluny dels 15 que va obtenir Àngel Ros a les eleccions de 2011. CiU es manté com a segona força amb 6 regidors i el 17,92% dels vots, mentre que C's entra amb força amb 4 regidors i l'11,90% dels vots. ERC ha tornat a la Paeria amb 3 regidors i l'11,28% dels vots i la Crida-CUP també entra com nova formació amb 2 regidors i el 8,75%. El PPC pateix una forta davallada i passa de 6 regidors a 2 amb el 8,69% de vots i l'agrupació d'electors Comú de Lleida entra amb 2 regidors i el 7,55% dels vots.

Tarragona

"El mapa s'ha esmicolat, però no és tan complicat com l'anterior". Així de satisfet es mostrava Josep Fèlix Ballesteros, que ha repetit com a candidat més votat i ha aconseguit 9 regidors i un 28,4% de vots. El segon partit més votat és Ciutadans, amb 4 regidors, el mateix nombre que han aconseguit ERC i el PP, que ha retrocedit tres regidors. L'aposta de CiU per l'independent Albert Abelló, empresari expresident de la Cambra de Comerç, ha suposat perdre quatre regidors i, amb tres, quedar-se en una discreta cinquena i poc decisiva cinquena força. La CUP, que ha obtingut dos regidors, entra per primera vegada al consistori tarragoní. ICV-EUiA, n'ha aconseguit 1 com fa quatre anys.

 

Més continguts de