Política 25/05/2015

PP: "Comença la legislatura del diàleg i dels acords"

Els populars guanyen a Espanya en nombre de vots, però no arriben al 27% de suport. El PSOE obté els seus pitjors resultats en unes municipals. Ciutadans, tercera força, jugarà un paper clau

Ara
6 min
Mariano Rajoy, a l'hora de votar aquest diumenge / EFE

BarcelonaEl PP ha guanyat les eleccions municipals celebrades avui amb 5.670.717 de vots, el 26,87% de les paperetes i 22.088 regidors, mentre que el PSOE ha estat la segona força amb 5.307.966 (el 25,15%) i 20.288 regidors. Però el Partit Popular perdria la majoria absoluta en totes les comunitats autònomes i només la mantindria en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, amb percentatges d'escrutini significatius que varien entre comunitats. Tot i així és el partit més votat en la majoria de les comunitats, excepte a les Canàries, Astúries i Extremadura, on guanya el PSOE.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El PP ha passat aquest diumenge de tenir la supremacia territorial a Espanya a veure's abocat a dialogar si vol conservar governs autonòmics i municipals que fins avui controlava gràcies a còmodes majories absolutes. Aquest diàleg passa, inevitablement, per Ciutadans, l'únic partit que, reconeixen els populars, coincideix més amb el seu ideari polític enfront dels blocs d'esquerres que es veuen possibles en nombrosos territoris.

La nit electoral del PP ha estat molt diferent a les celebrades en els últims anys i ni tan sols hi havia a les portes del carrer Gènova simpatitzants suficients per fer-se notar, ni balcó preparat perquè els dirigents saludessin. A més, els dirigents del partit amb prou feines es deixaven veure i quan ho feien no podien amagar les seves cares llargues

Fort correctiu

Més enllà del nou panorama polític que deixen les eleccions a comunitats i ajuntaments, els comicis han suposat un gran desgast per als dos principals partits espanyols, ja que el PP perd més de 2.600.000 vots i el PSOE 850.000, mentre que UPyD es deixa gairebé la meitat de les paperetes que va aconseguir el 2011. En el cas d'Esquerra Unida, el dany és de gairebé un terç dels suports que va obtenir en les eleccions municipals de fa quatre anys, quan va aconseguir 1.437.061 sufragis que s'han quedat en 1.024.819.

El PP va aconseguir en els últims comicis locals un 37,54 per cent de suport electoral, que avui ha baixat al 26,9 per cent, és a dir, el 9,8 per cent menys i 2.668.175 ciutadans que aquesta vegada no han optat per aquesta opció política. També ha caigut el suport a la segona força política, el PSOE, que passa de 6.275.314 vots en les municipals de fa quatre anys a 5.410.747 en la jornada d'avui. Aquests vots representen 864.567 menys i fan passar el PSOE del 27,79 per cent de suport al 25,1. Esquerra Unida, que va tenir una representació del 6,36 per cent fa quatre anys baixa al 4,75 per cent, i UPyD experimenta un desgast més gran en termes proporcionals, perquè del 2,06 per cent passa a l'1 per cent, amb 221.866 paperetes en comptes de les 464.824 de fa quatre anys.

PP, l'època dels pactes

El vicesecretari d'Organització del PP, Carlos Floriano, ha destacat que el seu partit ha guanyat les eleccions municipals i autonòmiques, i ha admès que la legislatura que ara comença serà "la del diàleg i la dels acords". "La nostra gran tasca serà arribar a acords", ha admès Floriano, que ha advertit que "el punt de partida" per fer-ho "serà el programa municipal i autonòmic" del partit.

Davallada del PSOE

El PSOE ha obtingut el pitjor resultat en uns comicis municipals, en obtenir un 25,05 per cent de suports. L'únic consol per als socialistes, és que ha aconseguit frenar la caiguda que va començar a les europees de 2009 i que es va accentuar en les eleccions locals i autonòmiques del 2011

Castella-la Manxa

El PP guanya les eleccions a Castella-la Manxa, però es queda a un escó de la majoria absoluta. El partit de María Dolores de Cospedal aconsegueix 15 diputats, el PSOE 13, Podem 4 i Ciutadans 1. El 2011, el PP va aconseguir 25 escons i el PSOE 24, però des de llavors el canvi de la llei electoral ha fet que es redueixi de 49 a 33 el nombre d'escons.

Balears

A les Balears, el PP passa de 35 a 20 diputats, els socialistes són segons, tot i que passen de 18 a 12 escons, mentre que Podem irromp amb 10 escons. Altres cinc partits obtenen representació al Parlament balear.

País Valencià

El PP experimenta un notable descens, en perdre la seva majoria absoluta, quedant com a primera força política gràcies al 25,7 per cent de les paperetes i 29 diputats a les Corts Valencianes. En segon lloc, el PSOE obté el 20,4 per cent i 23 escons, seguit de Compromís, el percentatge del qual és de 17,8 per cent li val 20 escons. Ciutadans obté representació per primera vegada amb el 12,4 per cent dels vots i 14 diputats, i Podem ho fa al emportar-se el 11,8 per cent i 13 escons.

Madrid

A la Comunitat de Madrid tampoc cap partit es fa amb la majoria absoluta que ha ostentat fins ara el PP, que avantatja el PSOE en cinc diputats (45 i 40, respectivament), però s'allunya notablement de els 72 amb els quals ha governat. Podem entra a l'assemblea regional amb 28 escons, Ciutadans comptaria amb 16. Esquerra Unida i UPyD desapareixen de l'escena parlamentària madrilenya.

Aragó

El PP guanya les eleccions autonòmiques a Aragó amb 21 diputats (ara tenia 30) i tots els partits representats fins ara perden escons: El PSOE passa de 22 a 18, el PAR de 7 a 6, CHA de 4 ae IU, de 4 a 1. Els nous partits entren amb força i, així, Podem aconsegueix 14 escons i Ciutadans, 5, amb el 65 per cent escrutat.

Múrcia

En regió de Múrcia, gairebé bicolor en l'anterior legislatura tret d'un escó de l'Esquerra Plural, ningú es fa amb la majoria absoluta, encara que el PP la frega amb 21 diputats dels 23 que necessitaria per governar en solitari. I com en altres comunitats, Podem i Ciutadans passen a formar part de l'Assemblea murciana, amb 6 i 4 diputats, respectivament, mentre que Esquerra Plural desapareix i els socialistes guanya tres diputats i es quedarien amb 14.

Cantàbria

A Cantàbria, el PP perd la seva majoria absoluta al 43,57% escrutat, tot i que es manté com a partit més votat, amb 13 escons, seguit pel regionalista PRC, amb 11, i el PSOE amb 6, en tant que Podem i Ciutadans entrarien al Parlament amb 3 i 2 escons, respectivament.

Castella-la Manxa

El PP de Juan Vicente Herrera està a un pas de la majoria absoluta a Castella i Lleó, amb 42 dels 84 diputats en joc, mentre el PSOE es queda en 23, Podem a 11, Ciutadans en 6 , IU-Equo en un i Unió del Poble Lleonès en un altre.

La Rioja

A La Rioja, el PP perd la majoria absoluta, en obtenir 15 escons dels 33 que formen la cambra autonòmica. Com a segona fos més votada, el PSOE obté el 26,7 per cent dels sufragis i deu escons, mentre que Podem entra al parlament regional amb un 11,2 per cent dels vots i quatre diputats i Ciutadans també ho fa amb el 10,5 per cent i el mateix nombre de representants.

Navarra

A Navarra cap partit aconsegueix la majoria absoluta. Els resultats dibuixen un parlament arc de Sant Martí en el qual entrarien set forces polítiques amb UPN com a primera en obtenir 15 dels 50 escons en disputa. Entra a la cambra Podem, amb 7 escons, i mantenen la seva representació Bildu i Geroa Bai, amb 8 escons cadascun, mentre que els partits nacionals són els que surten més malparats d'aquesta cita i perden dos diputats del PP i un el PSN.

Extremadura

Extremadura experimenta un notable gir electoral, en convertir-se el PSOE en la força més votada, en comptes del PP, amb 30 escons, a tres de la majoria absoluta, fixada en 33 diputats. Amb el 42,8 per cent dels vots, els socialistes queden en primer lloc, seguits del PP, que obté 28 parlamentaris i el 34,61 per cent. Queda com a tercera força Podem amb 6 escons i Ciutadans entra a l'assemblea Regional amb un representant i el 4,6 per cent dels sufragis.

Canàries

A les Canàries, el PSOE guanya les eleccions autonòmiques, tot i que obtindrà 12 escons, els mateixos que Coalició Canària, seguits del PP, amb 11, Podem, amb 8 i Nova Canàries, amb 3.

Astúries

A Astúries, el PSOE és el partit més votat amb el 27,09 per cent dels vots i 15 escons, tot i que perd dos respecte als comicis de 2012; el PP ocupa el segon lloc amb el 20,64 per cent dels sufragis i 11 diputats (un més que el 2012). Podem entra al Parlament asturià amb 10 escons i un 19,61 per cent dels vots, i també ho fa Ciutadans amb 2 escons i un 6,4 per cent dels sufragis. IU es manté amb 5 escons i gairebé el mateix 13 per cent de les últimes eleccions. La nota més destacable de les eleccions autonòmiques a Astúries és el càstig que pateix Fòrum Astúries, que passa de 12 a 2 escons.

Ceuta i Melilla

El PP només conserva les seves majories absolutes a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Ceuta seguirà en mans del PP, que al 84,60% escrutat aconsegueix 14 dels 25 escons en joc, amb 4 per al PSOE, 3 per Caballas, altres 3 per MDyC i un per Ciutadans. També a Melilla, el PP manté la seva majoria absoluta amb 13 regidors, tot i que perd dos respecte als últims comicis.

stats