ERC s'imposa al PSC per la mínima a Catalunya

Els republicans són la força més votada, el PSC es manté en segon lloc i JxCat cau al tercer

[Segueix en directe l'última hora de les eleccions municipals i europees 2019]

[Segueix en temps real l' escrutini de les eleccions municipals i europees 2019]

ERC ha sigut la força més votada en les eleccions municipals a Catalunya. L'ha seguit molt de prop (la diferència no arriba a un 2% dels vots) el PSC, que manté la segona posició assolida el 2015. En canvi, Junts per Catalunya (JxCat) perd el primer lloc i queda relegat a la tercera posició. Els comuns se situen com la quarta força i, pel que fa als partits de la dreta, Ciutadans i el PP, pateixen un descens de vots respecte de les eleccions de fa quatre anys. A diferència del 2015, però, Ciutadans, amb un cinquè lloc, se situa per davant dels populars, que és la força menys votada. La CUP ha sigut la sisena.

Els republicans també han sigut la força guanyadora pel que fa al nombre de regidors i han aconseguit 315 alcaldies i 3.071 representants municipals i JxCat avança els socialistes i arriba als 2.761 representants municipals, mentre que el PSC en suma 1294.

L'àrea metropolitana torna a ser socialista

Un cop més, la majoria de ciutats que formen l'àrea metropolitana de Barcelona s'han tenyit de vermell. El PSC s'ha imposat a la segona ciutat amb més població de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, on Núria Marín tornarà a ser l'alcaldessa, i amb majoria absoluta. ERC ha pujat tres regidors i ha arribat als 5, i se situa com la segona força municipal. Tampoc hi ha hagut sorpreses a Santa Coloma de Gramenet, on la candidata del PSC, Núria Parlon, repeteix com a alcaldessa i amb majoria absoluta. També hi ha hagut victòria socialista a Sant Adrià del Besòs.

Badalona es manté com a territori popular. Xavier García Albiol ha tornat a guanyar, amb 11 regidors. Ara bé, si la resta de partits pactessin podria repetir-se la mateixa situació que aquesta passada legislatura i Albiol podria acabar a l'oposició. Cal destacar que ERC s'ha situat com a segona força, passant de 3 a 7 regidors.

Tampoc hi ha hagut sorpreses a Sant Cugat del Vallès, on les forces sobiranistes aconsegueixen la majoria: JxCat s'ha imposat amb 9 regidors i ERC amb 6.

Fora de l'àrea metropolitana, a Sabadell, el PSC es recupera de l'estrepitosa caiguda de les eleccions del 2015 i la candidata Marta Farrés s'imposa aconseguint 10 regidors, el doble que fa quatre anys. ERC, amb Juli Fernández al capdavant, s'ha situat com a segona força passant de 4 a 7 regidors.

Una de les sorpreses de la nit s'ha produït a Terrassa, on s'ha imposat Jordi Ballart (Tot per Terrassa). És la primera vegada que en aquesta ciutat no governa un alcalde socialista. Cal recordar que Ballart va deixar el PSC quan era alcalde com a protesta pel suport del que era el seu partit a l'aplicació del 155.

Montse Venturós, inhabilitada durant sis mesos per no haver despenjat l'estelada del balcó durant dos comicis electorals , ha tornat aconseguir la victòria per a la CUP a l'alcaldia de Berga. Ho ha fet ampliant els resultats de fa quatre anys, passant de 6 a 8 regidors. I al poble d'Oriol Junqueras, Sant Vicenç dels Horts, ERC deixa de ser la força més votada. Els socialistes s'imposen per només per 66 vots als republicans. Els dos partits aconsegueixen 8 regidors. 

Tarragona: el PSC guanya pels pèls

El socialista Josep Fèlix Ballesteros s'ha imposat per vots al republicà Pau Ricomà. Les dues forces han aconseguit 7 regidors. Els pactes decidiran qui acaba governant els pròxims quatre anys a la capital del Tarragonès.

A Reus, JxCat ha guanyat amb 7 regidors. Els sobiranistes, però, hauran de pactar. Les altres dues forces més votades han sigut ERC i el PSC amb un empat a 6 regidors.

ERC guanya per primer cop a Lleida

Com Terrassa, Lleida ha sigut una altra de les sorpreses de la nit: per primer cop ERC ha guanyat les eleccions en un territori històricament socialista, i ho ha fet per només 81 vots. El que ha sigut diputat al Parlament de Catalunya, Miquel Pueyo, pot ser, doncs, el primer alcalde republicà. Però haurà de pactar perquè els socialistes, amb el fins ara alcalde al capdavant, Fèlix Larrosa (PSC), també han aconseguit 7 regidors.  

A Tàrrega, Mollerussa i Cervera han guanyat les forces sobiranistes. En les dues primeres poblacions la força més votada ha sigut JxCat, amb 7 i 9 regidors, respectivament, i ERC ha sigut la segona amb 5 regidors. Pel que fa Cervera, la victòria ha sigut per als republicans, amb 4 regidors, mentre que JxCat n'ha aconseguit 3.

Girona continua sent de JxCat

A la ciutat de Girona, on Carles Puigdemont va ser alcalde, no hi ha hagut sorpreses, i la seva successora, Marta Madrenas, repeteix victòria tot i que perd un regidor. La CUP es situa a l'últim moment com a segona força seguida dels socialistes, mentre que ERC cau a la quarta posició tot i mantenir els 4 regidors aconseguits el 2015. La sorpresa la dona el PP, que per primer cop es queda sense representants.

A la capital de l'Alt Empordà, Figueres, s'imposen les forces independentistes. JxFigueres ha aconseguit 8 regidors, mentre que ERC se situa com a segona força amb 5 regidors. També s'ha imposat el partit de Puigdemont en feus tradicionals com Olot o Ripoll.

A Blanes, en canvi, s'ha produït un triple empat a cinc regidors entre ERC, el PSC i Blanes en Comú-Podem. Els republicans s'han imposat per només 19 vots als socialistes. Caldran, doncs, pactes per governar.

A Salt, un municipi on durant molts anys s'han anat alternant les alcaldies els socialistes i JxCat, ha guanyat per primer cop ERC, amb set regidors.

Catalunya central: s'imposen les forces sobiranistes

A Manresa també han guanyat les forces sobiranistes. Per 11 vots, ERC ha guanyat JxCat per primer cop a la història, amb 8 regidors. Tot apunta que les forces sobiranistes tornaran a pactar en aquesta legislatura. A Igualada ha tornat a guanyar Marc Castells (JxCat), però, a diferència de fa quatre anys, ha perdut la majoria absoluta. També hi ha hagut victòria de la formació que lidera Carles Puigdemont a Vic. 

En 116 municipis no ha fet falta comptar vots perquè hi havia un únic candidat a l'alcaldia. És el cas, entre molts altres, de Xerta (ERC), Benissanet (Independent), Ginestar (ERC) o la Torre de l'Espanyol (ERC).

Més continguts de