ERC canta victòria a Barcelona i aconsegueix l’hegemonia municipal

Només el triomf de Puigdemont a Europa matisa l’èxit republicà en una nit en què el PSC revifa amb força

La frase que diu que Esquerra guanya a les enquestes però mai a les urnes ha deixat de ser una veritat immutable per convertir-se en una anècdota del passat. ERC, victoriosa a les generals del 28 d’abril, va tornar ahir a guanyar unes eleccions a Catalunya i consolida així una hegemonia que vol completar en unes futures eleccions catalanes. Els republicans van viure una nit d’infart, però rodona al cap i a la fi. En les municipals més disputades de la història en molts municipis, Ernest Maragall va quedar just per davant d’Ada Colau en vots, tots dos amb 10 regidors. I Barcelona és només la punta de llança del millor resultat d’ERC. A les capitals de província, guanya per vots a Lleida i només el separava un regidor del PSC a Tarragona; Girona, en canvi, manté la fidelitat a JxCat.

L’únic matís a la victòria d’ERC és el triomf de Carles Puigdemont a les eleccions europees. L’expresident va imposar-se amb claredat a Oriol Junqueras (tercer, per darrere del PSC) i va assolir el milió de vots gràcies, també, als 38.117 que va obtenir fora de Catalunya. El resultat permet a Puigdemont i a Toni Comín ser eurodiputats -sempre que puguin recollir l’acta-. Els republicans, que es presentaven en coalició amb altres forces independentistes de l’Estat, sumen tres representants amb el dube de si Oriol Junqueras podrà sortir de la presó per anar a l’Eurocambra. L’independentisme, que en total de vot municipal va retrocedir, gairebé arriba a la xifra màgica del 50% a les europees: es va quedar en un 49,75%.

La d’Europa és l’única victòria de què podia presumir ahir JxCat. Els republicans van aconseguir superar en nombre de vots i regidors l’espai hereu de l’antiga Convergència, que tot i la davallada es manté ferm en alguns territoris. ERC recull els fruits de la seva estratègia augmentant espais a l’àrea metropolitana i retallant distàncies als convergents a l’interior. La seva implantació en grans ciutats deixa lluny aquell 2011 en què van desaparèixer de tots els municipis de més de 80.000 habitants excepte Barcelona. Un dèficit que JxCat no aconsegueix corregir, ja que és testimonial en alguns municipis de l’àrea metropolitana. En canvi, l’espai de Puigdemont defensa feus inexpugnables com Figueres, Igualada, Manresa, Vic, Sant Cugat i Olot. Això, i Europa, són l’únic matís a la caiguda de més de 600 regidors a l’hora de tancar-se aquesta edició.

En sentit invers va el PSC, el gran triomfador de la nit després d’ERC. Tot i el desgast a les capitals de província on governava -pot perdre el govern a Tarragona i Lleida-, Jaume Collboni va quedar-se a només un regidor d’ERC i els comuns a Barcelona. La pujada de 200.000 vots a tot Catalunya va traduir-se en el domini a l’àrea metropolitana, on va recuperar majories absolutes com la de l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà i va tornar a guanyar a Sabadell. A això s’hi afegeixen un seguit de triomfs que tacaran més el mapa de vermell. Anar a rebuf de l’èxit de Pedro Sánchez el 28-A i l’estratègia de Miquel Iceta els ha donat fruits també a nivell municipal.

En la resta de formacions, la norma era la decepció. El termòmetre dels comuns el marca Barcelona, i la derrota d’Ada Colau és la pitjor notícia per a un espai que de protagonitzar la nit fa quatre anys per les victòries de la ciutat del canvi, ha passat a la depressió electoral en les últimes convocatòries.

Una depressió que també té la CUP. Tot i mantenir Berga com a emblema, els cupaires cauen per primera vegada en unes municipals, on fins ara sempre creixien. Un descens que s’agreuja per haver-se quedat fora de l’Ajuntament de Barcelona i pel fracàs en ciutats on esperaven mantenir la força del 2015, com Sabadell i Sant Cugat, però que podrien compensar aconseguint l’alcaldia de Badalona.

En el front partidari del 155, Ciutadans va superar el PP, però les sensacions eren totalment oposades. El partit taronja fracassa amb l’operació Manuel Valls (només un regidor més que Carina Mejías) i segueix tenint un zero al marcador d’alcaldes a Catalunya. En canvi, el PP va aconseguir mantenir representació a Barcelona i la victòria a Badalona i Pontons. Els populars cada cop tenen menys vots, però mantenir-se a la capital i disputar l’alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya els allunya de la residualitat.

El capítol local es tancarà el 15 de juny, amb la constitució dels ajuntaments i amb uns pactes que seran provisionals, a l’espera de la següent parada: les eleccions catalanes. ERC assegura que no aprofitarà la seva doble victòria per pressionar Quim Torra perquè les convoqui, però la fi del judici pot precipitar una data electoral decisiva per a Catalunya. Després de guanyar generals i municipals, ERC vol oblidar el vell mantra que només guanya a les enquestes obtenint la victòria definitiva: la Generalitat.

Més continguts de