Collboni centra els atacs per la seva gestió amb Colau

BarcelonaEl debat de TV3 sobre les eleccions a Barcelona va mostrar clarament que la majoria d’aspirants consideren que el seu marge de millora passa pel desgast del candidat socialista, Jaume Collboni, a qui algunes enquestes situen en primera posició. “Això s’està convertint en un tots contra el PSC i Collboni”, es va queixar l’extinent d’alcalde (que intenta passar de puntetes pel seu passat al cartipàs municipal). 

Especialment dur amb ell va ser el candidat d’ERC, Ernest Maragall, que va acusar directament Collboni de “mentir” sobre la quantitat de Mossos que s’han incorporat a Barcelona i el va qualificar de “delegat de la Moncloa” i de ser “còmplice” del dèficit de Rodalies. Tampoc es va quedar curt Xavier Trias, que va repartir la seva artilleria entre Colau i Collboni. “Vostè [Collboni] és l’escolanet de la senyora Colau”, li va etzibar. De fons s’hi van sumar les dretes. “Són Bonnie and Clyde”, es va sentir que deia Anna Grau (Cs).

Enmig del foc creuat, l’alcaldessa, Ada Colau, es va dedicar a fer una defensa tancada de la gestió del govern municipal (“Farem eixos verds a tots els barris, no només a l’Eixample”) i també va buscar el cos a cos amb Trias, a qui va acusar de mentir i manipular amb les dades.

Collboni es va esforçar per desmarcar-se de Colau i donar una imatge institucional apel·lant a l’imaginari de la ciutat olímpica: “Vull una campanya en positiu. Tothom sap que el PSC ha donat els millors anys i els millors alcaldes de la ciutat”. En un moment del debat, Collboni va admetre que hi havia hagut problemes amb la neteja, cosa que va ser aprofitada pels seus contrincants. “Benvingut als que pensem això”, li va dir l’exalcalde convergent. Trias va saber aprofitar el seu pas per l’alcaldia per treure pit: “Jo vaig trucar als de la contracta. Necessitem lideratge a la ciutat”, va proclamar. “Jo no ho he fet, perquè és evident que no era alcalde”, es va tornar a queixar un Collboni que se sentia acorralat.

Colau contra Collboni

Colau, que competeix amb el PSC en alguns barris de la ciutat, també es va apuntar al pim-pam-pum: “Vostè va deixar tirada la ciutat”, li va etzibar. “En alguns debats vostès estan dins del Govern i en d’altres no”, va afegir.

Un dels moments especialment tensos del debat va ser quan Trias va retreure a Sirera l’operació Catalunya, un tema que fins ara el candidat de Junts no havia explotat. “¿Vostè no sap que gent del seu partit va dir que jo tenia 12 milions a Suïssa?”, li va retreure al candidat del PP. Sirera, una mica sorprès per l’andanada, hi va respondre amb calibre gruixut: “Jo l’únic que sé és que vostès van donar un cop d’estat”. 

Tot havia començat amb Collboni traient el Procés a col·lació a compte de les empreses que van traslladar la seu fora de Catalunya. “Només amb un alcalde socialista podran tornar”, va dir abans de penjar-se la medalla del Mobile World Congress o la Copa Amèrica. El candidat socialista va afirmar davant d’una Colau que no podia reprimir un somriure: “Jo he hagut de fer d’alcalde en algunes ocasions davant la seva dimissió”. “Esclar, per això ha dimitit”, va respondre amb ironia l’alcaldessa. “Vostès són entendridors, són com Pimpinela”, va resumir Sirera. 

Okupes i Maduro

La batalla en l’àmbit de la dreta també va estar molt disputada. La candidata de Valents, Eva Parera, va començar, en castellà, agraint la feina de la policia per evitar “les destrosses dels okupes a la Gran Via” durant la manifestació que estava en marxa a aquella hora. “Qui es pensa que és vostè, Maduro?”, li va etzibar més endavant. La candidata de Cs, Anna Grau, va passar més desapercebuda en aquesta ocasió.

En definitiva, els tres candidats favorits van jugar les seves cartes. Colau va defensar amb solvència el seu model de ciutat, i va deixar clar que només ella representa la continuïtat. Collboni va fer equilibris entre defensar el seu paper com a número dos de Colau i ser alhora alternativa. Trias va posar sobre la taula la seva experiència com a alcalde i el pedigrí de ser l’únic anticolauista pur. I per fer-se un lloc en aquesta cursa, Maragall es va mostrar més agressiu del que és habitual en ell. La campanya entra ja a la recta final amb el resultat més obert que mai.