L'extrema dreta imposa la seva agenda a l'inici de la campanya
L'ocupació i ETA monopolitzen el debat malgrat no figurar entre les principals preocupacions
BarcelonaEn política qui domina l'agenda ja té mig partit guanyat. Doncs bé, al baròmetre de l'abril del CIS l'ocupació d'habitatges és el principal problema només per al 0,1% de la població espanyola i ETA ni tan sols hi apareix. En canvi, la crisi econòmica i l'atur preocupen a un 36%. Paradoxalment, però, l'inici de la campanya està marcat pel suposat conflicte entre veïns del barri de la Bonanova de Barcelona amb dos immobles ocupats des de fa anys i que fins ara no havia aparegut als mitjans de comunicació, i per la presència d'exmembres d'ETA a les llistes municipals de Bildu, un fenomen que no és estrictament nou i que a Euskadi es viu amb certa normalitat. Sens dubte es tracta d'un èxit comunicatiu de la dreta i l'extrema dreta, que han situat la conversa pública en un marc que els és molt més propici que el de la pura gestió o el de les propostes concretes per resoldre qüestions com l'habitatge. I de moment tant el PSOE com Podem van a remolc.
Només a Catalunya, on hi ha un ecosistema mediàtic propi, ERC havia aconseguit fins ara introduir el mal funcionament de Rodalies com un dels temes de campanya. Però amb la Bonanova apareixent en totes les televisions espanyoles a tota hora i els principals agitadors mediàtics de l'extrema dreta acompanyant el líder de Desokupa, l'ultra Daniel Esteve, era inevitable que la campanya barcelonina no girés aquestes primeres hores al voltant d'una qüestió que, amb les dades a la mà, és menor. Segons Interior, l'any 2022, dels 2,17 milions d'habitatges que hi havia a la província de Barcelona, només 5.201 estaven ocupats, cosa que equival al 0,2% del total. En l'origen d'aquest fenomen hi ha la lluita desesperada entre les quatre formacions que es disputen un espai polític tan relativament petit a Barcelona com el de la dreta espanyolista, que se situa al voltant del 15% o 20% del vot. Ara mateix les enquestes només asseguren la presència del PP al consistori, cosa que deixaria fora Vox, Cs i Valents, la formació hereva de Manuel Valls que lidera Eva Parera amb un discurs indistingible del de l'extrema dreta.
Pel que es va veure durant les manifestacions de dijous, el conflicte està alimentant sobretot Vox, cosa que explica que el PP tampoc estigui especialment còmode (malgrat la insistència de Daniel Sirera en recordar el passat okupa de Colau a cada debat electoral). Com que el pastís és el que és, una pujada de Vox hauria d'anar necessàriament en detriment del PP. Però ens equivocaríem si cenyim l'efecte Bonanova només a Barcelona. En realitat, l'extrema dreta ho ha convertit en un debat d'àmbit espanyol i ajuda també a retratar Barcelona com una ciutat immersa en el caos per culpa de l'independentisme i el comunisme. Dos (o tres) pardals d'un tret. Aquest missatge d'Esteve al costat del propagandista ultra Vito Quilez al final de la marxa mostra l'aversió que tots dos tenen cap a l'alcaldessa, Ada Colau, i el republicà Gabriel Rufián.
Si en clau espanyola l'episodi Bonanova beneficia bàsicament Vox, a nivell municipal també pot acabar reforçant l'alcaldessa, que va ser objecte de greus insults durant la marxa feixista. La presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ho va aprofitar per demanar el vot.
Els vídeos de la marxa de Barcelona van circular per les xarxes a gran velocitat i van crear la sensació que Barcelona és un polvorí a punt d'explotar on la policia protegeix els okupes en lloc dels veïns. Twitter i, sobretot, TikTok funcionen com a corretja de transmissió, sobretot entre la gent més jove. Així, tot i que el CIS deixava Vox fora de l'Ajuntament, altres enquestes com la publicada per l'ARA pronostiquen la seva entrada al consistori amb fins a 5 regidors. El 28-M a la nit es veurà si l'estratègia els ha sortit bé, sobretot a la part alta de Barcelona, que és on es disputa aquest vot.
Etarres a les llistes
I si Catalunya està en mans dels okupes Euskadi és un territori on els etarres imposen la seva llei. Aquest és el relat que tant el PP i Vox estan aprofitant per traslladar amb l'excusa dels 44 candidats condemnats per terrorisme que figuren en llistes municipals de Bildu. Tot i que fa més d'una dècada que ETA va abandonar les armes i es va dissoldre, encara funciona com un element cohesionador de la dreta espanyola, sobretot pel fet que Bildu és un soci habitual del govern de Pedro Sánchez i ha salvat votacions crucials com la de la reforma laboral. En el PSOE reconeixen que els pactes amb Bildu els penalitzen entre les seves bases més que els acords amb ERC, ja que l'organització terrorista va assassinar molts dirigents socialistes. És per aquest motiu que el PSOE, molt incòmode en aquest debat, s'ha vist obligat a criticar la presència de condemnats a les llistes.
Així com la Bonanova sembla que té els dies comptats en el debat públic, aquesta qüestió podria allargar-se durant dies a causa de les denúncies que s'han fet davant la Fiscalia. Pinten bastos per al PSOE, que de moment no troba la tecla per desactivar aquesta trampa i passar pàgina.
