"M'han votat i no vull ser l'alcalde": el dilema d'un poble sense candidats

Barcelona¿Què passa quan en un poble no es presenta cap candidatura a les eleccions? Això és el que ha passat a Llardecans, un petit municipi del Segrià de poc més de 400 habitants. No els ha agafat per sorpresa. Als anteriors comicis tampoc s'hi va presentar cap partit. Amb l’objectiu d’evitar que aparegui una llista fantasma i governi, els veïns es van organitzar aleshores i ho han tornat a fer ara. "No ens podem quedar sense l’Ajuntament, encara se’ns pot colar algú de fora perquè, només que una persona els voti, ja està", alerta l'encara alcaldessa, Carme Pinyol, que després de vuit anys en el càrrec no vol continuar.

I com s'ho fan? Amb unes primàries per triar el pròxim govern municipal dos mesos abans de les eleccions. I ho fan no només sense programes electorals, sinó directament sense candidats. Fa dues setmanes, l'Ajuntament va enviar unes butlletes a totes les cases, on els veïns havien d'escriure el nom d'aquelles persones que volen que formin part de l'equip de govern. Tenint present que molts noms i cognoms es repeteixen, el consistori va demanar que es posés el nom complet per evitar confusions. En cas de dubte o desconeixement dels dos cognoms, el ban especificava que també era vàlid posar una descripció de la persona, amb la casa d'on era o un detall que l’identifiqués.

"De vegades, la gent gran no recorda el nom sencer, aquí tenim molts Pinyol, Mateu o Almacelles amb A i amb E, i posen el nom de la casa perquè aquí tothom es coneix així o si és el pare o el fill si es diuen igual", explica l'alcaldessa. De dibuixos, de moment, no n'han aparegut a les butlletes. "La frase 'El més alt' sí que l'han escrit en una papereta", afirma rient Pinyol.

Tot i la seva voluntat de no repetir perquè ha enllaçat la jubilació amb l'alcaldia, ella ha estat la tercera més votada a les primàries que van tenir lloc diumenge passat i en què van participar 114 veïns, 46 menys que el 2019. "Va coincidir que hi havia moltes calçotades", assenyala Pinyol. Els habitants de Llardecans podien votar un màxim de cinc persones. "Són set regidors, però demanem només cinc noms perquè ja costa que en diguin cinc", admet Pinyol.

El més votat va ser el tinent d'alcalde, Josep Mateu, que tampoc vol continuar. "M'han votat, però no vull ser l'alcalde", deixa clar. "Després de quatre anys hi ha d’haver relleu perquè tothom sàpiga com funciona un ajuntament", remarca aquest granger. No amaga satisfacció, però també sorpresa, per ser el més votat, perquè va dir al seu entorn que no el votessin. "Però tampoc he fet campanya perquè no em votessin", aclareix.

Pacte de no agressió entre pares i fill

Qui sí que va amenaçar els seus pares perquè no el votessin va ser el número 2. "Els hi vaig dir que si ho feien, jo els votaria a ells i vam signar un pacte de no agressió", confessa Enric Pinyol. El nebot de l'alcaldessa, que té 28 anys, creu que l'acord el van complir les dues parts. Però alguns dels veïns que van votar no, perquè va quedar a pocs vots del primer. "Quan vaig acabar d’estudiar vaig tornar cap al poble i ara em veuen més", assenyala per justificar la seva popularitat. Que acabés en la 22a posició ara fa quatre anys ho confirma.

De ganes no n'hi falten per posar-s'hi, però no es veu d'alcalde: "Treballo a fora, a Fraga, i marxo a les 8 del matí i torno a les 7 de la tarda, cal buscar algú amb més disponibilitat". "Hi ha gent que diu que no pot o que no vol i anem baixant fins que trobem les persones que ho accepten", explica l'alcaldessa. A la reunió que es va fer aquest divendres amb les persones més votades, molts van suggerir, com el mateix Enric, que el tinent d'alcalde substituís l'alcaldessa, però Mateu s'hi va negar: "Em van collar perquè era el més votat, però jo ja he complert i els vaig dir que no volia ser a la llista", comenta Mateu. Sigui com sigui, sis persones es van postular per ser a la candidatura, on no hi haurà cap dels regidors actuals, i un exalcalde, Xavier Mor, va acceptar el repte de tornar a encapçalar l'Ajuntament. Dilluns se celebrarà una nova reunió per tancar la llista.

El seu nebot adverteix que al final hi hauran de passar tots, per l'Ajuntament, si no es busquen solucions. També econòmiques. L'Ajuntament només té assignada una partida de 700 euros mensuals per al consistori i aquest mandat l’alcaldessa no guanyava res i s’ho repartien dos regidors. "El que no pot ser és que fins i tot hi perdin diners amb desplaçaments i àpats quan tenen reunions fora del municipi", denuncia.

Ratificació de la llista

Tot i que dilluns es tancarà la llista, els veïns tornaran a passar per les urnes el dia de les eleccions. "Cal que la gent hi doni el vistiplau", conclou l'alcaldessa, que remarca que als comicis hi participa molta més gent. Després els partits passen el rasclet. "Quan està la llista feta, ja s’espavilen prou els partits per parlar amb nosaltres per anar sota el seu paraigua", diu. Ara fa quatre anys van anar amb Junts. Ara seran els nous membres de la llista els qui ho hauran de decidir. D'ofertes, no els en faltaran. "Ja ens han trucat de Junts, ERC i d'un partit independent", revela Mateu. Per a l'alcaldessa, això no té importància. "Ens n'hem sortit, l'Ajuntament el gestionarà gent del poble, que és el que volíem".