Tothom vol el tros de pastís més gros el 28-M: l'àrea metropolitana

BarcelonaPer guanyar les eleccions municipals a Catalunya no és indispensable guanyar a l'àrea metropolitana de Barcelona, però sí que és ineludible fer-hi un bon paper. Qui s'abandona en aquesta zona del país, no somriu la nit electoral. Per fer-nos-en una idea, és el tros de pastís més gros de tots: fa quatre anys, dels 3,5 milions de vots provinents de tot Catalunya, 1,4 van sortir d'aquí –més del 40%–. Aquella vegada el PSC va ser el guanyador (25% dels vots), però lluny de l'hegemonia que tenia als anys noranta quan recollia gairebé una de cada dues paperetes (46% el 1999). Pel que fa a ERC, el 2019 va aconseguir els seus millors resultats de la història (18%) i es va acabar imposant al conjunt del país. La gràcia de les municipals de diumenge és que els partits als quals els va anar bé el 2019 estan segurs de seguir creixent, mentre que els que van retrocedir –Junts, comuns, PP i la CUP– tenen esperances de revertir la tendència. I tot no podrà ser. L'àrea metropolitana serà, el 28-M, la mare de totes les batalles.

L’àrea metropolitana és l’espai natural del PSC. Fonts socialistes esbossen un somriure quan se’ls pregunta per l’aspiració d'Esquerra de prendre’ls el domini en aquesta zona, on tenen l’alcaldia de 19 de 36 municipis enfront dels cinc batlles republicans. No els consideren un rival en igualtat de condicions. Núria Parlon a Santa Coloma, Núria Marín a l’Hospitalet i Antonio Balmón a Cornellà aspiren a revalidar les seves alcaldies amb comoditat. Ho tindrà més difícil Rubén Guijarro per mantenir Badalona –per l'efecte Albiol–. Amb tot, els socialistes esperen retenir la gran majoria del seu poder i millorar les xifres. Consideren que encara tenen camp per córrer. El 2019, el PSC va aconseguir recuperar múscul després de la patacada del 2015, però aquestes dades encara estan molt lluny de la seva millor època. El bon moment de les seves sigles i el seu líder, Salvador Illa, són els seus punts forts. A més, el partit ha treballat un discurs en matèria de seguretat que creu que li pot funcionar. 

Fa trenta anys trobar un votant d'Esquerra a l'àrea metropolitana era missió impossible i fa deu gairebé també. Tot va canviar quan va arribar Oriol Junqueras al capdavant del partit i va identificar aquesta zona com una prioritat. Es posava a si mateix d'exemple: si ell havia pogut ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts contra el poder local del PSC, que semblava indestructible, bé podia fer-ho la resta del partit. "Llavors érem residuals", recorda un regidor de l'època. El mètode per créixer ha sigut aplicar la teoria junquerista "d'assemblar-se el màxim a la gent", és a dir, obrir el partit a nous perfils. "Si fas llistes amb la realitat de Ripoll tindràs quatre vots. Ara, presentem un tio de Montevideo a Sabadell, un exsocialista a l'Hospitalet i el Rufián a Santa Coloma", explica una veu del partit. L'objectiu d'aquestes eleccions és seguir retallant terreny al PSC per seguir somiant algun dia en destronar-lo. El gran repte, retenir alcaldies i trencar majories absolutes com les de Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet o Viladecans.

L’àrea metropolitana és el gran forat negre per a Junts, un problema que arrossega de CiU. Des del 1995 es movia en uns percentatges de vot d'entre el 17% i el 25%, però a partir dels comicis del 2015 comença a caure en picat i el 2019, ja amb la marca Junts, assoleix només un 8,7%. I és que dels 36 municipis metropolitans, en la meitat no hi té representació, ni tan sols en grans ciutats com Cornellà, l'Hospitalet o Viladecans. Les úniques alcaldies a la zona són Begues, Sant Climent, Torrelles de Llobregat i Montgat. Per revertir-ho, Junts va engegar fa dos anys una estratègia enfocada a l’àrea metropolitana sota la batuta de Toni Morral –exalcalde de Cerdanyola– i Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent. Han identificat eixos clau –activitat econòmica, civisme, habitatge públic, llengua i mobilitat– i s’han fixat en els resultats de les eleccions europees del 2019 per constatar que tenen marge per créixer: a ciutats on no van treure representació a les últimes municipals, Carles Puigdemont sí que va superar el llindar del 5% necessari per entrar als ajuntaments.

Barcelona és l’objectiu primordial dels comuns i d'això en depèn en gran manera la salut a l'àrea metropolitana. Donen per feta la victòria al Prat de Llobregat, on des de la restitució de la democràcia sempre ha governat el seu espai, i a Montcada i Reixac, on ocupen l’alcaldia, competiran amb els socialistes per revalidar el mandat. També intentaran aconseguir l’alcaldia a Sant Feliu de Llobregat, on van governar fins al 2022 gràcies a un pacte local. Els comuns estaran pendents de recuperar terreny a Castelldefels, on ara tenen quatre regidors (s'hi presenta l’exalcaldessa Candela López), i miraran de no quedar fora de joc entre Parlon i Rufián a Santa Coloma i millorar resultats en places com l'Hospitalet i Cornellà.

De la resta de partits, la CUP, el PP i Vox confien a créixer assistits per les respectives dinàmiques electorals. Les tres formacions van registrar sonores trompades en les municipals del 2019, però, en canvi, van créixer en els comicis del Parlament (2021) i esperen seguir en l'onada bona. Els populars havien arribat a tenir un 18% de vot fa una dècada, quan governaven a Espanya amb majoria absoluta. Eren altres temps, però mantenen feus potents com Badalona. El sostre de la CUP està en el 9%. Qui no sembla que pugui corregir la desfeta per via metropolitana és Cs. Tant des de la dreta com des de l'esquerra –el PSC–, tothom espera menjar del seu tros de pastís.