Tramvia, peatge urbà i superilles: els pactes possibles segons la mobilitat

BarcelonaL'habitatge, el model econòmic (sobretot el turístic) i el gran bloc d'urbanisme i de mobilitat són els principals pilars sobre els quals pivota la campanya electoral a Barcelona, ocupacions al marge. Els debats, convertits quasi en un plebiscit sobre Ada Colau, se centren en punts com si cal unir o no el tramvia per la Diagonal o si cal continuar traient carrils de trànsit a l'Eixample o no. Si es miren els grans ítems, qui tenen més coses en comú són l'equip de Colau i el d'Ernest Maragall (ERC). Va quedar clar en el debat temàtic sobre mobilitat que va organitzar fa uns dies un conglomerat d'entitats com Eixample Respira i la plataforma Promoció del Transport Públic. Els representants de cada partit havien d'aixecar targetes verdes o vermelles per dir si estaven d'acord o no amb cada projecte. Comuns i republicans van coincidir en tot només amb un petit matís: estudiar o no obrir el Bicing a usos puntuals per a gent de fora de la ciutat (ERC no es tancava a estudiar-ho). Amb el PSC, en canvi, hi ha diferències més de fons i, sobretot, de ritme. Aquí teniu un resum de les respostes, complementades amb el que cada formació defensa al programa electoral:

Tramvia

Tot i que fa algunes setmanes el candidat socialista, Jaume Collboni, refredava la prioritat de les obres per connectar el tramvia per la Diagonal i les incloïa, com els eixos verds de l'Eixample, en el paquet d'actuacions que calia deixar respirar el mandat que ve, els socialistes porten el projecte al programa sense matisos de calendari. I Laia Bonet (PSC) no va dubtar en aixecar la targeta verda a favor de fer l'enllaç, com també van fer Janet Sanz (BComú), Rosa Suriñach (ERC) i Jordi Estivill (CUP). Els comuns, de fet, porten al programa, a més d'acabar sí o sí la connexió del Trambesòs i el Trambaix, estudiar si la xarxa es podria estendre i, en paral·lel, millorar el servei de bus ampliant carrils i fent corredors metropolitans. La CUP diu que hi està a favor, però recorda que l'acord que es va firmar demanava revertir la gestió privada d'aquesta infraestructura un cop vencin les concessions (el 2032) i avança que "vigilarà" aquest tema.

La resta de forces s'hi oposen amb arguments diferents. Junts posa en dubte que la gran inversió necessària tingui prou retorn social i aposta pel bus elèctric (la línia D30). Ciutadans diu que ara no és prioritari i que cal veure l'afectació del projecte a la resta de la ciutat, i Valents i el PP qualifiquen l'obra "d'ideològica" i alerten de les afectacions sobre el trànsit.

Peatge urbà

El peatge urbà és la novetat d'aquesta campanya electoral. Apareix tant al programa dels de Colau, presentat com a" taxa de congestió" i introduït amb la fórmula "consensuar", com al d'ERC. Els republicans sí que parlen de "peatge urbà" i es comprometen a "estudiar-ne la viabilitat" i a tenir en compte criteris com el grau de contaminació i el nivell d’ocupació dels vehicles. Ho complementen amb el desplegament de parks and ride (grans aparcaments), sobretot al costat de les estacions, i amb el tercer túnel de Rodalies per reduir el nombre de vehicles que entren a la ciutat. Ara per ara, només hi ha una proposta llançada per les entitats d'aplicar un peatge de quatre euros diaris. Les representants d'ERC i dels comuns van ensenyar un verd dubitatiu quan se'ls demanaven certeses sobre si l'implantarien. La CUP s'oposa a la manera com es planteja el peatge (va aixecar la targeta vermella) pel recel que sigui "una mesura classista que permeti contaminar a qui paga", però no es tanca a un peatge que sigui progressiu depenent de la renda. La resta de formacions no el planteja. El PSC dedica bona part del programa a millores al metro, des d'acabar la L9 a connectar Trinitat i Sagrera. I no esmenta ni el peatge ni la taxa de congestió.

Pacificacions

Els comuns mantenen la idea de desplegar els 21 eixos verds previstos a l'Eixample. Arribaran a les eleccions amb els quatre primers acabats o pràcticament acabats. I plantegen canvis que encara no han concretat en autopistes urbanes com Aragó i la Gran Via. El seu missatge electoral és que faran una vintena més d'eixos fora de l'Eixample, tot i que la majoria són projectes que ja estan en marxa i que no es presentaven com a eixos verds, com la Rambla i la Via Laietana. Però són gairebé els únics que defensen continuar el pla dels 21 eixos a l'Eixample. ERC treu pit d'un pla alternatiu que considera un canvi més global i menys concentrat a l'Eixample: invertir la proporció actual i que el vianant passi a tenir un 60% de l'espai públic. I això es fa, defensen, donant prioritat a qui camina a tots els carrers de menys de 12 metres d'amplada i reduir "progressivament" la circulació en els de més de 20 metres. I planteja pacificar també la Gran Via (la planteja com a via de doble sentit) i Aragó. I la CUP es declara totalment a favor de pacificar la ciutat, inclòs el pla dels eixos verds a l'Eixample, però demana mesures normatives i buscar escletxes conra la gentrificació i portar els projectes també més enllà del centre.

El PSC és partidari de posar el fre de mà al pla d'eixos per veure com s'absorbeixen les primeres reformes i posar l'accelerador, en canvi, en la recuperació d'interiors d'illa: en prometen 30 fins al 2030. Presenta com a mesura estrella la cobertura de la ronda de Dalt (un pla per cobrir totes les rondes fins al 2050, de fet) i al programa defensa pacificacions de carrers sense concretar i fetes "de manera coordinada amb les polítiques de millora del transport col·lectiu" i amb consens veïnal. Xavier Trias és partidari d'aturar i de repensar els eixos verds, sense revertir el que ja s'hagi fet. També opta per cobrir la ronda de Dalt i, tramvia al marge, per reurbanitzar el tram pendent de la Diagonal. Ciutadans porta al programa aturar totes les superilles. Valents defensa revertir els eixos de l'Eixample i revisar les superilles. I el PP també defensa posar fi a "l'ocurrència de les superilles".

Bicis i motos

Un dels aspectes amb més suport és el de fer baixar les motos de la vorera, que també és el tema que genera més interès de les entitats organitzadores del debat, que demanen que la mesura s'inclogui en la modificació de l'ordenança de circulació que s'ha d'aprovar a principis del mandat següent. S'hi van posicionar a favor tots els grups menys Valents i Ciutadans, que van aixecar la targeta vermella perquè consideren que és aviat. Els comuns posen l'exemple de Gràcia on, amb un programa específic, diuen que s'ha aconseguit reduir el 70% de motos en voreres i defensen continuar incrementant les places en calçada i un pacte de ciutat per abaixar-les totes. I el PSC concreta que s'han habilitat unes 17.000 places per a moto en calçada des del 2019 i que el compromís és fer-ne 20.000 el mandat que ve. ERC porta la retirada progressiva de motos de les voreres al programa i també Junts i la CUP. El PP, que ho defensa ara i també ho deia fa quatre anys, porta al programa permetre a les motos anar pel carril bus-taxi.

Pel que fa als carrils bici, l'equip de Colau treu pit d'haver multiplicat per tres els quilòmetres construïts i les crítiques de la resta de grups se centren en la seguretat d'alguns d'aquests nous espais. Comuns, el PSC, ERC i la CUP defensen el projecte que ha generat polèmica a la Via Augusta. El PP i Junts plantegen un estudi per veure si algun dels que s'ha fet s'hauria de modificar. En el cas de Junts, es parla específicament de canvis en el del carrer Aragó. I Valents rebutja que se'n facin en vies ràpides.