Els votants de Colau prefereixen pactar abans amb ERC que amb el PSC

BarcelonaEl final del mandat del govern municipal de Barcelona ha estat turbulent. La deserció a finals de gener del fins aleshores primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, per poder fer campanya “amb llibertat”, segons ell mateix va exposar, no només ha deixat tocada la relació entre l’alcaldessa, Ada Colau, i el candidat del PSC, sinó que també ha perjudicat la confiança dels votants dels comuns en els socialistes. Si en l’anterior onada de l’enquesta de l’ARA el pacte preferit entre els votants de Colau era amb el PSC –un 40% el situava com la seva primera opció–, ara només un 28,6% s’inclina per aquesta possibilitat i són més, el 36,2%, els que preferirien arribar a un acord amb Esquerra.

Però no només l’adeu precipitat de Collboni ha malmès en els últims mesos la relació entre els encara ara socis de govern a l’Ajuntament. La marxa de l’alcaldable socialista va anar acompanyada d’una sèrie de topades al consistori entre comuns i el PSC en projectes com ara el pla d’usos de l’Eixample –amb un acord signat entre els dos partits que es va trencar només set dies després– o la reforma de la ronda de Sant Antoni –aprovada finalment en solitari per Colau amb els vots en contra dels socialistes–, i la precampanya no ha fet més que exacerbar les diferències de model, amb Collboni criticant els eixos verds –un dels vaixells insígnia del projecte dels comuns– i, fins i tot, deixant en l’aire la connexió del tramvia per la Diagonal en el pròxim mandat.

El PSC sí que vol als comuns

Tot plegat ha acabat tenint repercussió en les preferències d’uns i altres a l’hora d’explorar acords de govern, fins al punt que ara els votants dels comuns preferirien pactar amb l’Esquerra d’Ernest Maragall, amb qui de fet Colau ja ha tirat endavant molts dels projectes clau d’aquest mandat. A la inversa, en canvi, els electors socialistes sí que opten pels comuns com a primera resposta quan se’ls pregunta amb qui preferirien pactar en cas que faci falta un govern de coalició en el pròxim mandat: un 40,3% escullen els de Colau, molt per sobre del 14,6% que opta per ERC i del 7,7% que es decanta per un acord amb Junts per Catalunya.

Malgrat que tant Collboni com Xavier Trias ja s’han interpel·lat l’un a l’altre sobre si es donarien suport per governar, el seu electorat no sembla per ara molt predisposat a una entesa d’aquest tipus. Tampoc entre els votants de Junts per Catalunya genera entusiasme l’aliança amb el PSC i només un 7,2% hi aposta. Això sí, a qui realment no volen veure ni en pintura els electors de Trias és a Colau: el pacte amb els comuns només l’avala un 0,9%, per darrere fins i tot de l’1,7% que avalaria un acord amb el PP. L’opció preferida dels juntaires és, de fet, Esquerra, a qui un 52,9% escolliria com a soci en cas d’haver de governar en coalició, per davant del 8,9% que triaria la CUP.

Aval a ERC per pactar amb tots

L’entesa entre els votants republicans i els del partit de Laura Borràs resisteix malgrat les desavinences habituals entre les dues formacions a escala nacional que van desembocar a l'octubre en la sortida de Junts del Govern de Pere Aragonès. També per als votants barcelonins d’Esquerra la hipòtesi preferida després del 28-M en cas de necessitar un executiu de coalició és pactar amb els de Xavier Trias. Això sí, mentre més de la meitat dels juntaires opta per Esquerra, només un 22,5% dels republicans ho fa per Junts. L’enquesta apunta que l’electorat dels republicans està molt obert a pactar amb diverses formacions, i això fa que les quatre primeres opcions de pacte es moguin en una forquilla de només cinc punts. Així, la possibilitat de pactar amb Trias s’imposa per poc a un acord amb la CUP (20%) i els comuns (19,2%), amb el PSC (17,3%) una mica per darrere.

De l’enquesta, feta per Netquest amb 1.002 entrevistes telemàtiques entre el 24 i el 27 d’abril, se’n desprèn també que, en cas d’entrar a l'Ajuntament, la triple dreta té preferència per pactar entre ella, si bé en el cas del PP un 17% dels seus votants preferirien pactar amb el PSC. Un mapa de prioritat de pactes que, tanmateix, no sempre garanteix que no s'arribi a aliances estranyes d’última hora, com la que ara fa quatre anys va dur Manuel Valls a donar amb els seus vots l’alcaldia a Ada Colau –contra qui havia fet una dura campanya– per impedir així que Barcelona tingués un alcalde independentista.