Elisa Mouliaá retira l'acusació d'abús sexual contra Íñigo Errejón
L'actriu diu que no vol "carregar sola" una cosa així: "No és una retractació, és un límit"
MadridUn mes després que el jutge decidís enviar Íñigo Errejón a judici per una presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá el 2021, l'actriu ha anunciat que retira l'acusació. "No és una retractació, és un límit", ha justificat en un tuit. Recorda que la Fiscalia, malgrat que era partidària d'arxivar la causa perquè considera que "no ha quedat prou justificada" la comissió d'un delicte, va determinar la "veracitat" dels fets, i el magistrat Adolfo Carretero "va apreciar indicis de criminalitat". Mouliaá treu pit que després de la dimissió de l'exportaveu de Sumar al Congrés dels Diputats arran de les denúncies anònimes i veient que aflorava el discurs que podien ser falses, ella va sortir a "donar la cara" per "confirmar que tot era cert" i per "protegir altres dones". "Amb el temps, cap altra víctima ha fet el pas. He estat sola sostenint tot això i no puc continuar fent-ho", al·lega. "No perquè no sigui veritat, sinó perquè ningú hauria de carregar sola amb una cosa així", rebla.
A partir d'aquí, i malgrat l'oposició de la Fiscalia i la desaparició de l'acusació particular, la causa judicial podria continuar en marxa perquè hi ha una acusació popular personada: l'Associació de Defensa Integral de Víctimes Especialitzada (ADIVE), que demana tres anys de presó per a l'expolític –la mateixa pena que sol·licitava l'actriu–. Jorge Piedrafita, advocat d'ADIVE, assegura a l'ARA que mantindrà l'acusació: "Per molt poderós que sigui el denunciat no poden quedar impunes, salvaguardant els drets de la víctima, que ha patit un enorme desgast i exposició en solitari", apunta. Elisa Mouliaá esgrimeix que si el procés judicial continua serà sense la seva participació: "Em retiro amb la consciència tranquil·la. No fujo, acabo la meva part demostrant que no vull diners ni protagonisme", apunta. I deixa clar que "la veritat ja camina sola".
Fa deu anys, la germana del rei Felip VI, Cristina de Borbó, va ser jutjada com a cooperadora de dos delictes contra la Hisenda Pública comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarin, en el marc del cas Nóos. En aquella ocasió, l'Audiència de Palma va mantenir-la al banc dels acusats malgrat que només l'acusava el pseudosindicat Manos Limpias, que estava personat com a acusació popular. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat havien reclamat excloure-la del judici, però l'Audiència de Palma va decidir mantenir-la com a acusada.
Això sí, abans del judici, caldrà que l'Audiència de Madrid resolgui el recurs d'apel·lació que va presentar l'advocada d'Errejón, Eva Gimbernat, demanant arxivar la causa. L'escrit, al qual va tenir accés l'ARA, sostenia que les diligències practicades durant la instrucció "descarten l'existència de mínims indicis de criminalitat" i "corroboren l'inventat relat de la denunciant".
La caiguda d'Errejón
Tot plegat arrenca fa poc més d'un any, quan l'actriu va denunciar Errejón després que l'exportaveu de Sumar dimitís de tots els seus càrrecs públics i abandonés la política després d'admetre comportaments "tòxics" amb dones. Mouliaá va relatar tres episodis durant una festa de fa cinc anys. Primer, quan en l'ascensor, Errejón li va fer un petó a la boca "sense consentiment"; després, un cop ja a la festa, l'exdiputat de Sumar la va tancar en una habitació i la va tocar també sense el seu consentiment. El tercer episodi va passar quan Errejón va proposar a Mouliaá anar cap a casa seva en taxi i, durant el trajecte, la va tornar a "tocar i grapejar sense el seu consentiment" fins que ella li va demanar que parés.
Quan va declarar com a investigat, Errejón va negar que fes res sense el consentiment de l'actriu. Abans que el jutge instructor decidís obrir judici oral contra l'exportaveu de Sumar, la defensa havia demanat arxivar la causa perquè considerava que no hi havia uns "mínims indicis de criminalitat" i que Mouliaá havia "inventat" un relat.